Una coberta aquàtica

Una vista de la coberta d'un edifici que poca gent pot veure, llevat dels veïns que hi viuen al voltant i els clients de l'hotel veí:





És la coberta de l'edifici blau del Fòrum, prop de 15.000 metres quadrats de coberta aquàtica. Que jo sàpiga, a Barcelona només hi ha un altre edifici que té una bassa d'aigua al damunt: és l'edifici de les aigües que hi ha al carrer Wellington.

Fotos: M. Piqueras (febrer 2009)

I jo, per on passo?

Això és la vorera d'un carrer del districte de la innovació de Barcelona, el famós Districte 22@.

Potser la innovació sigui que es d'un districte on no hi ha d'haver vianants. Jo devia colar-m'hi sense adonar-me'n i en veure que gairebé tota la vorera era ocupada pels carrils bici se'm va presentar un dilemma: passar fregant el mur de la dreta?, o anar per l'esquerra practicant l'esport del salt cada vegada que trobés un escocell en el meu trajecte?

Foto: M. Piqueras (Barcelona, febrer 2009)

Torxa olímpica que crema disc durs?

Us imagineu una torxa olímpica cremant el disc dur del vostre ordinador? Doncs això és el que m'han advertit que em pot passar si obro un arxiu anomenat "Actualización de Windows live" que em pot arribar annexat a un correu:

POR FAVOR, HAZ CIRCULAR ESTE AVISO A TUS AMISTADES, FAMILIA, CONTACTOS !!! En los próximos días, debes estar atent@: No abras ningún mensaje con un archivo anexo llamado: Actualizacion de Windows live, independientemente de quien te lo envíe. Es un virus que abre una antorcha olímpica que quema todo el disco duro C de la computadora. Este virus vendrá de una persona conocida que te tenia en su lista de direcciones. Es por eso que debes enviar este mensaje a todos tus contactos.

Es preferible recibir 25 veces este correo que recibir el virus y abrirlo. Si recibes el mensaje llamado: Actualizacion de Windows live, aunque sea enviado por un amigo, no lo abras y apaga tu maquina inmediatamente. Es el peor virus anunciado por CNN. Un nuevo virus ha sido descubierto recientemente que ha sido clasificado por Microsoft como el virus mas destructivo que haya existido. Este virus fue descubierto ayer por la tarde por Mc Afee. Y no hay arreglo aun para esta clase de virus. Este virus destruye simplemente el Sector Zero del Disco Duro, donde la información vital de su función es guardada.

ENVIA ESTE E-MAIL A QUIENES CONOZCAS. COPIA ESTE CORREO A UNO NUEVO Y MANDALO A TODOS TUS AMIGOS. RECUERDA: SI LO ENVIAS A ELLOS, NOS BENEFICIAS A TODOS

Com és possible que encara corrin aquestes coses per Internet? I que la gent s'ho cregui? He escrit moltes vegades, en llistes de distribució, privadament i també alguna altra vegada en aquest blog, sobre les falses alarmes (hoax) o les cadenes que corren per internet.

Davant d'un correu d'aquest tipus el que cal és fer servir el sentit comú en comptes de posar-se a reenviar-lo a totes les adreces que tinguem en l'agenda del programa de correu. Una cosa molt fàcil és escriure algun fragment del correu rebut en el google i de seguida sortirem de dubtes sobre la veracitat de l'alarma. El correu que he rebut avui ja va ser detectat el febrer de 2006 per Symantec. I corre en diverses llengües.

De tota manera, llegint el correu rebut ja es detecten coses que indiquen que es tracta d'una falsa alarma. Una d'elles és la manca de data: "Este virus fue descubierto ayer por la tarde" Des del primer "ayer" detectat el 2006, han transcorregut molts dies. A més, això de la torxa olímpic cremant un disc dur és per fer riure, ja sembla una broma. M'he imaginat les flames cremant no només el disc dur, sinó l'ordinador sencer i socarrimant els bigotis de la meva gata, que sempre hi seu al costat, segurament per ser prop de l'escalfor que desprén l'ordinador.

Després diu allò de sempre: que enviïs el correu a totes les persones que coneixes. I afegeix: "Es preferible recibir 25 veces este correo que recibir el virus y abrirlo." Qui ha redactat això deu saber molt poques matemàtiques o potser només hi hagi 25 persones que tenen la seva adreça de correu electrònic. Si cada persona ho enviés a les adreces de la gent que coneix, la xarxa es col·lapsaria.

Fa poc més d'un any, i en relació als "premis" que s'enviaven d'uns blocs a uns altres, vaig calcular (amb l'ajut de Google) els que es podien generar si cada persona que rebia el Premio Dardo triava 15 blocs als quals premiar al seu torn. Amb els correus d'alarma és el mateix, si cada persona que el rep l'enviés a 15 persones, al cap de poc temps ja no quedaria ningú al món sense haver-lo rebut. El nombre augmenta de manera exponencial.

Els milions de correus que poden generar-se són els veritable virus. No cremen cap disc dur, però omplen la xarxa de bits i fan perdre temps a les persones que, com jo, estem ja fartes de rebre'ls i llençar-los a la paperera, però voldríem advertir persones més ingènues o amb poca experiència a internet perquè la proepra vegada que rebin un d'aquests correus no en facin cas.

Pedres que cauen del cel: bòlids i meteorits

Pedres que cauen del cel és el títol d'un llibre de divulgació escrit per Jordi Llorca, professor de l'Institut de Tècniques Energètiques de la Universitat Politècnica de Catalunya (abans va ser professor de química inorgànica a la Universitatd e Barcelona). Comença així: "De la mateixa manera que el taller d'un fuster resta ple d'encenalls i bocins de fusta un cop acabada una feina, el sistema solar és ple d'objectes que no van prendre part en la formació del Sol i dels planetes i les seves llunes." Hi he pensat perquè una amiga del Prat explicava aquest matí que anit, a quarts d'onze, va veure caure un bòlid, que descriu "com una pinzellada a cel, de traç curt però ample, de color verdós".

Bòlid caigut a Villalbeto de la Peña el 4 de gener de 2004
(Foto de Salvador Díez; font: Xarxa d'Investigació sobre Bòlids i Meteorits)

Encara que no sigui molt aparent, perquè no anem veient com cauen boles de foc o pedres del cel, els entesos calculen que cada any cauen a la Terra unes 200.000 tones de matèria que prové de l'espai exterior. I és que l'Únivers no està "net"; és ple de partícules (anomenades meteoroides) produïdes per la degradació de la superfície d'asteroides, cometes o fins i tot planetes i satèl·lits. Quan arriben a l'atmosfera la seva velocitat sol ser entre 11,2 km per segon i 72,8 km per segon (40.320 km per hora i 262.080 km per hora, respectivament!; no puc ni imaginar-me una velocitat així). Com a conseqüència de la fricció amb els àtoms i molècules de l'atmosfera el meteoroide perd massa i una part de l'energia cinètica es transforma en llum i calor i es produeix un fenomen lluminós, com si una bola de foc o un tros d'una estrella caigués a la Terra; són les anomenades estrelles fugaces (un terme gens apropiat, perquè pot fer pensar que són estrelles que "cauen" del cel, com si hi estiguessin "enganxades" i de sobte se'n desprenguessin; la denominació correcta és 'meteor'). Però si el fenomen lluminós que es produeix és més lluminós que el planeta Venus, se'ls anomena bòlids.

De vegades se m'ha acudit pensar que, si cada any arriben al nostre planeta unes 200.000 tones de matèrial extraterrestre, en un segle són 20 milions de tones i en un mil·lenni haurien caigut a la Terra 200 milions de tones. Però la Terra té uns 4.500 milions d'anys. Imagineu la de pedres que hi poden haver caigut des de la formació del planeta! Hem de tenir en compte que també perd matèria; ens ho diu aquella famosa fòrmula d'Einstein E = mc². (Malauradament, sé de física molt menys del que m'agradaria saber i ignoro quina quantitat de matèria pot perdre la Terra mitjançant la generació d'energia.)

Jo no he vist mai caure bòlids, només les mal anomenades estrelles fugaces. Però a Youtube hi ha alguns vídeos que mostren la caiguda de bòlids. Vegeu-ne un que va ser captat per una videocamera de vigilància a Suècia :



I un altre que va caure a Austràlia fa alguns anys:




Per saber-ne més: Xarxa d'Investigació sobre Bòlids i Meteorits

Lynn Margulis a València

En el seu bloc El buit del temps, Juli Peretó escriu avui alguns comentaris sobre la visita de la biòloga nord-americana Lynn Margulis a València els dies 23 i 24 d'abril, on va fer un parell de conferències amb motiu de la presentació de Los inicios de la vida, versió castellana de la darrera edició del seu llibre Early life (contràriament al que sol passar, l'edició catalana va sortir abans, el 2006).

He tingut el plaer d'acompanyar Lynn Margulis aquests dos dies a València i puc corroborar el que diu Peretó. Dues coses destacaria de la seva visita. Per una banda, la gran afluència de públic a les dues conferències: una, per a un públic general en una sala del Museu de Ciències Naturals, que es troba en el parc Vivers, que és on hi ha la Fira del Llibre; i una altra, per a estudiants i professorat, en la sala d'Actes de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de València, a Burjassot. Les dues sales es van omplir de gom a gom, fins i tot s'hi podia veure nois i noies asseguts pel terra. Un altre aspecte destacat és --com diu Peretó-- l'amabilitat i paciència que va mostrar en tot moment Margulis, tant amb la gent que la saludava com amb qui s'acostava per demanar-li que li signés un llibre.

Jo també tinc el meu moment per recordar en la Fira del Llibre. Va ser el 23, abans que Margulis fes la conferència. Es trobava davant de l'estand del Servei de Publicacions de la Universitat de València i unes noies van apropar-s'hi. Una d'elles havia comprat el nou llibre de Lynn Margulis i em vaig adonar que es mirava l'autora, sense gosar demanar-li que l'hi signés (aquella tarda no estava programat que signés llibres; va fer-ho l'endemà durant mitja hora abans de la tornada a Barcelona). Vaig adreçar-me a la noia i li vaig preguntar si no volia aprofitar que tenia l'autora allà per demanar-li que l'hi signés. La noia va queda més contenta que un gínjol, però la seva al·legria devia arribar al summum quan va rebre la fotografia que li vaig fer amb Lynn Margulis i li vaig enviar després per correu electrònic. (Qui sap si quan em va donar la seva adreça-e, potser va creure que després me n'oblidaria.) M'ha donat les gràcies i em diu que és un record que tindrà tota la vida i que podrà ensenyar als seus fills quan els comenci a parlar del món científic. Fixeu-vos si és fàcil donar una mica de felicitat a una persona!

Dos aspectes de la sala del Museu de Ciències Naturals durant la conferència de Lynn Margulis:


Després de la conferència, Margulis va fer una visita guiada per la mateixa directora del Museu (a la foto, amb Margulis; darrere de les dues es veu un dels exemplars de Glyptodon que té el Museu):

Fotos: M. Piqueras (València, 23.04.2009)