El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

divendres, 18 de desembre de 2015

El PP, Catalunya i Extremadura

Aquesta nit passada he seguit una estona en directe el debat organitzat de  TV3 entre els candidats a les eleccions del 20 de desembre. Només l'he seguit una estona perquè allò semblava una olla de grills. M'ha fet la impressió que Mònica Terribas era incapaç de controlar la situació. Després he recorregut a Twitter i he anat llegint les piulades que duien l'etiqueta @DebatTV3CatRadio i si més no, m'he estalviat sentir-los parlar tots a l'hora i no entendre res del que deien.

En l'estona que he vist en directe el debat, he sentit com Fernández Díaz negava un cop més allò del 16.000 d'euros de Catalunya que es queda cada any l'Estat i s'ha referit als comptes fets per Josep Borrell, el polític del PSC que va ser ministre d'Obres Públiques. Recordo aquell article seu, "¿Dónde están los 16.000 millones?", publicat a El País el gener de 2014, en què concloïa que Catalunya no tenia un dèficit fiscal, sinó un superàvit.

Doncs els col·legues de Fernández Díaz del PP d'Extremadura no devien llegir l'article de Borrell, ni deuen escoltar el que diuen els membres del PP d'altres comunitats autònomes, perquè no pensen el mateix. El maig de 2014, l'edició d'Extremadura d'El Periódico, publicava un article --de fet era una notícia de l'agència EFE-- titulat "El PP avisa de que un cupo catalán obligaría a devolver competencias a Extremadura". L'entradeta de l'article deia: "Calcula que haría perder a la región un 12% de sus actuales ingresos. La otra alternativa sería asumir recortes por valor de 400 millones de euros." I l'article concloïa amb aquestes frases:
El cupo catalán, a juicio del PP extremeño, además de "limitar la solidaridad entre los españoles", supondría "un expolio fiscal" para Extremadura. El PP extremeño destaca que el hecho de que Cataluña quede fuera del actual sistema de financiación autonómica al disponer de un cupo "supondría que el resto de comunidades del régimen común perderían hasta 16.000 millones de euros al año".

La notícia va sorgir perquè el grup Popular de l'Assemblea d'Extremadura va registrar una proposta de pronunciament per tal que el seu Parlament instés el Govern estatal a mantenir Catalunya dins del règim comú de finançament autonòmic, no fos cas que accedís a les pretensions catalanes de disposar d'un règim singular, com el d'Euskadi o el de Navarra.

Però aquest temor per perdre una part dels ingressos que arriben a Extremadura ve de més enrere. El 2012, José Antonio Monago, president de la Junta d'Extremadura, després de referir-se a la insolidaritat de Catalunya, va afegir:
El mayor desafío político que tiene extremadura en 2013, que no podemos perder de vista, es sin duda el pacto fiscal catalán. El pacto fiscal catalán es catastrófico para Extremadura [...] Su efecto para Extremadura puede ser devastador [...] Su idea [la de Catalunya] de Extremadura y de España es una idea estereotipada que debemos combatir hablando alto y claro como pueblo con una sola voz, pero sobretodo dando la batalla política al pacto fiscal catalán.
Seria bo que el Sr. Fernández Díaz parlés amb els seus companys de partit a Extremadura per tranquil·litzar-los dient-los que no es preocupin, que si mai Catalunya tingués un concert econòmic com el basc o se separés d'Espanya, ells no en sortirien perdent, perquè al cap i a la fi, aquests dèficit fiscal de què tan parlen els catalans no existeix.

Potser us interessarà:
L'inefable Monago (aquest blog, 28.06.2012)

2 comentaris:

Marta ha dit...

Jo també vaig intentar seguir una mica el debat però, la veritat és que cada vegada em cansen més les bestieses que diuen i la poca generositat que es tenen uns i altres a l'hora de parlar. També vaig seguir les piulades i la veritat a vegades són ben ocurrents. Tinc els meus dubtes que aquests debats ajudin gaire a aclarir idees!

Mercè Piqueras ha dit...

Marta, sembla que vagin als debats a desqualificar els adversaris en comptes de defensar les seves idees. És allò que es diu que la millor defensa és l'atac. I crec que haurien de posar-los uns micròfons que es poguessin desconnectar cada cop que parlen mentre ho està fent un altre. Ahir vaig pensar que hauria calgut un Cuní que digués "Prou!, prou!" i que castigués a un racó els que interrompien.