El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dijous, 26 de gener de 2012

Luca Cavalli-Sforza: tanti auguri, professore!

Luca Cavalli-Sforza (foto Luca Giarelli/CC-BY-SA 3.0)
Per a un home que avui fa noranta anys, la vida ja no és un refugi. És el bonic final d'una cursa, però em sento més descobert, més exposat a les coses que passen, al temps que s'escola.
Així s'expressava ahir, 25 de gener, el genetista italià Luca Cavalli-Sforza, amb motiu del seu norantè aniversari. Cavalli-Sforza, que va començar la seva carrera investigadora treballant en bacteris, va especialitzar-se després en genètica de poblacions i ha dedicat gran part de la seva vida professional a l'estudi de l'evolució de les poblacions humanes. Sembla un salt molt gran, el pas dels bacteris a les poblacions humanes. Tanmateix, com escriu el seu fill Francesco en el pròleg del llibre Perchè la scienza. L'avventura di un ricercatore, obra autobiògràfica de Luca Cavalli-Sforza, "la vida és un fenomen únic: des que va aparèixer en el planeta s'ha anat escampant per tots els ambients i ha pres milions de formes, ha construït organismes com més va més complexos. Tota aquesta varietat enorme d'éssers vius ha seguit reproduint-se sempre d'una sola manera: fent còpies d'ella mateixa. Els processos fonamentals que ens permeten viure i generar descendència no són molt diferents en els bacteris i en els humans; és més, molts gens són pràcticament iguals en els uns i en els altres."

Cavalli-Sforza creu que l'evolució humana ha estat determinada per la biologia i per la cultura i, per tant, ha enfocat els seus estudis de manera pluridisciplinària, amb la col·laboració d'investigadors d'altres disciplines. La genètica, la paleontologia, l'arqueologia, l'antropologia (física i cultural), la història, la geografia humana, la demografia, l'economia i la lingüística permeten reconstruir, analitzar i comprendre molts aspectes de la diversitat humana actual. Algunes branques del coneixement molts més especialitzades, com ara la toponímia, l'estudi dels cognoms o de l'art rupestre poden ser també molt útils en aquest estudis.

El mite de la divisió de les poblacions humanes en races diverses, que ja va ser denunciat per alguns científics, ha caigut completament després dels estudis de Cavalli-Sforza. La nostra espècie és massa recent perquè hagi pogut diferenciar-se en races. Les diferències externes entre persones de diferents parts del món són el resultat d'adaptacions recents a les condicions climàtiques i ecològiques. L'estudi genètic ha demostrat que només un 15 per cent de les diferències existents entre dues persones poden explicar-se pel fet que pertanyin a poblacions diferents. Les races humanes responen a un concepte diferenciador que ha estat inventat pels mateixos humans (els blancs, naturalment).

El 1993, Cavalli-Sforza va rebre el V Premi Internacional Catalunya. En el web del Premi, hi ha disponible, en pdf, el discurs que va pronunciar en la cerimònia de lliurament, amb el títol "L'home és la seva cultura, no la seva raça". L'any següent va tornar a Barcelona, segurament per presentar el seu llibre Qui som. Història de la diversitat humana, i va fer una conferència a l'Institut Català d'Estudis Mediterranis (actualment Institut Català de la Mediterrània d'Estudis i Cooperació). Uns mesos abans, una amiga me'n va regalar la versió italiana, i vaig demanar a Cavalli-Sforza que me'l signés. A costat de la seva firma, hi vaig posar la data: 14.04.1994.

Del discurs que va pronunciar Cavalli-Sforza el 1993, jo en destacaria aquest fragment:
El racisme consisteix en la pretensió que els trets que determinen la superioritat d'un poble respecte a un altre són d'origen biològic, és a dir, hereditaris i immutables. En realitat, la superioritat d'un poble respecte a un altre és d'ordre econòmic i polític i s'origina sempre per motius històrics; la mateixa història ens ensenya que aquestes superioritats tenen breus durades. N'hi ha prou amb aquesta raó per convèncer-nos que la superioritat política i econòmica no poden ser degudes a diferències biològiques i hereditàries. El racisme continua sent una malaltia social molt difosa, que cal eradicar.
Han passat més disset anys i em sembla que, malauradament, el racisme està lluny de ser eradicat. Al contrari, em sembla que s'ha anat estenent.