El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

diumenge, 15 de gener de 2012

El Cap d'any xinès

La comunitat xinesa de Barcelona ha començat avui la celebració del Cap d'any xinès, que enguany s'esdevé el 23 de gener. L'inici d'any per als xinesos i alguns altres pobles asiàtics és una data variable. L'any comença amb la segona Lluna nova després del solstici d'hivern a l'hemisferi nord; és un dia que pot anar del 21 de gener al 21 de febrer. Enguany cau bastant aviat, el 23 de gener. Encara que sigui tan aviat, per als xinesos representa l'inici de la primavera.

Un grup de xinesos i xineses han fet avui una desfilada per la Rambla amb el típic drac que ballava la seva dansa per espantar els mals esperits.

El Cap d'any Xinès comença amb la segona Lluna nova després del solstici d'hivern boreal (22 de desembre), és a dir, entre 30 i 59 dies després, la qual cosa pot ser entre el 21 de gener o el 21 de febrer. El començament de la primavera de l'any es denomina en la tradició xinesa lichun (立春, lìchūn, "començament de la primavera")

Potser sigui el lleó, obrint la desfilada

Arriba el drac, amb una llarga cua

Tancant la desfilada
 
新年快乐

恭喜发财
Fotos: M. Piqueras (15.01.2012)

3 comentaris:

quaderndecamp ha dit...

La foto del lleó amb la noia desfilant en màniga curta per la rambla en ple mes de gener sense sofrir una lipotimia em fa pensar que potser el calendari xinés estigui més ben fet que el nostre i que potser d'aquí uns anys (no massa), podrem celebrar l'arribada de la primavera conjuntament amb els xinesos...

Pakiba ha dit...

Totes les cultures m'agradent molt i aquesta es molt interesdant

Mercè Piqueras ha dit...

Carles, al pas que anem, potser sí que celebrarem el cap d'any occidental en màniga curta pel carrer. Fins i tot jo, que sóc tan fredolica.

Pakiba, a mi també m'agrada conèixer coses de cultures diferents. I trobo molt positiu que les persones que emigren a altres terres, tot integrant-se en la cultura del poble que els acull, no oblidin els seus orígens. Com diu Raimon "qui perd els orígens perd la identitat".