El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

diumenge, 23 de juny de 2013

Aquesta nit, superlluna

Espero que aquesta nit els núvols se'n vagin a celebrar la revetlla a algun altre lloc i ens deixin veure la superlluna, un fenomen que es dóna quan coincideixen dos factors: la Lluna en la seva fase plena i que això passi en la data en què la seva distància a la Terra és mínima (el moment de màxim apropament a la Terra o perigeu). Vegeu, en la foto, la superlluna que hi va haver el 19 de març de 2011, comparada amb una Lluna de "mida" normal com la que hi havia el 20 de desembre de 2010 (evidentment, la Lluna no canvia de mida; allò que varia és la percepció que en tenim).

Anit me la mirava des del balcó (la carabassera, tot i el seu enorme desenvolupament, no ha crescut tant que m'impedeixi mirar el cel) i ja la veia més gran que de costum. Vaig pensar en el meu pare, en un dels seus records d'infantesa que m'havia explicat: quan, les nits d'estiu s'ajeia en un camp en el seu poble i passava estones mirant la Lluna i imaginant si allà hi viurien uns éssers com nosaltres. Deia que, si aclucava els ulls, tota la superfície lunar se li apareixia com una cara que li feia ganyotes.

No sé si aquell nen manxec devia viure mai una nit de Sant Joan amb superlluna. Tot i que en aquell poblet de la Manxa no celebraven revetlles, tenien les seves tradicions de Sant Joan --com en tants altres llocs, segurament lligades al solstici d'estiu-- i una bonica llegenda de la princesa que vivia presonera en un pou i la matinada de Sant Joan sortia a pentinar-se els cabells amb els primers rajos del Sol. Potser en una nit com la d'enguany, primerament la princesa s'hauria emmirallat en la Lluna mentre esperava l'hora de pentinar-se amb els rajos de sol.

Aquesta nit, si el temps m'ho permet, miraré la superlluna mentre veig dansar les flames de la foguera que en el meu barri --Les Corts-- encendran a la cantonada del carrer Anglesola amb el carrer Numància.

Potser us interessarà:
- Nit de Sant Joan amb superlluna, per Alberto Alcántara, en el 3/24.
- Sant Joan: la llegenda de la princesa (aquest blog, 23.06.2010)
- La nit de Sant Joan (aquest blog, 24.06-2008)

4 comentaris:

Marta ha dit...

La superlluna del 2011 la varem anar a trobar a la platja de la Barceloneta. Esperant-la gairebé agafem un refredat, però va valdre l'espera. Bona revetlla Mercè!

Mercè Piqueras ha dit...

Marta, enguany, encara que siguem al juny, potser caldrà tapar-se una mica per veure la superlluna d'aquesta nit, si és que es pot veure. Bona revetlla a vosaltres també.

merike ha dit...

Divendres, a la caseta del camp que teníem el nostre "Revetlla de Sant Joan" i ens oblidem de veure si hi havia lluna. Ahir hi havia núvols. Espero que avui podem veure la gran superlluna.
Bon revetlla!

Mercè Piqueras ha dit...

Merike, al final no he vist la superlluna. Els núvols ho han impedit. 8-( Bona festa del solstici d'estiu!