El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

diumenge, 20 de març de 2005

"The golden age of email is over"

Com diu la meva amiga Karen, jo també penso que "the golden age of email is over". Cada cop tinc més dubtes que els correus que envio arribin a destí, i que arribin, sinó instatàniament, com a mínim en uns minuts o com a molt en unes hores.

Quan envio un correu les coses que li poden passar són:

a) que arribi gairebé instàniament a destí, com passava fa alguns anys.

b) que,per alguna causa, quedi aturat en algun servidor i trigui hores, dies o fins i tot setmanes (fa poc, un amic em deia que havia rebut un correu meu amb una setmana de retard).

c) que me'l retornin perquè el meu servidor de sortida de correu-e torna a estar en una llista negra. Quan això passa, pot ser: 1) que el retorn sigui immediat, o 2) que el retorn trigui unes hores o uns dies.

d) que el correu enviat no arribi mai a destí ni em sigui retornat.

Crec en algun lloc d'aquesta immensa teranyina que és internet deu haver-hi una mena de llimbs on es troben tots els correus perduts, una mena d'atzucacs on queden atrapats els missatges que mai no arriben a destí.

Sobre el correu tradicional, quan algú m'ha dit alguna vegada que m'havia escrit i la carta devia haver-se perdut, sempre he pensat que la majoria de cartes no rebudes són cartes que mai no s'han enviat. Però estic veient que, en el corrreu-e, hi ha moltes cartes que es perden.

De vegades demano a la persona a qui escric que em confirmi que ha rebut el meu correu. Si no en rebo confirmació, però, sempre em queda el dubte quin correu és el que no ha arribat a destí: el de confirmació del destinatari o el meu en què li demanava la confirmació?