El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dissabte, 7 d’abril de 2012

El petit príncep (llemosí i sefardita)

En el número 15 de la rue Victor Cousin, de París, en el barri de la Sorbona, hi ha la llibreria Orphie, que, com a "subtítol", després del nom escriu Les ailleurs francophones. Tot i la meva decisió en els darrers viatges de no comprar llibres, perquè algun dia em tocarà sortir a mi de casa per col·locar-hi els nous, no vaig poder resistir la temptació: a l'aparador tenien edicions d'El petit príncep en moltes llengües.

Després de la visita a Orphie la meva col·lecció de petits prínceps compta amb uns quants exemplars més. Els que més m'agraden són l'edició llemosina i la sefardita.

Lo Prinçonet comença així: "Quand aviá seis ans viguei, un còp, un eimatge subrebel, dins un libre a perpaus de la forest verge, que se `pelava Istòries viscudes. Quò representava 'na serp bòa que engulava 'na béstia fera. Veilai la còpia del dessenh."



Les mateixes frases, en la llengua dels jueus sefardites són així: "Kuando tenia seh anyos vidi en un livro sovre la shara salvaje ke se titulava "Istorias bividas", una manyifika pintura. Eya reprezentava un kulevro boa ke se tragava a una alimanya. Na la kopia de la pintura."




Però aquest llibre en realitat són dos en un. En la part posterior hi ha la mateixa versió sefardita, però escrita amb l'alfabet hebreu. Primer vaig pensar que potser fos hebreu, però l'he comparat amb una edició publicada a Israel i he vist que tot i que els caràcters són els mateixos, el text és diferent.


2 comentaris:

Jordi Riera ha dit...

Felicitats! S'edició llemosina és una edició que jo també li tenc molt d'apreci :-)

En tenc alguna altra d'occitana i és curiosíssim comparar, per exemple, sa versió llemosina amb sa provençal.


Salut! M'alegra trobar altres "principaires".

Mercè Piqueras ha dit...

Gràcies pel comentari, Jordi. De vegades, la comparació de l'obra en llengües que són pràcticament la mateixa pot donar moltes sorpreses. Per exemple, en gallec, portuguès de Portugal i portuguès de Brasil.