El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

diumenge, 22 de setembre de 2013

"Serà quan comencin a daurar-se les fulles" o l'alter ego de Joan Reventós

Serà quan comencin a daurar-se les fulles...

Fa més de vint anys, brostejant pels prestatges del Setciències, una llibreria d'Arenys de Mar que espero tingui una llarga vida, em va caure a les mans un llibre de poesia que es titulava Serà quan comencin a daurar-se les fulles. Era d'un autor per a mi desconegut, tot i que el cognom (Oliva) el compartia amb un altre poeta que m'era familiar (Salvador Oliva), especialment per les traduccions que havia fet de moltes obres de Shakespeare.

Tardor al Jardí Botànic de Roma
El títol d'aquell llibre em va agradar molt i també alguns poemes dels que contenia. El vaig comprar i el vaig llegir i rellegir moltes vegades. Al cap d'un temps el vaig deixar a algú; ja no recordo a qui i és una llàstima perquè al menys podria saber qui n'ha gaudit tots aquests anys. Vaig intentar comprar-me'l de nou, però al Setciències ja no el tenien i en diverses llibreries on el vaig buscar ni tant sols el trobaven en els catàlegs. Vaig arribar a pensar que potser jo estava confosa i que allò que jo recordava com a títol potser era només un dels poemes del llibre. Però del que estava segura era que l'autor es deia Oliva de cognom.

Avui, que comença la tardor, i que les fulles comencen a daurar-se, hi he pensat de nou i he fet una cerca a Google. Hi he trobat el nom sencer del poeta: Pere Oliva. I m'he endut una sorpresa en assabentar-me que era el pseudònim amb el qual va publicar la seva obra poètica un polític català molt conegut que va presidir el parlament català i fins i tot va ser candidat a la presidència de la Generalitat: Joan Reventós (1927-2004). El que m'ha sobtat és haver trobat la informació a la Wikipedia... portuguesa!:

Como escritor, Joan Reventós publicou os seguintes livros:

  • El movimiento cooperativo en España (1960);
  • Amb un altre nom (1984);
  • Missió a París (1992).
E sob o pseudônimo de Pere Oliva:

Joan Reventós té sengles entrades també a les Wikipedies catalana, anglesa, castellana i francesa, però en cap d'elles s'esmenta el seu vessant d'escriptor. Suposo que l'entrada portuguesa deu haver estat feta per algú que conegués la seva obra, perquè un dels seus llibres de poemes (Els àngels no saben vetllar els morts) va ser publicat també al Brasil, en edició bilingüe. Aquest llibre té també una entrada pròpia a la Wikipedia; s'hi esmenta la temàtica general del llibre (la mort) i inclou el llistat dels poemes que l'integren. Sobre Reventós, hi ha reproduïda una frase d'Alfredo Bosi a la introducció de l'edició brasilera:
Quando Leopold Rodés, o tradutor fiel dos poemas de Joan Reventós, me deu a conhecer Els àngels no saben vetllar els morts, percebi de chofre que estava diante de um dos maiores poetas da morte do século que há pouco findou
Google també m'ha dut a l'hemeroteca de La Vanguardia, al diari del 13 de maig de 1988, a una pàgina dedicada a la campanya electoral d'eleccions al Parlament de Catalunya on es comenten també fets anecdòtics d'aquells dies i un d'ells és que Reventós amagava un poeta (si no ho llegiu bé, cliqueu damunt la notícia, per veure-la augmentada):


Dubto que arribi a recuperar el llibre que vaig comprar al Setciències i no sé si mai el podré substituir per un altre exemplar. Però m'ha agradat saber qui n'era l'autor. Des d'ara recordaré aquell polític d'una altra manera.



Fotos: M. Piqueras, Roma (tardor de 2011)

4 comentaris:

Carmen Chica ha dit...

Si algú/na te aquest llibre i li volgués regalar a la Mercè Piqueras (demà és la seva onomàstica), sria fantàstic. O si més no, si el troba en alguna llibreria de vell, dir-li a ella.
Jo també recordo un llibre que vaig llegir fa molts anysi que no sé qui era l'autor però recordo que em va impresionar. Es deia Las siete muchachas del Liceo, però no l'he pogut localitzar. Era un retrat de la Barcelona d'una determinada època.
Carmen

Joan Moret ha dit...

Tot i que ja no es publica encara es pot trobar en alguna biblioteca universitaria. També a la biblioteca de l'Ateneu Barcelonès.
Aquest és el cercador que he fet servir.
http://ccuc.cbuc.cat/

Si el podeu aconseguir en prestec almenys el podreu tornar a llegir.

Mercè Piqueras ha dit...

Gràcies, Carme. I gràcies, Joan, per la informació. Algun dia el demanaré en una biblioteca per veure si el record que en tinc correspon amb l'obra original.

Anònim ha dit...

Hola Mercè, si em fas arri bar la geva adreça postal, et puc reenviar el llibre que has perdut/ extraviat: serà quan comencin a daurar-se les fulles
Atentament
Laia Reventós