divendres, 22 de maig del 2009

Dia Internacional de la Biodiversitat 2009


El 22 de maig se celebrat a tot el món El Dia Internacional de la Biodiversitat, que cada any està dedicat a un tema diferent. Per esmentar-ne només els més recents, el 2007 es va dedicar a la biodiversitat i el canvi climàtic, i el 2008 a la biodiversitat i l'agricultura. El 2010 es tractarà la biodiversitat i el desenvolupament, i el 2011 serà la biodiversitat i els boscos. Enguany el tema triat és el de les espècies exòtiques invasores, que consitueixen una gran amenaça a la diversitat biològica i al benestar ecològic i econòmic de la societat i del planeta.

Una espècie és exòtica quan no és original de l'ecosistema en el qual es troba. Si mirem al nostre entorn, veurem moltes espècies de plantes que poden semblar nostranes i en canvi en el seu moment eren exòtiques. Amb els anys, però, s'han adaptat al nou hàbitat i hi han trobat un nou nínxol ecològic.

Tanmateix, hi ha espècies exòtiques que en ser introduïdes voluntàriament o involuntàriament en un ambient que no és el seu poden causar greus desequilibris en l'ecosistema, que en alguns casos afecten la biodiversitat perquè competeixen amb espècies locals que poden arribar a desaparèixer. De les extincions d'animals produïdes des del segle XVII, i de les quals es coneix la causa, es calcula que, en aproximadament un 40 per cent dels episodis, hi han contribuït de manera destacada les espècies exòtiques invasores. Un altre possible efecte de la invasió d'espècies exòtiques és el que afecta la salut, tant de les persones com d'altres animals o plantes.

A Catalunya tenim alguns exemples d'espècies invasores que han causat problemes les darreres dècades. N'hi ha que són d'aparició relativamernt recent, com ara el mosquit tigre (Aedes albopictus), que va entrar a la península Ibèrica per Catalunya el 2004, o el musclo zebrat (Dreissena polymorpha), que causa greus desperfectes en canalitzacions de centrals hidroelèctriques, que poden arribar a obturar amb el seu creixement desmesurat (Vegeu la foto de Wikimedia Commons d'un aparell per mesurar els corrents en el llac Michigan, completament recobert per musclos zebrats); a Catalunya, aquesta espècie va detectar-se per primera vegada en el Baix Ebre fa uns vuit anys. D'altres ja fa més temps que es troben aquí, com el silur (Silurus glanis), aquest peix enorme que des de l'embassament de Mequinensa, on va ser introduït el 1974, s'ha anat escampant a altres rius de Catalunya. O el cranc vermell americà (Procambarus clarkii) que, des de la conca del Guadalquivir, on va ser introduït amb finalitats comercials el 1974, s'ha anat escampant per la península Ibèrica i més enllà dels Pirineus. Els cultivadors d'arròs del delte de l'Ebre pateixen els efectes d'aquest cranc que, amb les seves galeries, pot fer que els arrossars perdin l'aigua que necessiten per al desenvolupament de les plantes.

En el web de la Convenció per a la Diversitat Biològica es poden veure, en diverses llengües, els missatges de representants de diferents entitats internacionals amb motiu del Dia Internacional de la Biodiversitat 2009.

2 comentaris:

GEMMA ha dit...

Hola Merçè, interessant post, dir-te que jo visc a Sant Cugat i el mosquit tigre el conec, ara crec que s'ha tranquil.litzat el bitxet, però he rebut vàries picades d'aquest insecte invasor. Petons!

La lectora corrent ha dit...

Potser més que tranquil·litzar-se el mosquit, podria ser que, amb les picades que t'ha fet, ja haguessis adquirit immunitat i ara no t'afecti. Jo he arribat a la conclusió que una picada d'insecte desconegut (no em vaig adonar que em piqués cap bitxo, però sí dels efectes i es notava el puntet d'una picada) que vaig patir fa alguns anys podria molt bé haver estat de mosquit tigre. Fins i tot vaig anar al metge, que no va saber què dir-me més que receptar-me un antihistamínic (encara no es parlava d'aquest mosquit tot i que després he vist que ja era per aquí).