El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dimecres, 23 de setembre de 2015

És cert que la meva pensió perilla?

Si Catalunya esdevé independent, ¿és cert que puc perdre la meva pensió perquè el nou país no tindrà diners per pagar-me? Aquest argument és un dels que agradava molt esgrimir a Alicia Sánchez Camacho quan era la portaveu del seu partit a Catalunya. I ara el candidat del PP segueix la mateixa tàctica. Saben que, per a la gent gran, que sovint no disposa d'altres ingressos que la seva pensió, la possibilitat de perdre-la pot tenir molt de pes a l'hora de decidir el seu vot. Societat Civil Catalana (SCC) segueix en la mateixa línia. Ahir vaig recollir a la porteria de casa una carta que, en la part exterior, duu escrit al davant "Posem fi al separatisme" i al darrera, "No arrisquis la teva pensió" (Són les dues úniques frases en català; el contingut de la carta està escrit en castellà).

Des de fa alguns mesos, jo també sóc pensionista i de seguida vaig començar a preocupar-me per les amenaces que sentia en alguns polític referents a la possible pèrdua de la pensió en cas que Catalunya s'independitzés. Per tant, vaig decidir assistir fa poc a una reunió informativa sobre el futur que tindrien les pensions en una Catalunya fora d'Espanya. A més, volia esbrinar algunes coses que ignorava sobre les pensions, principalment d'on surten els diners per pagar-les. Saber quins són els recursos a què recorre l'estat per pagar les pensions pot ajudar a entendre quin serà el seu futur. Així que el 3 de setembre vaig fer cap al centre cívic de Can Déu, on una economista que treballa al Banc de Sabadell va explicar moltes coses sobre les pensions i va aclarir també molts dubtes. Faig un resum del que hi vaig aprendre i comento també el que he après després en altres llocs i ho comparo amb les amenaces, pressions i 'consells' que el col·lectiu de pensionistes de Catalunya rep per diversos fronts.

En el món hi ha dos sistemes de generar recursos per a pagar les pensions: a) de capitalització i b) de repartiment. En el sistema de capitalització, els diners que els treballadors paguen destinats a pensions no es gasten, sinó que se'n va fent com uns estalvis que, quan arribi l'edat de la jubilació, serviran per pagar la pensió. Funciona com un fons d'inversió, com es fa en els plans de pensions privats. El gestor --l'Estat-- inverteix aquells diners en actius per tal de generar un rendiment que augmenti el capital aportat. En el sistema de repartiment, en canvi, els diners per pagar les pensions provenen de les aportacions que els treballadors en actiu fan a la seguretat social a través de l'agència tributària.

El sistema pel qual es regeixen les pensions a l'Estat espanyol és el del repartiment. Un inconvenient d'aquest sistema és que les quantitats aportades pels treballadors en actiu i les que han de destinar-se a pagar les pensions normalment no coincideixen. Això fa que cada any es generi una diferència, que pot ser positiva o negativa, segons que el nombre de persones que cotitzen sigui més gran o més petit que el nombre de les que cobren una pensió i segons siguin les quantitats cotitzades i l'import de les pensions. Els anys que hi ha superàvit, tot va bé, però, què passa si un any els diners ingressats no són suficients per pagar les pensions? Se'n reduirà l'import? Es trauran els diners d'altres partides pressupostàries? Doncs, ni una cosa ni l'altra; els diners que faltin es treuen d'una mena de guardiola, els fons de reserva de la seguretat social, on els anys de vaques grasses s'ingressen els diners que han sobrat, que l'estat capitalitza per treure'n una rendibilitat que permeti augmentar-lo o si més no, que no es devaluï. I si algun any els ingressos per cotitzacions dels treballadors que han de destinar-se a les pensions són inferiors a l'import que cal destinar als pensionistes, es recorre al fons de reserva.

En el sistema de pensions de repartiment, mentre hi hagi gent que treballi, les pensions estan assegurades. I res no fa pensar que en una Catalunya independent la gent deixaria de treballar. Mentre no hi hagués l'agència tributària catalana, els pagaments a la seguretat social caldria seguir fent-los a través de l'espanyola i arribar-hi a un acord per fer el traspàs. Tanmateix, SCC té una visió apocalíptica del sistema de pensions en una Catalunya independent. La seva carta comença així (les negretes són del original):
Mucho se habla de lo que pasaría con las pensiones en una Cataluña separada del resto de España. Quisiéramos alertarte de que ese escenario no solo sería malo en general, sino que llevaría a la quiebra el sistema de pensiones. Y por tanto, el dinero de tu pensión peligraría.
Penso si, quan diuen "que llevaría a la quiebra el sistema de pensiones", no s'estaran referint al sistema de pensions espanyol, perquè aquest sí que podria perillar, això per dos motius: a) perquè des de fa uns anys, l'estat ha de recórrer a la guardiola, perquè els ingressos per cotitzacions a la seguretat social no són suficients per pagar les pensions, b) perquè, des que es va crear el fons de reserva, Catalunya ha tingut un superàvit (vegeu la gràfica del punt 3 del document Estem preparats per construir el país de tots) i c) perquè, en diverses ocasions, el govern de Rajoy ha tirat mà d'aquesta guardiola per cobrir el deute públic (vegeu: El 90% del fondo de las pensiones se ha invertido en deuda pública, a La Vanguardia del 08.01.2013, i España usa fondos que respaldan el pago de pensiones para comprar deuda soberana, en el web Jóvenes empresarios).

Més endavant, la carta presenta un escenari desolador del futur econòmic d'una Catalunya separada: ...fuera de la Unión Europea, con aranceles, y la pérdida de una importante cuota de mercado con el resto de España, entre otras muchar negativas afectaciones. Se ha calculado que la reducción de las pensiones, derivada de la caída de ingresos, oscilaría entre el 6,7 y el 16,9%. Una pensión de 1000 euros podría quedar reducida a 831€.

Per una banda, donen per descomptat que Catalunya quedaria fora de la Unió Europea, cosa que encara ningú no ha demostrat que hagi de ser així. Per una altra, també pressuposen que, si quedés fora de la Unió Europea, no podria tenir-hi acords comercials com els que hi tenen altres països no comunitaris. (A Espanya li convindria aquest acord, tenint en compte la gran quantitat de mercaderies espanyoles que passen per Catalunya camí de França; o potser les farien passar per Madrid, cosa que n'encariria el preu?). I si Catalunya perdés una important quota de mercat amb la resta d'Espanya, no perdria també Espanya una important quota de mercat amb Catalunya?

Fixeu-vos en les etiquetes dels productes de la majoria de supermercats. Posaria la mà al foc que hi ha més productes fabricats fora de Catalunya que no pas aquí. I si Espanya deixés de comprar a Catalunya, seríem ben ximplets si nosaltres continuéssim comprant-hi els seus productes que, segons SCC, estarien sotmesos a aranzels i, per tant, serien més cars que ara. En un escenari així, segurament la indústria alimentària i de productes per a la llar repuntaria a Catalunya; es fabricarien aquí i no caldria pagar aranzels. Ves per on, això faria augmentar els llocs de treball i, amb més llocs de treball, també hi hauria més diner per a pagar les pensions. Per una altra banda, no diuen en què es basa el càlcul que algú ha fet sobre la caiguda d'ingressos i la consegüent reducció de les pensions.

En el següent paràgraf el maquiavel·lisme s'accentua: "Si actualmente la Generalitat de Cataluña a menudo no puede pagar a las farmacias, ¿con qué dinero pagaría tu pensión?" No diuen, però per què passa això; no diuen que una Catalunya independent no patiria la sagnia econòmica que pateix actualment i que, si l'Estat li pagués tot el que li correspon, aquesta situació no s'hauria produït. I posen l'exemple de les farmàcies, que toca la salut de la població.

Després diuen que "la Seguridad Social española no tendría la obligación de seguir pagando sus pensiones en Cataluña". Avui dia, si un espanyol pensionista se'n va a viure a l'estranger, l'estat deixa de pagar-li la pensió? Ho dubto. Segons la constitució --i malgrat que ho ignori el Sr. Rajoy-- els espanyols residents a l'estranger segueixen mantenint la seva nacionalitat, llevat que hi renunciïn-- i suposo que, si han treballat a Espanya i han cotitzat adequadament, tenen dret a percebre una pensió, independentment del lloc on visquin. M'imagino que, en cas de secessió, les dues parts arribarien a un acord sobre aquest aspecte. Però si Espanya es negués a reconèixer una Catalunya independent i no li traspassés les competències sobre cotitzacions i pensions, el Govern espanyol hauria de continuar pagant les pensions a Catalunya. No fer-ho, seria una infracció als drets dels pensionistes.

Societa Civil Catalana s'ha afegit al joc brut a què ja ens tenen acostumats el PP i altres partits que neguen al poble català el dret a decidir el seu futur. I no els importa jugar amb els sentiments dels jubilats, mentint-los sobre una hipotètica pèrdua o devaluació de les seves pensions. Com he escrit al principi, jo sóc pensionista des de fa uns mesos, i m'indigna que aquesta gent em vulgui vendre garses per perdius i em vulgui fer combregar amb rodes de molins. Aquestes campanyes de la por i les mentides, en comptes d'espantar-me, em donen més forces per anar votar el 27 de setembre i desitjar que Junts pel Sí i la CUP aconsegueixin una àmplia majoria. I espero que, si així és, en el futur, quan els ànims s'hagin calmat, puguem tenir una relació cordial amb Espanya.

Potser us interessarà:
- Independència i pensions: La mentida més innoble, pel Col·lectiu Wilson
- Pensions, dossier del web Economistes per la Independència

4 comentaris:

Josep ha dit...

Mercè, ahir des del Clínic vaig pensar en tu, perquè era el teu Sant.
Ara venia a felicitar-te i em trobo amb la millor explicació que he llegit mai sobre aquest tema tan important. Ho dius amb una facilitat que es compren perfectament. No tinc per costum fer-ho, a no se que cregui que és important, ja no sols per a mi, sinó com molt bé dius per tots aquells avis que esperen aquell dia per cobrar --i amb aquells diners a vegades mengen els nets--(això ho dic jo, perquè conec una àvia en aquestes circumstàncies.

Bé, el que vull demanar-te es que me'l deixis posar en el meu bloc. Per descomptat citaré el teu bloc, i en cas que no t'agradi per les raons que siguin, no pateixis què el retiraré de seguida.

Per molts anys, Mercè

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Tenen molta mala llet.
És correcta la explicació que dones sobre les pensions, el sistema de repartiment i el fons de reserva de la seguretat social. Em permeto aquesta valoració pel fet que tenen a veure i molt amb la meva professió quan estava en actiu.
Ho he hagut d'explicar aquests dies manta vegades davant mirades desorientades i atemorides d'amics i coneguts. Això i la bajanada del "corralito".
El problema que tenim és que la por és un mecanisme no racional -i d'això en saps més tu que jo- que pot determinar el sentit del vot. I doncs, com es pot lluitar racionalment contra un mecanisme que no entén de raó?
Aquesta por va fer perdre, segons diuen, el referèndum escocès. Tant de bo no ens passi a nosaltres.

gloria abras pou ha dit...

Una explicació preclara que t'agraeixo molt.
Em pregunto si el Govern Espanyol decideix bloquejar les pensions de la SS que toquin a Catalunya, passaran pel mateix raser a aquells que es diuen unionistes que els independentistes? Com destriaran qui a votat què de manera que, de forma fefaent, puguin dir: Separatista Juan Pérez: no, Unionista Albert Martí: sí.
Fa vergonya aliena aquest vell esperit caciquista que empren sense pietat empesos pel seu adn medieval.
Salutacions.

Mercè Piqueras ha dit...

Josep, per descomptat que ho pots posar en el teu blog. Com més gent s'assabenti d'aquestes mentides, però d'una manera raonada, millor.

Xiruquero, tens raó en això que dius de la irracionalitat I amb això juguen. Aquest vespre he tornat a veure un anunci de propaganda del pp en que insisteixen en la lletania de quedar-se fora d'Europa i de l'euro i en el perill de les pensions.

Glòria, si les coses anessin com molta gent desitjaríem, els dos governs arribarien a un acord per fer el traspàs de totes les competències i de l'agència tributària. Si Espanya no reconegués la independència, allò que no podria fer és negar la pensió a uns ciutadans que considera súbdits seus. I si reconegués la independència, és evident que els diners de les cotitzacions de la gent que treballa a Catalunya es quedarien aquí.