dijous, 21 maig de 2009

Un altre Raval és possible

Fa uns set o vuit anys vaig veure la pel·lícula En construcción (José Luis Guerín, 2001). Era un excel·lent documental filmat en el Raval, i dins del Raval, en una de les zones més degradades d'aquell barri, l'anomenada illa d'en Robadors, que l'Ajuntament va decidir canviar radicalment. El carrer d'en Robador formava part de la ciutat prohibida, d'un conjunt de carrers en els quals la ciutadania "normal" no gosava endinsar-se. Feia anys que jo no hi havia passat i la setmana passada ho vaig fer.

Per una banda, vaig trobar-hi coses que seguien igual. Moltes prostitutes oferien la seva mercaderia als possibles clients. De tant en tant, es veia algun home; n'hi havia que es notava clarament que eren xulos; d'altres semblaven possibles clients i hi havia una tercera categoria d'homes o nois que hauries pogut trobar per qualsevol altre carrer de la ciutat (suposo que això podria dir-se de mi; no crec que ningú pogués pensar que estava oferint algun tipus de mercaderia). En d'altres aspectes, però, el carrer i les seves rodalies ha canviat molt; i suposo que encara canviarà més en els propers anys.

L'enderrocament d'una illa de cases (el fet del qual parteix la pel·lícula de Guerin que he esmentat) ha esponjat el barri i el carrer de Robadors n'ha sortit guanyant, des del punt de vista urbanístic. Entrant-hi des del carrer Hospital (per on hi vaig entrar jo), un cop passat el carrer de San Rafael hi ha molta més claror. L'edifici que hi han fet està més enretirat i la vorera és força més ampla. Vegeu, al fons de tot de la foto, el tram que no ha canviat i més en primer pla, la part eixamplada, amb molta més claror. La vorera és prou ampla perquè hi capiga el cotxe que hi ha aparcat.

El motiu que em va dur al carrer d'en Robador va ser la visita a uns locals que l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) té l'edifici vermell de la foto a la planta baixa i el soterrani. La tanca que es veu a l'esquerra separa el carrer de l'ampli espai on s'està construint la nova Filmoteca de Catalunya, una obra que havia d'estar enllestida el 2007, segons alguns mitjans i el 2009 segons d'altres. La trobada de restes arqueològiques de l'edat de Bronze va fer endarrerir les obres, que avui dia encara són així:

Obres de la futura Filmoteca de Catalunya.
A l'esquerra, el carrer d'en Robador; al fons, el carrer de Sant Pau.

Crec que la presència de dues entitats culturals de tant de pes com la Filmoteca i l'IEC poden contribuir en gran mesura al canvi de fesomia del barri. L'IEC ha instal·lat en els seus nous locals el Servei de publicacions, la Secció que treballa en l'elaboració del Diccionari general i altres diccionaris, i la llibreria.

La Filmoteca tindrà dues sales de projecció per sota del nivell del carrer, a més d'una biblioteca especialitzada en cinema, un arxiu bàsic (l'arxiu general serà a Terrassa) i una cafeteria. Recordo que la part baixa de la Rambla va canviar molt quan s'hi va insta·lar la Universitat Pompeu Fabra. De formar part d'aquella Barcelona prohibida que he esmentat, ignorada per gran part de la ciutadania, va passar a ser un espai on avui dia, malgrat que la prostitució no hagi desaparegut completament, l'ambient és molt diferent. Una cosa semblant pot passar aquí, gràcies a la presència d'aquestes institucions en l'illa de Robadors. Per altra banda, són institucions que actualment ja són presents en el barri: la Filmoteca prop de les Drassanes i l'IEC a la casa de Convalescència (al carrer del Carme) i en el carrer M. Aurèlia Campmany.

Altres institucions, a més de les dues esmentades, fan que el Raval pugui ser considerat un eix vertebrador de la cultura i el coneixement de la ciutat. Hi ha també el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona, el Centre Internacional Escarrà per les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN), el Museu d'art contemporani de Barcelona (MACBA), el conservatori i teatre del Liceu, la Reial Acadèmia de Ciències i Arts, la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya, la Biblioteca de Catalunya, la Institució Milà i Fontanals del CSIC, el Centre d'Art Santa Mònica, l'Espai Mallorca, la Llibreria del Raval i potser encara me'n deixi alguna.

De tota manera, no podem oblidar que el Raval segueix sent el barri de Barcelona on més delictes contra la propietat es cometen i que en circular pels seus carrers cal anar molt en compte. En el carrer d'en Robador, però, i malgrat el seu nom, no vaig tenir la sensació que cap d'aquelles dones estacionades esperant la clientela ni cap dels homes que les controlaven haguessin d'arrencar-me la bossa d'una estrabada. Una sensació que, en canvi, he tingut en més d'una ocasió en altres punts del barri aparentment més "normals", com poden ser els voltants del CSIC, i alguns racons del pati de l'antic Hospital de la Santa Creu o el carrer del Carme.

Un grup de comerciants i veïns del Raval que volen que el seu sigui un barri digne i habitable han creat una plataforma que s'anomena "Raval per viure". Perquè s'aconsegueixin els seus objectius cal que l'Ajuntament s'hi impliqui plenament. Tanmateix, iniciatives com la instal·lació de la Filmoteca i de l'IEC en ple cor de l'antic barri chino, poden fer-hi també molt i demostrar que un altre Raval és possible.

4 comentaris:

koldo ha dit...

Hola lectora corrent, vaig viure un grapadet d'anys al Raval i ara hi treballo. En el teu article has oblidat comentar alguna cosa sobre la dura problemàtica de l'especulació urbanística que ha patit i continua patint el barri i de tots els veins i veïnes que s'han vist obligats a abandonar casa seva a conseqüència de les diverses "neteges de cara" que assolen el barri per tal de fer-lo transitable als turistes. Afectuosament...

La lectora corrent ha dit...

Sí, aquest és un aspecte que caldria que les autoritats ciutadanes tinguessin molt en comtpe en relació al canvi que es vol fer al barri. Seria bo que la gent que ha de marxar perquè on viuen han de fer-hi cases noves, tingués la possibilitat de continuar al barri, bé en cases de les que hi cosntrueixen o recol·locant-les en algun lloc.

Per altra banda, no penso que el Raval s'hagi de fer transitable expressament per als turistes; s'ha de fer transitable per a totohom, començant per la gent de Barcelona, i en dir 'transitable' vull dir que no tinguin por de passar-hi o de viure-hi. Que sigui un barri més de la ciutat amb una vida pròpia i que no sigui vist des de fora com un cau de delinqüència i drogadicció.

fra miquel ha dit...

No sé si a la banda del Raval però prop del Born (carrer Carders i Corders, plaça Sant Agustí Vell...) Hi va haver espoli de finestres i portalades medievals. Concretament a la Plaça Sant Agustí Vell, on hi vaig viure 5 anys, hi havia un abeurador del que varen numerar les pedres en desmuntar-lo, però, mai va tornar allà on era i tampoc se sap on son aquestes pedres.
Per altra banda, si bé era necessari l'esponjament i l'enderrocament d'edificis molt malmesos, les noves construccions trenquen l'encant del barri. Majoritàriament són lletges amb ganes.
Desentonen totalment amb el que encara queda d'antic, i això, a mi em produeix una certa tristesa.
Dec ser un sentimental

La lectora corrent ha dit...

Fra Miquel, la situació del Raval em sembla que és diferent de la del barri de la Ribera. El Raval és posterior i els edificis amb valor històric i arquitectònic eren esglésies o hospitals, perquè allò era fora de les muralles. Més tard, en l'època del desenvolupament industrial s'hi van instal·lar empreses relacionades amb la indústria tèxtil (el "vapors") i crec que caldria preservar-ne les edificis. Però els habitatges, en general --segur que hi ha alguna excepció-- eren de qualitat ínfima. No crec que el barri se n'hagi de ressentir perquè l'espongin i hi construeixin nous pisos i equipaments ciutadans; al contrari.

El que és important és que no es caigui en l'especulació i --com ha passat en altre barris antics a moltes ciutats-- les noves cases siguin per a un grup d'esnobs i intel·lectuals o pseudointel·lectuals amb diners.