El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dimecres, 31 de juliol de 2013

Tot reciclant: el "trapillo"

Ahir, a una hora que normalment no escolto la ràdio, era en el cotxe i per casualitat vaig sentir un tros d'un programa de Catalunya Ràdio en què parlaven d'artesania i manualitats (en realitat, en deien craft, fent servir la paraula anglesa) que poden fer-se amb materials reciclats. La convidada va parlar d'un material reciclat molt útil per fer moltes coses i l'anomenava trapillo.

El meu trapillo
Aquella dona va explicar que trapillo és com s'anomenen les tires de roba reciclada que es presenten en cabdells, a punt per fer-les servir com un fil per fer molts tipus de manualitats. I va explicar com convertir en trapillo una samarreta vella, tallant-la de manera que n'obtinguem una tira de roba continuada amb la que farem un cabdell. Aleshores vaig assabentar-me que fa un any que estic fent trapillo i usant-lo en treballs manuals sense saber-ho. Un cop més, m'ha passat com a Monsieur Jourdain, el personatge de Molière que se sorprèn en assabentar-se que tota la vida havia estat parlant en prosa, sense que ell mateix ho sabés.

Tot va començar l'estiu passat. El metge m'havia recomanat que fes alguna manualitat --diu que concentrar-se en el treball intel·lectual seguit no és massa bo per a la síndrome de fatiga crònica-- i un bon dia vaig recordar que una amiga em va dir fa anys que havia fet una catifa de ganxet amb tires de roba vella. M'agrada fer ganxet, tot i que ara feia molts anys que el tenia abandonat, i vaig provar de fer jo també una catifa de roba vella. Vaig començar a regirar pels armaris i aviat vaig tenir una pila de samarretes i altres peces de roba de colors variats i que ja no feia servir. Aviat vaig descobrir que les peces que millor anaven per fer tires eren les samarretes de cotó sense costures laterals, perquè se'n pot fer una tira contínua si es talla en espiral fins a l'alçada de la màniga. De tota manera, he anat fent tires de tota mena de roba, fins i tot de mitjons. Si són teles que es desfilen fàcilment, per evitar-ho, tallo les tires amb una tisores de ziga-zaga.

Des de l'estiu del 2012 he provat diverses tècniques i formes de catifa. Al principi, semblava Penèlope, desfent cada nit la feina feta durant el dia. Primer vaig provar de fer una catifa rodona, però no em quedava plana i allò semblava més aviat un barret mexicà que una catifa. Finalment vaig decidir fer catifes rectangulars i després de diversos assajos he triat dues tècniques: (a) fetes a franges de colors diferents amb punt baix, el punt més senzill del ganxet, i (b) treballar sobre un esquelet de reixeta de plàstic, fent una cadeneta en què el fil va per sota i per sobre de la reixeta. Per als acabaments, que quedi una mica polit, he anat fent proves diverses i encara en tinc alguna altra en ment. Del tipus a n'he fet bastantes però només me'n queden dues (les que pitjor estan), les altres les he regalades:





Aquestes altres dues són del tipus b, amb l'esquelet de reixeta, i una mica més grans:





He provat també de fer com una mena de patchwork, en comptes de les franges. En tinc una que no està encara acabada (a la part inferior, a la dreta, es veu la reixeta que fa d'esquelet):


Crec que tornaré a fer de Penèlope i desfaré la part de la dreta, que no m'agrada com queda. El problema és que se m'estan acabant les provisions de trapillo, especialment de colors vius. He buscat pels armaris i ja no trobo més roba vella adequada per fer-ne tires. Hauré de començar a fer una col·lecta entre parents i amistats, perquè busquin en els armaris si tenen samarretes que ja no fan servir. El meu marit, quan veu que li miro el pijama o la camisa que duu, ja tremola, perquè tem veure'ls convertits en tires, en trapillo, per a futures catifes.

Se m'ha acudit buscar trapillo a Google i he descobert que hi ha tot un negoci muntat al seu voltant, i que hi ha botigues que el venen en cabdells. I els preus, déu n'hi do. Hi ha botigues que organitzen cursets gratuïts, però cal compra-hi com a mínim dos cabdells de trapillo i un ganxet. De tota manera, per les fotos, no sembla que la major part del trapillo comercialitzat sigui producte del reciclatge; sembla roba fabricada especialment amb aquesta finalitat. En algun lloc he llegit que les fàbriques tèxtils fan trapillo de les restes que produeixen.

D'una cosa m'he adonat després de sentir el programa de ràdio d'ahir: que, com deien els antics, nihil novum sub sole. Per cert, deuen vendre trapillo en els basars xinesos?