El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

diumenge, 29 de gener de 2012

Els meus records de can Foix

En les remors de la nit, per les platges,
Adoro el res en múltiples imatges.
       J.V. Foix, 1939

Avui fa vint-i-cinc anys de la mort de J.V. Foix, el poeta de Sarrià. Víctor Pàmies va fer recentment una crida perquè la comunitat blocaire catalana participi en un homenatge a aquest poeta català, a la qual, amb molt de gust m'hi adhereixo.

Vaig viure a Sarrià dels catorze als vint-i-sis anys i quan ens hi vam traslladar, aviat vaig saber que la pastisseria Foix i el seu propietari eren molt populars en el barri. Recordo que aleshores jo no sabia res de Foix ni gairebé de la poesia catalana contemporània. Els llibres de literatura d'aquell temps a penes esmentaven Joan Maragall; potser també Josep Maria de Sagarra, però no hi posaria la mà al foc. (Casualment, aquests dos poetes també tenien connotacions veïnals. A prop de casa meva vivia una filla de Maragall i vaig tractar-ne algunes de les netes d'edat aproximada a la meva. I J.M. de Sagarra vivia a la Bonanova i en recordo l'enterrament, amb una gran aglomeració de gent que va anar a acomiada-lo.)  Va ser una veïna de la meva edat, amb qui vaig fer aviat amistat, qui em va explicar que l'amo d'aquella pastisseria era un poeta català molt "de la ceba".

Jo vivia al carrer Margenat, un carrer sense botigues, i per comprar qualsevol cosa havíem d'anar a la plaça de Sarrià o als seus voltants, on hi havia el mercat i comerços de tota mena (una altra opció era anar en sentit contrari, fins a la plaça de la Bonanova, però teníem més tendència a anar cap a Sarrià). La primera vegada que vaig passar davant d'aquella pastisseria em va cridar l'atenció que en el tendal exterior no posés "Pasteleria Foix". Crec que hi posava "Bomboneria". Després vaig saber que era per evitar retolar la pastisseria en castellà o arriscar-se a una multa si el rètol hagués dit "Pastisseria". Altres rètols de la botiga també feien servir paraules que fossin iguals en català i en castellà.

Les pastes, bombons i pastissos de can Foix eren de molta qualitat i els preus hi anaven d'acord. Era on anaves a comprar pastissos quan volies quedar bé. Per la Quaresma, feien uns bunyols deliciosos. Al senyor Foix, recordo haver-lo vist de vegades assegut amb altres ancians en un banc de la plaça de Sarrià. El vaig reconèixer quan vaig assabentar-me millor qui era i n'havia vist ja alguna foto en algun lloc.

Fa uns quants dies el Joan Tardà de Polònia va fer un discurs en el Parlament de Madrid fent servir només paraules que són iguals en català i en castellà. Vaig pensar que, ves per on, els guionistes del programa havien fet --conscientment o inconscientment-- un homenatge a J.V. Foix en la setmana en què es commemoren els vint-i-cinc anys de la seva mort.

6 comentaris:

Miquel ha dit...

..." fent servir només paraules que són iguals en català i en castellà..." ¡¡ És cert ¡¡ Curiós...Salut

Carme ha dit...

M'ha agradat molt el teu escrit.

Ho fèiem també amb els noms propis dels fills... en buscàvem que no tinguessin traducció o equivalent en castellà.

montse ha dit...

M'agrada la teva participació ens apropa al seu món d'una forma molt vital.

Mercè Piqueras ha dit...

Gràcies pels vostres comentaris. No he dit res abans perquè aquests dies he tingut el bloc descuidat.

F. Mas i Castanyer ha dit...

Molt bé.
No sé si et passa, generalment en aquesta mena de records quan els vius no en fas gaire cas, només hi trobes certa importància quan han passat els anys.

Mercè Piqueras ha dit...

F. Mas, és cert, hi ha coses que has viscut que, amb el temps, prenen una dimensió nova. De vegades ets testimoni fe fets que més tard esdevenen part de la historia. Jo en tinc uns quants, però potser el més viu és el 25 d'abril de 1974 que vaig passar a Portugal sense adonar-me que allò era un canvi històric (la revolució dels clavells).