El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dimarts, 24 de gener de 2012

No és allò que sembla (IX): la solució

Torno a posar la foto:

 

En el bloc, només una persona ha suggerit una solució (dues en realitat): una cavitat en un mur de pedra o potser sorra. A Facebook, potser perquè és més fàcil deixar-hi comentaris, hi ha hagut més suggeriments: unes pedres, l'entrada a una mena de cova, una cova càrstica, alguna part del pavelló auditiu, un forat en el zoo per poder veure la gàbia on viuen ara alguns dels micos, el parc Güell, el contorn d'un fetge, alguna mena de material geològic...

Suposo que, si hagués posat la peça sencera que vaig fotografiar, i les seves dimensions, hauria estat més fàcil encertar-ho:

Per la localització, hi ha una persona que s'hi va apropar força: no és un pavelló auditiu, però és una part del crani d'un animal molt curiós, un rinoceront català. Català, un rinoceront?, potser us preguntareu. Això mateix em vaig preguntar jo la primera vegada que vaig veure aquesta peça del seu esquelet. Doncs sí, català, però no contemporani. Es tracta del rinoceront llanut (Coelodonta antiquitatis), que va viure a Àsia i a Europa durant el Pleistocè superior, és a dir, la fase final del període geològic que va des de fa uns 1,6 milions d'anys fins fa uns 10.000 anys. I si dic que és català, és perquè aquest fragment de crani (podeu veure'n un crani sencer aquí) correspon al primer exemplar de rinoceront llanut que va descobrir-se a Catalunya. El 1919, el Museu Martorell el va comprar a la casa Soler, d'Arenys de Mar, per 375 pessetes, que en aquella època devien ser bastants diners.

Aquest fragment del crani fa més mig metre de longitud. per tant, podem imaginar que el rinoceront llanut devia ser un animal de grans dimensions. De fet, a partir de les restes trobades --fins i tot algun animal sencer conservat momificat, com el que es veu a la foto-- se sap que podien arribar a fer prop de 4 metres de longitud i pesar de dues a tres tones. Formava part de l'anomenada megafauna del Pleistocè.

Rinoceront llanut (Coelodonta antiquitatis) trobat a Polònia el 1929 (Foto: Wikimedia Commons)

El crani de la incògnita està exposat en el Museu Blau de Barcelona. En aquesta nova seu de l'exposició al públic del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, hi ha peces molt valuoses que provenen del fons patrimonial del Museu, que constà de més d'un milió d'espècimens. Trobareu el tros de crani del rinoceront català en la secció anomenada "La història de la Terra", que relata l'evolució del planeta i de la vida i il·lustra el relat amb fòssils i altres espècimens, a més de nombroses pantalles interactives que permeten profunditzar en el coneixement d'una història que encara continua.

Per saber més sobre la col·lecció de fòssils (i de minerals i roques) del Museu de Ciències Naturals, podeu veure el llibre que es va publicar per commemorar els 125 anys del Museu Martorell: El Museu Martorell, 125 anys de Ciències Naturals (1878-2003).