Una alenada d'Oxigen

Lectura dramatitzada d'Oxigen (21.01.2012)

Però encara no ens hem posat d’acord a decidir què vol dir «ser el primer». És el descobriment inicial… la primera publicació… o la comprensió global del concepte?

La ciència és un sistema… una recerca generada per la curiositat, sempre en contacte amb el que és real... Aquest sistema funciona..

Quan els vaig veure tots … interrompent-se els uns als altres… preocupats per qui va publicar … o qui no… Aquesta no era la idea que jo tenia de la ciència i dels científics.

Imagineu-vos què significa entendre allò que dóna color a una fulla! i com es torna vermella. El que fa que la febre baixi, que cremi una flama. (Pausa.) Imagineu-vos-ho!

Aquestes frases pertanyen a l'obra de teatre Oxigen, de Carl Djerassi i Roald Hoffmann. Ahir se'n va fer una lectura dramatitzada en el Museu Blau i aquesta tarda se'n farà una altra. L'acte va ser organitzat per l'Associació Catalana de Comunicació Científica, amb la cola·laboració del Museu de Ciències Naturals de Barcelona.

Un altre moment d'Oxigen (21.01.2012)

S'havien fet dues lectures d'aquesta obra el mes de novembre de 2007 i una altra el juliol de 2008. Ara, aprofitant que recentment va publicar-se'n el llibre (en vaig fer la ressenya en aquest bloc), se n'han organitzat de nou dues lectures dramatitzades de l'obra. Com en les anteriors ocasions, Míriam Alamany s'ha encarregat de dirigir l'obra, en la lectura de la qual han repetit alguns actors. Ella mateixa interpreta Madame Lavoisier. Carles Martínez és el químic Lavoisier, un paper molt diferent dels darrers en què l'he vist actuar: Pel davant i pel darrera fa prop d'un any, Un fantasma a casa (versió catalana de Blithe Spirit) o en la sèrie de TV3 Sagrada Família. Les altres actrius i actors són: Mònica Aybar, Meritxell Manyoses, Climent Sensada i Eduard Muntada.

Més que una lectura dramatitzada, diria que és una dramatització llegida. La il·luminació hi té un paper destacat i l'obra no seria la mateixa sense la participació de Pau de Nut, viloncel·lista que, a més de fer l'acompanyament musical i de distreure el públic durant l'entreacte, és també la veu en off i fa els efectes especials.

Pau de Nut al Museu Blau (21.01.2012)

Avui, diumenge 22, es repeteix la lectura a les 18.30. De bona gana hi tornaria, perquè com més va, més m'agrada l'obra i la interpretació d'alguns personatges. El text és molt àgil, amb diàlegs ràpids i només de tant en tant hi ha algun monòleg. Tot i que el tema pugui semblar seriós, el somriure està assegurat, i en algun moment, també el riure. Activitats com aquesta lectura, que combina la ciència i les lletres, haurien d'organitzar-se més sovint per acabar amb el mite --o realitat?-- de les dues cultures.

Potser us interessarà:
- Oxigen per llegir (aquest bloc, 17.11.2011). Amb motiu de la publicació d'Oxigen en català.
- Roald Hoffmann, ciència, art i pau (aquest bloc, 11.07.2008). Sobre un projecte que podria anomenar-se de "químics sense fronteres".
- Una amant exigent (aquest bloc, 10.07.2008). Més sobre Oxigen, amb motiu d'una anterior lectura dramatitzada.

Fotos: M. Piqueras (21.01.2012)