El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dimecres, 3 de juliol de 2013

On és el pintor?

Us heu fixat que, en els hospitals, sempre hi ha un senyor pintant? Si més no, sempre que vaig a un hospital, jo hi veig un pintor en algun lloc, com si formés part de la plantilla. No un grup de pintors que els veus pintant activament una zona sencera, parets, finestres i portes i que imagines que en pocs dies acabaran aquella feina. No; sol ser un pintor solitari que avui el veus pintant el marc d'una finestra, demà uns seients i demà passat potser la barana d'una escala.

A l'Hospital de la Vall d'Hebron vaig pensar que potser tenien un empleat que la seva professió era "pintor de l'escala principal" perquè sempre el trobava que pintava algun tram d'aquella escala, tot i que podien passar mesos entre una visita meva a l'hospital i la següent. Com que aquell hospital té molts pisos, potser quan el pintor arribava dalt de tot, la part baixa de l'escala ja necessitava una repintada de la barana.

Ara. quan entro en un hospital, és un com si obrís un conte/joc d'aquells de On és en Willy?, però en comptes de Willy, jo hi busco el pintor, que sé que serà en un lloc o altre. De vegades no el veig a ell, però en noto la presència per cartells que indiquen que una porta o un passamà està pintat de nou. I aquests dies que torno a anar diàriament a l'Hospital Clínic, ja hi he trobat el pintor. Fa  un parell de mesos va dedicar-se a pintar unes finestres de la 5a planta i uns bancs de la planta 1 (és la de l'accés principal). I ara treballa a l'escala 1. Fa un parell de dies vaig notar-ne la presència pel cartell que hi havia a costat d'una barana. Finalment ahir a la tarda el vaig veure en persona. Estava pintat una porta en la 6a planta. Em vaig sentir com la criatura que després d'estar-se una bona estona observant el dibuix, finalment troba en Willy.

Vaig pensar que, de moment, les retallades no han afectat el pintor. Però pensant-hi de nou, podria ser que sí. El meu pintor/Willy d'ahir era un noi jove, molt diferent del típic pintor d'hospital que sembla un home que faci anys que hi treballa. Qui sap si en el Clínic no han prejubilat el pintor de tota la vida --si era de plantilla potser cobrava triennis, quinquennis i coses per l'estil-- i ara tenen un pintor "precari", que hi està fent pràctiques i que, en acabar el període de pràctiques, passarà a les llistes de l'atur i serà substituït per un altre. Ahir, un seguidor de Facebook em deia que es podria fer el joc de la Sanitat a Catalunya: On és el pintor?

4 comentaris:

Josep ha dit...

No està bé que ho digui, però gairebé estic content que hi hagi una altra persona, - i en aquest cas professional - que hagi vist a aquest pintor. Jo vaig una vegada cada mes a la 4a Planta de Hematologia, del Carrer Rosselló i després a farmàcia. Doncs si, existeix, fins i tot jo creia que era una mena d'Obra Social que feien amb ell. Si l'han canviat ja em fixaré. I mira que conec professionals d'Hematologia des d'una auxiliar fins al doctor Bladé. Cito a aquestes persones perquè al llarg del temps pregunto per aquests "detalls".

fra miquel ha dit...

Doncs ja pot ser certa la teva teoria, Mercè.
Vaig tenir una clienta que tenia un jardí amb moltes tanques i arbres per retallar. Hi anava un cop a la setmana. Quan acabava de retallar-ho tot, ja podia tornar al principi, doncs les plantes ja tornaven a estar crescudes...
No sé com ho tindrà, ara. Amb la crisi em va deixar. Potser va contractar un jardiner en "precari"...
Petons

Lior ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Lior ha dit...

Veges que no t'estigui espiant...
Segur que només te'l trobes a l'hospital? Potser te l'han canviat perquè no sospitis... |-)