El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dimecres, 24 de juliol de 2013

Harmonia a l'Ajuntament?

No m'ho podia creure: regidors de partits diferents que, en un ple de l'Ajuntament de Barcelona, parlaven sense rancúnia ni retrets, ni acusacions de res, fins i tot lloant la tasca feta per un membre d'un partit potser ideològicament ben allunyat del de qui parlava en cada moment.

Em pensava que allò era un somni o que estava veient un film titulat Utopia a la Casa Gran. Doncs no, era un ple real, però el motiu de l'harmonia i la concòrdia que regnaven en aquella sala era que el regidor de qui tothom parlava bé --Jordi William Carnes-- s'acomiadava de l'Ajuntament després de renunciar a l'acta de regidor. Era si fa no fa com quan algú es mor, que tothom en parla bé. De fet, el mateix Carnes s'ha considerat un finat --un finat de la política--, en referència a una cita de Winston Churchill que ha dit en anglès, tot prometent que després ho traduiria a les persones que fan la transcripció dels plens. Crec que la cita que ha recordat és aquesta: "Politics is almost as exciting as war, and quite as dangerous. In war you can only be killed once, but in politics many times." (La política és gairebé tan emocionant com la guerra i tan perillosa. A la guerra només es pot morir una vegada, però en política, moltes.)

No sé quina és la causa que ha dut Carnes a renunciar a ser regidor; crec que ell va justificar-ho per la voluntat de promoure un relleu de càrrecs en el PSC. Avui ha estat per casualitat que he sentit una part del seu discurs de comiat (he posat BTV pensat que hi estarien fent les notícies del migdia) i no sé si abans que jo connectés BTV Carnes en deu haver parlat. He començat a escoltar i he sentit unes paraules sensates, amables, un discurs molt ben construït, amb punts d'ironia --no en va, Carnes és mig britànic--, amb paraules de record per als alcaldes de Barcelona, per a companys i companyes del Consistori. M'ha agradat el que ha dit.

Potser hi hagi qui pensi que, com en els enterraments i funerals, en què la gent sol parlar sempre bé del finat, avui els representants de cada grup han parlat bé de Carnes i li han dedicat floretes perquè és ja un finat polític. Jo no he tingut aquesta sensació, però. Alguns han deixat clar les diferències que existeixen entre les seves idees i les de Carnes --fins i tot el representant del seu mateix grup, Jordi Martí Grau-- però alhora han reconegut els seus mèrits, tant els polítics com els personals.

Quina llàstima que els regidors i regidores només es comportin així en ocasions molt especials, com ho era la d'avui!