Samarretes que segueixen el ritme de la música

Per 16.79 o 21,27 euros podeu tenir una samarreta que porta incorporat un equalitzador luminescent que respon a la música ambiental originant una gràfica de colors.

Podeu trobar-les a Flashwear.com, un botiga virtual.

S'il gèle à la Saint-Raymond...

S'il gèle à la Saint-Raymond, l'hiver est encore long (si gela per Sant Raimon, l'hivern encara serà llarg), diu un refrany francès. Es refereix a Sant Raimon (o Ramon) de Penyafort, que està enterrat a la catedral de Barcelona. L'esglésisa en celebra la festivitat avui, 7 de gener. I els advocats el tenen com a patró perquè va escriure algunes obres destacades de dret (canònic, suposo). Quan jo era estudiant, era famós el juicio bufo que celebraven els estudiants de dret el dia del seu patró. No sé si encara es deu seguir fent.

Que el 7 de gener l'hivern encara sigui llarg, no hauria d'estranyar-nos, tant si gela aquest dia com si no ho fa. Però el cas és que, abans, Sant Raimon de Penyafort se celebrava el 23 de gener. De tota manera, caldria saber de quan és aquest refrany, perquè el dia 23 de gener actual no ocupa el mateix lloc en el calendari que ocupava abans de la reforma gregoriana de 1582. Aquell any es van suprimir deu dies del calendari i del 4 d'octubre es va passar al 15 d'octubre. O sigui que, si no em descompto, el dia que correspon al 23 de gener actual devia ser el 2 de febrer abans de la reforma.

I què passa el 2 de febrer? És la Candelera i curiosament, nosaltres associem també el temps meteorològic d'aquest dia amb la llargada de l'hivern: "Si la Candelera plora, el fred és fora; si la candelera riu, el fred és viu. Però tant si plora com si riu, anem de cara a l'estiu." La paremiologia catalana és, en aquest context, més optimista que la francesa perquè acaba afirmant que faci el temps que faci, anem de cara a l'estiu,


Potser us interessarà:
Per Nadal, un pas de pardal (18.12.2009)

Il·lustració: Sant Raimon de Penyafort, església San Nicolò, Treviso (foto Wikimedia Commons)

La comissaria virtual (40): Practiquen el bilingüisme, a l'AVUI?

Enguany gastaré més diners

Em fa l'efecte que enguany gastaré més diners. I no únicament per la pujada de serveis com ara l'electricitat o el transport públic. De fet, ja ho he notat. Dimarts vaig gastar-me 3,5 euros i dimecres 1,5, que fa només una setmana m'hauria estalviat. Són els que em vaig gastar en un bar per esmorzar i en un altre per prendre'm un cacaolat.

No tinc costum d'anar de bars, però de vegades m'abelleix prendre alguna cosa calenta o he sortit de casa sense temps d'esmorzar i busco algun lloc per fer-ho. Fins dilluns, la majoria de vegades que volia prendre alguna beguda o berenar o esmorzar havia de desistir, llevat que localitzés algun forn o pastisseria amb degustació. Dimarts vaig anar a una reunió de feina en una zona on hi ha moltes oficines i locals comercials i industrials. No havia tingut temps d'esmorzar i vaig poder fer-ho en el primer bar que vaig veure. Era un bar restaurant on hi havia més gent que també esmorzava. Van entrer tres homes que semblaven clients habituals i un d'ells va dir: "Quina diferència! Ara es pot respirar, aquí; i podrem notar-hi l'olor del cafè."

Avui, he anat al mercat a comprar peix i hi havia una tanda molt llarga. He agafat el número i he vist que en tenia per molta estona. He anat a prendre'm un cacaolat a un bar que hi ha fora del mercat, al qual no entrava des que es va convertir en bar de fum. Si continuo així, el 31 de desembre de 2011 potser pensaré que, per a la meva butxaca, hauria estat millor que la llei no hagués canviat.

Potser us interessarà:
- Sense tabac? (28.12.2008)
- Fem de cada dia el dia mundial sense tabac (31.05.2009)
- Torna el debat sobre la llei del tabac (11.01.2010)
- Esmorzar sense fum (19.01.2010)
- Les noies, en el punt de mira de la indústria del tabac (31.05.2010) (Conté imatge potser desagradable per a persones sensibles.)

Cal anar amb diccionari

Per més que es conegui una llengua, les varietats geogràfiques fan que de vegades ens trobem amb termes desconeguts o expressions molt diferents a les que hem après. El castellà que es parla a la península Ibèrica i el que es parla a Amèrica, tot i ser la mateixa llengua, presenta moltes diferències; fins i tot a Amèrica, pot presentar força diferències d'un país a un altre. Quan vaig anar a Montevideo fa uns mesos, anava pel carrer llegint tots els cartells i anuncis i els rètols dels establiments, perquè hi trobava moltes coses curioses o que no entenia. Com aquestes:

En aquest carrito immòbil, venien, entre d'altres, panchos, chivitos y bauru. El pancho és el que en altres llocs anomenen perrito caliente, un entrepà amb una salsitxa, i acostumaven a vendre's pel carrer en uns carrets. Potser per això aquesta botiga es diu Carrito. El chivito és un entrepà de carn saltejada o a la planxa que pot dur acompanyaments diversos. Segons la Viquipèdia, "suele elaborarse con una variedad de pan  conocida como pan catalán". El bauru és un entrepà brasiler a base de roastbeef, tomàquet, mozzarella i alguna altra cosa; té reconeguda una recepta oficial registrada a l'Ajuntament de Bauru (Brasil), que és on el van inventar.

Una polera em va sembla que era un jersei de punt, i una polera modal crec que és la de coll alt. Però també hi ha jerseis de punt que són anomenats remeras i remeronas. I una polera morlay és una polera de llana.

Aquest cartell era a la porta d'un banc, al costat d'un caixer automàtic. Com que a l'interior se'n veien més, vaig deduir que eren les buzoneras que anunciaven a la porta.

Aquest cartell era a la vorera (vereda) i suposo que el devien posar després de recollir la caca a què fa referència.

Per entendre el nom d'aquest petit restaurant no vaig haver de recórrer a cap diccionari:

Fotos: M. Piqueras (setembre 2010)