dilluns, 24 de juny del 2013

Sant Joan a Les Corts

Hem anat a veure la foguera del barri, que han feta en un descampat a la cantonada dels carrers Numància i Anglesola. Feia una nit més pròpia de primavera que d'hivern. M'he posat pantalons de pana, brusa de màniga llarga i una mena de caçadora/cangur per si tornava a ploure (havia plogut abans) i no he passat fred, però tampoc m'ha sobrat roba.

Els diables de Les Corts, acompanyats d'uns timbalers, han fet un correfoc per alguns carrers del barri i en el descampat on hi havia preparada la foguera. Després l'han encesa, però no ha estat fàcil, perquè la fusta s'havia mullat amb la pluja. M'ha recordat les fogueres de la meva infància, en què cremaven mobles vells o trencats.

Correfoc al carrer Anglesola


Un dels diables de les Corts


Tot a punt per a la foguera


Els trastos vells comencen a cremar

Hi havia gent de totes les edats: mainada, jovent, gent més madura, gent anciana... També joves turistes que deuen estar allotjats a l'alberg Pere Tarrés que hi ha al costat.

Mentre escric sento el soroll típic dels petards de Sant Joan. Però no tant com se sentia fa anys, fins i tot en èpoques que també havien estat de crisi. La veritat és que la revetlla de Sant Joan a Barcelona ja no és el que era fa quaranta o cinquanta anys; el cel s'il·luminava per tot arreu i allà on miressis veies l'esclat de color dels coets. I durant la nit sempre se sentia el soroll d'algun petard. De fogueres, n'hi havia també moltes més. Aquesta nit, jo n'hauria fet una de ben gran per cremar tot allò que sobra a la nostra societat i al nostre país. Però potser no n'hauria tingut prou amb el descampat del carrer Numància.

2 comentaris:

Josep ha dit...

Mentre et llegia recordava tres o quatre coses alhora, és curiós el que pot fer la ment. Recordava la meva infància aquest dia i els anteriors buscant llenya. La cançó de Serrat. I un temps que anava al teatre d'aficionats de la parròquia de Les Corts els diumenges a la tarda. Quan acabava la funció volant a buscar un autobús de dos pisos que anava de Provença a Poble Nou (el FP). La resta a peu.I tot amb uns anys de diferència entre una cosa i una altra.
Gràcies per fer-m'ho recordar tant bé.

Mercè Piqueras ha dit...

Gràcies a tu, Josep, pel comentari. La nit de Sant Joan jo també recordo les revetlles de la meva infància i els meus germans anant a recollir llenya (era coses de nens, només) i fins i tot lluites per la llenya que els que feien altre fogueres els la volien prendre.