Pòster de la vacuna de la diftèria |
He anat seguint el debat que ha sorgit de nou en relació a les vacunes des que es va fer públic aquest cas. He sentit veus molt crítiques amb les famílies que es neguen que les seves criatures rebin les vacunes establertes per les autoritats sanitàries. Hi ha qui les titlla d'ignorants, per creure tot el que s'ha dit sobre el perill de la vacunació. D'altres els titllen d'egoistes, perquè el fet que la major part de la població estigui vacunada, ja els protegeix contra les infeccions; per tant, les seves criatures s'aprofitarien de l'avantatge de la vacunació, però no se n'exposarien als possibles afectes adversos. Hi ha qui fins i tot opina que aquests casos s'haurien de denunciar. També s'ha parlat de la conveniència que les vacunes siguin obligatòries i que s'administrin a la mainada encara que la família hi estigui en contra. (Abans ja se'n deien "vacunes obligatòries", tot i que no crec que mai cap pediatre hagi denunciat una família per oposar-se a la vacunació de la seva mainada.)
Com he expressat en altres ocasions, no m'agraden les posicions extremistes i no crec que la vacunació obligatòria sigui la solució d'aquest problema. Com tampoc crec que qualsevol vacuna sigui adient per a tothom. A més, estic convençuda que les famílies que decideixen no vacunar les seves criatures prenen aquesta decisió creient que és la millor. Però, ¿per què creuen que és millor no vacunar les criatures que fer-ho? No penso que ho decideixin perquè una veu interna els ho dicti, sinó més aviat perquè els han informat d'una sèrie de perills inherents a la vacunació. Solen ser famílies a qui preocupa la salut i en busquen informació. Però, on la busquen? Normalment no pas en el pediatre de les seves criatures, que és la persona que se suposa que podria aconsellar-los millor sobre la conveniència o no de vacunar-les, sinó que ho busquen en altre llocs. I entre les fonts de la seva 'informació' hi ha Teresa Forcades i les diverses associacions i xarxes que diuen que són d'informació i reflexió sobre les vacunes, però que solen presentar una veritat esbiaixada.
Com deia més amunt, Forcades ha tornat a parlar de les vacunes aquestes últimes setmanes, i un cop més ha fet palesa la seva gran capacitat de comunicació per transmetre, entre d'altres, les següents idees: a) l'eficàcia de les vacunes no és del 100 per cent, i en el cas de la diftèria, és d'entre el 95 i el 98 per cent (segons se n'administrin tres dosis o cinc); b) les vacunes porten en la seva composició substàncies perilloses, com ara l'alumini; c) si una criatura està sana, ben alimentada, i té un bon sistema immunitari, si contreu la diftèria, serà una forma lleu; d) les empreses farmacèutiques són les dolentes de la pel·lícula; e) ella pot parlar amb coneixement de causa perquè és "doctorada en salut pública".
En unes declaracions seves fetes després de la mort del nen afectat de diftèria, i publicades a elSingular.cat, Forcades torna a repetir, com en un dels vídeos que va enregistrar recentment: "Són molt raonables els pares que posen la vacuna de la diftèria als seus fills, però defenso la raonabilitat dels pares que no la posen." En el vídeo, també defensava el respecte degut als que decideixen no vacunar les criatures (però no deia que es degués cap respecte als que sí que les vacunen). Quant al trist cas del nen d'Olot, adverteix que "dir que el nen ha mort perquè no estava vacunat és pressuposar que si et vacunes això no pot passar". Encara bo que no ha dit que el nen havia mort per culpa de la vacuna...
A l'esquerra, criatura no vacunada; a la dreta, criatura vacunada |
Tot i que el to de Forcades és ara molt més moderat que el 2009, quan es va fer famosa pel seu atac a la vacuna de la grip A i a la indústria farmacèutica, el seu domini de la oratòria la fa capaç de convèncer qui l'escolti que la part de la població no vacunada està fent un favor a la resta, als que sí que han rebut la vacuna. Segons Forcades, gràcies als no vacunats, el bacil de la diftèria es manté i quan les persones vacunades hi entren en contacte, el seu sistema immunitari es reforça; és com si tornessin a rebre una dosi de la vacuna.
En relació a l'emergència d'infeccions que gairebé estaven eradicades, Forcades diu en un dels vídeos que en els moments d'inestabilitat social es produeixen epidèmies, com va passar en la dècada de 1990 en països que havien format part de la URSS. De les seves paraules es podria deduir que la culpa que el nen d'Olot agafés la diftèria no és pel fet que no estigués vacunat, sinó perquè estem en temps d'inestabilitat social.
No rebatré aquí els arguments de Forcades, perquè altres persones ho han fet ja molt millor del que ho podria fer jo, però vull insistir, com vaig fer fa sis anys, en el principi d'autoritat que els seus defensors i ella mateixa fan servir per abonar les seves declaracions. L'autora de l'article del 2 de juliol 2015 d'elSingular.cat la presenta com a "monja i doctora en Salut Pública". (Monja, segons tinc entès, ja no ho és; ha deixat el convent per dedicar-se a la política.) Saber que és doctora "en Salut Pública" transmet seguretat i la impressió què aquesta dona sap de què parla. Però quin va ser el tema de la seva tesi en aquesta especialitat? El seu títol és Estudi observacional de l'impacte de les medicines alternatives en els estudiants de medicina de Catalunya: s'han d'integrar les anomenades medicines alternatives als programes docents de les Facultats de Medicina? És evident que molta relació amb l'epidemiologia, la farmacologia, la immunologia i la microbiologia, no la té. I segons el seu currículum, tampoc sembla que s'hagi dedicat professionalment a la medicina
En escoltar Teresa Forcades em fa l'efecte com si em volguessin donar garses per perdius i em volguessin fer combregar amb rodes de molí. L'exbenedictina, però, diu una cosa en la qual hi estic completament d'acord: que les famílies han de rebre la informació correcta i veraç sobre els avantatges i els inconvenients de la vacunació. Però no coincidim en allò que ella considera informació, que per a mi és (des)informació.
Es nota que Teresa Forcades ha viscut en una època en què la diftèria gairebé estava eradicada. Jo, que tinc bastants més anys que ella, tinc records de la meva infància relacionats amb aquesta malaltia. La por que tenien les famílies que allò que semblaven unes angines amb pus pogués ser la diftèria, O aquella veïneta del meu carrer que duia sempre un mocador al coll que ocultava el forat d'una traqueotomia feta per evitar que s'ofegués quan va patir la diftèria. Anys més tard, la meva sogra em va explicar que el disgust i desgràcia més gran de la seva vida va ser la mort d'una filla seva, una nena de pocs anys, a causa d'aquesta terrible malaltia. (Sí, Forcades, una nena que era sana i estava ben alimentada, com segurament era també el cas del nen d'Olot mort la setmana passada.)
En el blog del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona han publicat una entrevista (vídeo i la transcripció) al professor Manuel Cruz Hernández, que va començar la pràctica de la pediatria el 1951, i parla dels seus records de la diftèria. Val la pena que qui no ha viscut els temps en què no es disposava de la vacuna corresponent, conegui el testimoni d'aquest metge i ho compari amb el que tan alegrament diu Forcades sobre la diftèria.
Portador de diftèria. Mantingueu-vos allunyats d'aquesta casa |
Nota 2: Per veure les diverses entrades d'aquest blog relacionades amb Teresa Forcades, cliqueu aquí.
7 comentaris:
Penso, Mercè, que tens raó, igual que en Daniel Closa, però hi ha molta gent que també llegeix el bloc de Josep Pàmies, escolten a la Forcades, i creuen molt (segons es pot llegir dels seus comentaris) a diverses Clíniques. Jo crec que si mirem les estadístiques, veurem els resultats. A vegades fa molta ràbia, i ho dic al meu amic en Valentí (vacunes) del Clínic que la gent parli més de les fortunes dels Laboratoris, abans que tots els que gràcies a les vacunes no tenen la pòlio.
Moltes gràcies.
Molt bé, Mercè
Jo crec com tu comentes que si hi ha pares que de forma errònia han decidit no vacunar és prrquè han escoltat opinions de gent amb un cert prestigi 'També' del camp mèdic i fins i tot pediàtric però és més fàcil ciulpabilitzar pares que anar al fons del tema i comprovar d'on sortien els consells, no només era la Forçades... La gent no pren decisions, en general, sense una base que creu seriosa, ni que no ho sigui,
Tens raó i també la tenen els que han fet els comentaris. Jo estic d'acord en no posar-se la de la grip, no sé si a persones més febles els hi va bé, però algunes agafen una mica de grip amb la vacuna.Tampoc estava d'acord amb la del Papilomavirus. Però en aquestes d'infants que es posen sistemàticament, que quan jo era petita, van evitar que morissin tants nens, crec que fan més bé que mal. Pensava que la Forcades aquestes vacunes les admetia. Jo no voldria tornar enrera i escoltar les campanes tocant a nen difunt.
Josep, segur que hi ha molta més gent que segueix el blog de Josep Pàmies i que es mira els vídeos de la Forcades, que no pas el de Daniel Closa, per no esmentar aquest meu. I el cas és que molta gent que els segueixen no són pas persones sense educació. Em costa d'entendre per què s'ha produït aquest fenomen de l'auge de les pràctiques alternatives de la medicina, que en molts casos frega la pseudociència. Sovint es critica la medicina i la indústria farmacèutica convencional, perquè diuen que es mouen només pels diners, però no s'adonen que al voltant de les pràctiques alternatives hi ha també grans negocis. Només cal pensar en la primera empresa mundial de productes homeopàtics, la francesa Boiron, que mou molts milions d'euros per vendre uns productes que li surten molt barats, perquè prendre homeopatia és com prendre aigua i sucre i que, a més, no ha de gastar en recerca els milions que gasten les altres empreses farmacèutiques, les "dolentes".
Julia, estic d'acord amb tu. Jo tampoc crec que siguin decisions preses sense haver-se informat abans; i segur que creuen que fan el millor per a la mainada. Però en general ja hi ha una predisposició per escoltar-se els que els aconsellen que no vacunin les criatures. Fa anys, quan vaig començar a sentir parlar d'aquest moviment antivacunes, vaig assistir a una taula rodona que van organitzar dins d'una fira que fan cada any a Barcelona sobre vida sana, aliments naturals i ecològics, sostenibilitat, etc. (en l'etcètera hi cabien tots els esoterismes que et puguis imaginar). Em va cridar l'atenció que els ponents d'aquella taula rodona, per desmuntar l'eficàcia de les vacunes, mostraven dades del Departament de Salut que deien que estaven falsejades, però després, per donar suport a les seves tesis, aportaven altres dades tretes també del Departament de Salut i aleshores no dubtaven de la seva veracitat. No vaig gosar fer cap comentari en favor de les vacunes perquè vaig pensar que seria com intentar defensar l'evolució davant d'un grup de creacionistes o els productes transgènics davant dels qui els consideren un perill per a la salut.
Maria Antònia, pel que fa a la vacuna de la grip, durant molts anys no me l'he posada perquè jo no era considerada de cap grup de risc. Ara, quan ja formo part de la "gent gran", sí que me la poso. I que amb la vacuna s'agafi una mica de grip no és dolent; precisament això fa que es generin els anticossos per si després ens contagiem d'altres persones.
Si sents aquests darrers vídeo de la Forcades, ella dóna tanta raó als pares que vacunen la mainada com als que no ho fan, però sembla com si estigués més a favor dels que no ho fan i diu que gràcies a la mainada sense vacunar es reforça l'efecte de la vacuna en els altres. A més, sobre la mort del nen d'Olot afirma que "dir que el nen ha mort perquè no estava vacunat és pressuposar que si et vacunes això no pot passar”. No entenc que una persona que es presenta com a experta en salut pública, no sàpiga interpretar unes dades estadístiques i li sembli que la protecció del 95 a 97 per cent que dóna la vacuna de la diftèria no és suficient. Pel que fa als perills que implica la vacunació, et recomano llegir l'article que he enllaçat de Daniel Closa.
Publica un comentari a l'entrada