El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dimecres, 23 de desembre de 2015

Maria Pavlova (1854-1938), pionera de les dones geòlogues a Rússia

Maria V. Pavlova (1854-1938)
El 1930, l'Acadèmia de Ciències de la URSS va elegir com a soci honorari una dona, la primera entre les geòlogues i paleontòlogues que hagi rebut aquesta distinció i l'única per ara. Era Maria Vasilievna Pavlova (nascuda Maria Gortynskaya, 1854-1938) i està considerada la primera paleontòloga russa, tot i que els seus orígens són ucraïnesos.

Maria Gortynskaya va néixer el 26 de juny de 1854 a Kozelets, ciutat històrica de l'óblast (província) de Txerníhiv, al nord d'Ucraïna i els seus pares van ser Vasily Stepanovich Gortynsky i Alexandra Mikhaylovna Gortinskaya (nascuda Alexandra Lagoda). Com la majoria de nenes de famílies benestants, Maria va rebre la primera educació a casa, i a partir de 1865 va estudiar a l'Institut de Noies Nobles de Kiev, on el 1870 va rebre un títol que li permetia treballar com a institutriu i ensenyar llengua i literatura russes, geografia, història, física, aritmètica, història natural i llengua i literatura alemanyes i franceses.

Jardin des Plantes de París 2011 (Chris Waits, Wikimedia Commons)
El 1880, quan feia set anys que s'havia casat, va morir el seu marit. El mateix any ella va marxar a París per estudiar a la Universitat de La Sorbona. Va seguir cursos de zoologia, botànica, geologia i paleontologia i va fer pràctiques en el Jardin des Plantes del Museu Nacional d'Història Natural. Un dels seus professors va ser Jean Albert Gaudry (1827-1908), reconegut expert en mamífers fòssils del Terciari que va encomanar-li la seva passió per la paleontologia. Durant la seva estada a França, Maria va fer algunes excursions per obtenir ossos de vertebrats fòssils i va reunir-ne una col·lecció que es va endur a Rússia després de la seva graduació a La Sorbona.

El 1885 va establir-se a Moscou i l'any següent va casar-se amb Axey P. Pavlov (1854-1929), també geòleg i paleontòleg, a qui havia conegut durant la seva estada a París. La diferència entre la carrera científica d'un home i la d'una dona en aquella època queda palesa en revisar algunes dades dels inicis professionals d'aquesta parella. Ell, graduat a la Universitat de Moscou (que no admetia dones) el 1879, de seguida va començar a impartir-hi classes de química i ciències naturals. El 1881 va ser curador de la col·lecció mineralògica i geològica de la Universitat de Moscou i, el gener de 1886 va esdevenir professor de la Universitat Imperial de Moscou. A Maria, el 1885 van deixar-li que s'ocupés de les col·leccions del Gabinet Geològic de la Universitat de Moscou, però sense rebre cap sou a canvi del seu treball i gràcies al suport del seu marit.

El 1886 Maria va publicar el seu primer article científic, amb els resultats d'un estudi sobre els ammonites del Cretaci primitiu que el seu marit havia recol·lectat en la regió del Volga. Després tota la seva recerca va centrar-se en els mamífers del Terciari. Entre 1887 i 1909 va publicar una sèrie de nou llibres sobre els mamífers ungulats fòssils (Études sur l'histoire paléontologique des Ongulés). Aquesta magna obra descriu el desenvolupament i evolució dels principals grups d'ungulats i n'estableix les relacions. Va basar-se en estudis fòssils fets a Amèrica, Europa occidental i, per primera vegada, també a partir de dades dels territoris russos.

El 1893, Maria va començar a estudiar també els fòssils d'altres grups de vertebrats, com ara els proboscidis. Més endavant va organitzar els estudis dels mamífers de Rússia en el Terciari i el Quaternari, i va traçar les línies filogenètiques d'alguns grups de grans mamífers, com ara cavalls, rinoceronts i elefants. Una obra cabdal en la seva bibliografia és Les elephants fossils de la Russie (Els elefants fòssils de Rússia), de 1910. Aquell mateix any, també va publicar un catàleg de les col·leccions del Gabinet Geològic de la Universitat Imperial de Moscou i va començar a ensenyar paleontologia a la Universitat Shanyavsky del Poble, un centre que impartia cursos nocturns i conferències a les quals podia assistir tothom. Entre els assistents hi havia sempre estudiants de la Universitat Imperial de Moscou, on ella no podia fer classe pel fet de ser una dona.

A més de les obres que eren resultat de la seva recerca, Maria va traduir al rus llibres de ciències naturals escrits en altres llengües. Cal destacar The Extinct Monsters (Els monstres extingits) i Animals of the Last Geological Epoch (Animals de l'última època geològica), ambdós del naturalista britànic Henry Neville Hutchinson (1856-1927), i Die Stämme des Tierreiches (Les arrels del regne animal), del paleontòleg austríac Melchior Neumayr (1845-1890). Aquestes obres van ser els primers llibres de divulgació paleontològica publicats en rus.

El treball de Maria Pavlova, que havia estat apreciat des del principi per altres paleontòlegs, va rebre el reconeixement oficial en les darreres dècades de la seva vida. El 1916 va rebre el diploma de doctora en zoologia per part de la Universitat Imperial de Moscou i el 1919 va obtenir la càtedra de la mateixa universitat. També el 1919, va ser nomenada directora del Museu Paleontològic de la Universitat Estatal de Moscou, que estava separat del Gabinet Geològic del qual ella s'havia fet càrrec anys enrere. El 1921 va ser elegida membre de l'Acadèmia de Ciències de la República Soviètica d'Ucraïna i el 1925 va ser-ho, com a membre corresponent, de l'Acadèmia de Ciències de la URSS. A més, era membre de moltes altres organitzacions científiques, del seu país i de l'estranger.

La seva relació amb paleontòlegs i encarregats de museus i col·leccions d'altres països va ser molt bona. A més de la correspondència que hi va mantenir, amb el seu marit va visitar molts centres i investigadors, entre els quals Eduard Suess i el seu gendre, també paleontòleg, l'abans esmentat Melchior Neumayr. Després de la mort del seu marit, el 1929, maria va continuar treballant. El 1931, amb 77 anys, encara va fer una expedició a la regió del Volga, per recol·lectar-hi fòssils d'animals. Va morir a Moscou el 23 de desembre de 1938 i va ser enterrada en el cementiri de Novodévitxi, actualment patrimoni de la Humanitat.

Per saber-ne més:
- Eduard Suess' letters to the first Russian woman-geologist Maria Pavlova in the Archive of the Russian Academy of Sciences, per Z. Bessudnova a Jarbuch der Geologischen Bundesanstalt, 12.2006