El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

diumenge, 22 de febrer de 2015

Comissaria virtual (76): La llei de Margulis?

Un article publicat ahir, 21 de febrer 2015, per Javier Sampedro en el web d'El País, em va deixar perplexa pel seu títol: "Los neandertales revientan la ley de Margulis":


Com que l'única persona amb el cognom Margulis que he conegut en el món de la biologia és Lynn Margulis (1938-2011) i no em consta que existeixi cap llei en ciència que porti el seu nom, vaig pensar que era un invent de qui va fer el titular de l'article, perquè en molts mitjans no sempre és la mateixa persona que ha escrit un article qui en decideix el títol.

Naturalment, un títol així em va cridar l'atenció i vaig llegir de seguida l'article. Doncs bé, el titular sí que es referia a la Margulis que jo vaig conèixer, perquè el text comença així: "La gran bióloga Lynn Margulis, que nos abandonó en 2011, sostenía con característica mala uva que la ciencia está lastrada por el mito de la gran cadena del ser."

Després fa una mica d'història sobre el descobriment de l'anomenat home de Neanderthal i de la més recent descoberta que aquesta espècie no era un avantpassat d'Homo sapiens, sinó que van coincidir i es van creuar. Diu que ara n'hi ha moltes proves (en realitat diu 'evidències') i que també s'ha demostrat que els neandertals dividien el treball per sexes i sembla ja parlaven i tenien cultura.

Sampedro acaba dient: "Si queremos seguir siendo la cúspide de la creación, vamos a tener que emplear a fondo esos sesos de los que estamos tan orgullosos. No vaya a ser que otra especie venga a ocupar el centro exacto de la cadena del ser, a medio camino entre Dios y la piedra, y nos vaya a robar la ley de Margulis para su uso y disfrute."

I en una entradeta, hi ha una frase que em sembla inoportuna (com bona part del text de l'article): "¿No irá una nueva estirpe de humanos, una especie de Podemos de la biología, a ocupar nuestra posición estratégica en la gran cadena del ser?"

Pel que fa a la que Sampedro anomena "ley de Margulis", m'he quedat com abans de llegir l'article, no sé a què es refereix. Sembla que insinuï que Margulis considerava la nostra espècie com el cim de l'evolució, la baula entre altres organismes i Déu. Durant bastants anys vaig tractar Lynn Margulis i em vaig familiaritzar amb les seves idees sobre l'evolució i no entenc a què treu cap l'afirmació de Sampedro sobre una 'llei' que no existeix. Qualsevol persona que hagi llegit algun llibre de Margulis s'haurà adonat que, si la biòloga nord-americana posava algun grup d'organismes en el cim de l'evolució, no era precisament el dels homínids, sinó els dels microorganismes (bacteris i arqueus), que són els que han modulat l'evolució de totes les altres formes de vida i fins i tot han fet que el nostre planeta sigui com el coneixem.

Pel que fa a les espècies humanes, en la pàgina 246 de l'edició espanyola del llibre Microcosmos /Ed. Tusquets 1995), escriu Margulis: "Y algunos creen que el hombre de Cro-Magnon [Homo sapiens] luchó contra el de Neanderthal y le venció, dejando descendientes híbridos que se convirtieron en los modernos hombres europeos."

Això, Margulis va escriure-ho fa gairebé trenta anys (l'edició original de Microcosmos és de 1986), quan se sabia molts menys del que se sap avui dia sobre l'evolució dels homínids, però ella ja esmentava la possible coincidència en el temps, a Europa, de més d'una espècie d'Homo.

El que més m'estranya és que aquest article dugui la signatura de Javier Sampedro, que considero un bon periodista científic i divulgador de la biologia. Té una sòlida formació científica (és doctor en genètica i biologia molecular i es va dedicar a la recerca durant deu anys) i normalment es nota que sap de què parla. Tanmateix, amb això de "ley de Margulis" i "el Podemos de la biología", em sembla que, com es diu en castellà, se ha ido por los cerros de Úbeda, que sempre és més fi que dir que ha pixat fora de test.

Potser us interessarà:
Sobre Lynn Margulis /About Lynn Margulis (aquest blog, 23.11.2011; amb actualitzacions). Recull d'enllaços a centenars d'articles de Lynn Margulis i sobre Lynn Margulis en diferents llengües.

7 comentaris:

DL ha dit...

A mi també em va cridar l'atenció el titular i el cos de notícia.

No sé a què treia cap la menció a Lynn Margulis.

Aparentment, l'autor primer es refereix a Lynn Margulis com una oponent a la noció de l'scala naturae.

Després, l'autor s'embolica i anomena "llei de Margulis" a la noció de l'scala naturae.

També s'embolica en la seva pròpia posició. Perquè no ataca tant la idea de l'scala naturae, com el fet que l'Home de Neandertal hauria estat superior a l'Home de Cromanyó.

Es fa difícil seguir un text amb aquestes dues incoherències.

Però és probable que en el pòsit intel·lectual de l'autor hi hagi la visió de Lynn Margulis com a partidària d'una classificació evolutiva, en contrast amb la idea d'una classificació "natural" o "cladística". En l'esquema dels Cinc Regnes hi havia una certa idea de "scala naturae", amb els moneres situats en la base "procariòtica", els protocistes en el tronc "eucariòtic", i "fongs", "plantes" i "animals" com a tres branques "eucariòtiques pluricel·lulars". Aquest disseny, però, no fa jerarquitzacions entre els tres regnes "superiors".

Mercè Piqueras ha dit...

Gràcies, DL, pel teu comentari. Tenint en compte qui és l'autor de l'article, que sempre m'ha semblat que sap bé de què parla, vaig arribar a pensar que potser la meva ment no estava massa clara i jo no havia entès el que deia.

Allau ha dit...

Tot plegat sona poca solta i la menció a "Podemos", venint del diari del que ve, put a propaganda inexcusable. Si respectaves l'autor d'aquest article, potser que el reconsideris.

Marta ha dit...

Jo no puc opinar del tema biològic que comentes, però estic d'acord amb l'Allau que tot apunta a la menció de "Podemos" que vol ocupar posicions estratègiques i n'ha volgut fer una similitud que segons dieu s'ha embolicat al·ludint informació equivocada. Seria bo enviar una carta al Diari, discrepant-ne.

Jose M Esteban ha dit...

muy bien, tienes toda la razón, y perdí tiempo buscando respuestas al desconcierto que tu indicas...algo le pasó por la cabeza que no explicó...tendría prisa...

Mercè Piqueras ha dit...

Gràcies, Allau, Marta i Jose M Esteban pels vostre comentaris. Fins i tot he pensat si no li devien retocar l'article i posar-hi allò de Podemos. Sigui com sigui, l'article ha tingut molt de ressò i té prop de 200 comentaris i ha estat recomanat --o criticat, ves a saber-- per Facebook més de 1800 vegades i 462 a través de Twitter. I els diaris el que busquen és això, que se'n parli, encara que sigui per criticar.

pitxiri ha dit...

Un doctor en genètica i biologia molecular fent-se un embolic amb la scala naturae, i parlant de cúspides de la creació a estes hores només pot estar de broma. I si no és així, l'assumpte no és per a riure, sinó per a plorar.