Montse Gurguí i el seu company de molts anys, Hernán Sabaté, havien traduït conjuntament Ellroy, Connolly, Wambaugh, entre d'altres. Si cerqueu James Ellroy a la viquipèdia espanyola, veureu que la majoria de les seves obres publicades en castellà van ser traduïdes pel tàndem Gurguí-Sabaté. Formaven un equip excel·lent; junts eren més que la suma dels dos. Però el tàndem es va trencar el novembre de 2011, amb la mort d'Hernán Sabaté, justament el mateix dia que els havien de lliurar un premi per la traducció de Sangre vagabunda, de l'esmentat Ellroy. Un premi molt especial, perquè el dóna una associació de traductors literaris i ningú és tan exigent amb el treball d'un traductor com qui es dedica a la mateixa professió. I ara ens ha deixat la Montse.
La novel·la negra és considerada per molta gent un gènere menor de la literatura. Per a mi no hi ha gèneres majors i menors. Crec que un llibre és bo o dolent independentment del tema que s'hi tracti. Confesso que no he llegit cap obra d'Ellroy i no ho he fet per diversos motius. Un, que em fa por enfrontar-me amb llibres tan gruixuts com els seus. Un altre, que com més va menys m'agrada llegir obres de ficció (tinc les meves excepcions, però). També perquè, quan en conec la llengua original, no m'agrada llegir obres traduïdes i sé que els llibres d'Ellroy són de lectura difícil en anglès, pel seu estil telegràfic i l'ús freqüent d'argot. De tota manera, és un autor amb el qual faria una excepció perquè tinc la seguretat que les traduccions de la Montse i l'Hernán són impecables.
A Barcerlona hi ha una llibreria especialitzada en novel·la negra: Negra y Criminal. Es troba a la Barceloneta, en els baixos d'una casa del carrer de la Sal. És més que una llibreria, i em fa l'efecte que les persones que la freqüenten personalment o per Internet, són com una gran família (sobre el seu horari, en el web diuen que, si hi vas des de fora de Barcelona i el teu horari no és compatible amb el d'ells, podeu concertar una cita en un horari diferent. Sabeu d'altres llibreries que facin això?).
El treball de Montse Gurguí i Hernán Sabaté era apreciat pels amics de Negra y Criminal. Carmen C. m'ha reenviat el correu que va rebre ahir a través de la llista de distribució d'aquesta llibreria. Recorden la parella de traductors i entre altres elogis que els dediquen diuen: "En esta libreria hemos leído algunos libros simplemente porque estaban traducidos por MONTSE GURGUÍ y HERNÁN SABATÉ [...] [U]n libro traducido por ellos era una garantía, y también una buena pista. No sólo eran buenos traductores, eran buenos lectores."
A Montse Gurguí li agradava aixecar el cap de l'ordinador i mirar el cel, especialment si estava ennuvolat. S'havia aficionat a la meteorologia i sabia reconèixer i posar nom a tota mena de núvols (una de les meves assignatures pendents; per més que ho he intentat, només sóc capaç de reconèixer pel seu nom els estrats). I en feia unes fotos molt belles. En el programa "El temps del Picó", de BTV, n'havien mostrat moltes. Una temporada va guanyar l'estació meteorològica que regalen a la millor fotografia. I ahir, el programa va fer-li un petit homenatge: van mostrar fotos seves, amb un fons musical i l'Alfred Rodríguez Picó va dedicar-li unes paraules de record. (En el web de BTV es pot veure el program d'ahir, 11 d'abril, que inclou l'homenatge que van fer a la Montse. Comença cap al minut 14.)
Alguna de les seves fotos:
A partir d'ara, cada cop que miri el cel i el vegi ennuvolat, estic segura que recordaré Montse Gurguí.
Potser us interessarà:
- Entrevista a Montse Gurguí y Hernán Sabaté, per Noemí Risco, en el bloc "Laberinto de ideas".
- Te con James Ellroy. Entrevista amb l'autor nord-americà que van fer-li Montse Gurguí i Hernán Sabaté el 16 d'abril de 2001.
8 comentaris:
Molt emotui i, alhora, ben explicador de la feina de na Montse.
Jo també pensaré en ella quan miri els núvols.
Gràcies Joana. Com va dir una amiga seva en el comiat, hem d'estar contents per la Montse. La seva vida podria haver estat molt més llarga, però el temps que va viure, ho va fer en plenitud i va fer allò que més li abellia, en tots els aspectes. De tota manera, és dur pensar que ja no hi és.
gràcies Mercè per fer-la encara més aprop
tjv
Totes les traduccions eren en espanyol? No tenia res en català?
No sé si Ellroy està traduït al català. Montse Gurguí i Hernán Sabaté eren els traductors al castellà.
Gràcies pel teu record de la Montse, Mercè!
La veritat és que molts traductors hem perdut una gran col·lega i amiga.
Dolors Udina
Gràcies, Mercè!
Jo els recordo als dos (a la Montse i a l'Hernan)amb molta estima. No eren només uns companys de professió per a mi.
I alguns dels llibres que tinc traduïts per ells gaudeixen d'un lloc privilegiat a la prestatgeria.
Ana Fernández
Dolors, sí, ha estat una gran pèrdua. Recordo temps dolents --ara fa uns onze anys-- en què ella mateixa deia, com un mantra, "tot anirà bé". I durant una dècada, sí, tot va anar bé.
Publica un comentari a l'entrada