El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

divendres, 11 de desembre de 2015

Comissaria virtual (77)

Publicació a Internet
Moltes revistes científiques publiquen els articles a Internet abans que en surti la versió impresa en la revista de paper. Normalment en el web indiquen la data de publicació en línia. La revista Journal of Economic Entomology, del servei editorial de la Universitat d'Oxford, es va avançar tant el la publicació d'un article, que va fer-ho quan encara segurament ningú no imaginava que aquest mitjà existiria algun dia. Fixeu-vos en la lletra petita subratllada en vermell (si no es veu bé, cliqueu damunt la imatge i es veurà ampliada):


Publicat en línia l'1 de desembre 1934!

Público, el Gobierno i l'independentisme
L'11 de novembre, en fer un cop d'ull a Twitter per veure els titulars de la premsa, em va cridar l'atenció aquesta piulada del diari Público:


Per si no es llegeix bé, ho copio aquí: "El Gob pide al TC que prohiba a 21 autoridades catalanas q desistan d toda iniciativa independentista". Em pensava que era jo qui no ho enteia i vaig haver de rellegir el tuit diverses vegades per comprovar que, efectivament, deia el que jo em pensava que deia. O sigui, que, segons Público, el Gobierno demanava al Tribunal Constitucional que obligués 21 autoritats catalanes a persistir en la seva iniciativa independentista.

Poques hores més tard, el mateix diari es corregia i llençava aquesta altra piulada:

Hi deia:  "El Gobierno pide al TC que inste a 21 autoridades catalanas q cesen cualquier iniciativa independentista."

La pregunta de La Vanguardia
Com molts altres mitjans, La Vanguardia fa cada dia una pregunta per conèixer l'opinió de la gent sobre algun tema determinat. Aquesta és la pregunta d'avui, 11 de novembre 2015:


Si jo hagués respost la pregunta, em trobaria dins de l'1% que no sap què respondre, perquè no entenc què volen saber sobre els meus costums com a consumidora. ¿Si consumeixo menys productes de marca blanca que d'una marca comercial? Però, com que hi escriuen "en la actualidad", qui sap si no volen saber si ara consumeixo menys productes de marca blanca dels que consumia abans. I el cas és que podria consumir-ne menys, però que el nombre fos més gran que els de productes que consumeixo que no són de marca blanca. Suposant que fos això el que volen saber, encara tinc un altre dubte: fins a quan hauríem de retrocedir per esbrinar si hi ha hagut un canvi de costums? Fins a fa un any?, fins a en fa dos?, fins a l'inici de la crisi econòmica?

3 comentaris:

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Trobo un encert que, segur que pretenent el contrari, s'hagi anomenat genèricament "marca blanca" a aquests productes. Per contraposició, els que no ho son, deuen ser de "marca negra". Ai, ai, que els ha traït el subconscient?

Mercè Piqueras ha dit...

Xuriquero, jo no he entès mai per què es diu que un producte és de marca "blanca", com si no en tingués cap, mentre que solen portar o la de l'establiment on es compra o una marca que només té aquell establiment.

Daniel Vidal ha dit...

Benvolguda Mercè.... si no m'equivoco el nom de marca blanca deriva, com el "xec en blanc", pel fet que el destinatari pot posar (en l'envàs, en el xec) el que vulgui. És a dir, és marca "blanca" perque el fabricant "deixa" al seus clients que etiquetin el producte com vulguin. En alguns casos, el seus clients són distribuïdors i posen el seu nom/marca. En altres casos, són fabricants que li compren el producte ja fet a un tercer (en principi, competidor) i li afegeixen la seva marca "reconeguda".
Tens raó que gairebé sempre el producte arriba amb una marca o un altre al consumidor, però és el moment de sortida del fabricant el que fa atribuir el nom de "marca blanca".

Una abraçada