Després de la visita a Orphie la meva col·lecció de petits prínceps compta amb uns quants exemplars més. Els que més m'agraden són l'edició llemosina i la sefardita.
Lo Prinçonet comença així: "Quand aviá seis ans viguei, un còp, un eimatge subrebel, dins un libre a perpaus de la forest verge, que se `pelava Istòries viscudes. Quò representava 'na serp bòa que engulava 'na béstia fera. Veilai la còpia del dessenh."
Les mateixes frases, en la llengua dels jueus sefardites són així: "Kuando tenia seh anyos vidi en un livro sovre la shara salvaje ke se titulava "Istorias bividas", una manyifika pintura. Eya reprezentava un kulevro boa ke se tragava a una alimanya. Na la kopia de la pintura."
Però aquest llibre en realitat són dos en un. En la part posterior hi ha la mateixa versió sefardita, però escrita amb l'alfabet hebreu. Primer vaig pensar que potser fos hebreu, però l'he comparat amb una edició publicada a Israel i he vist que tot i que els caràcters són els mateixos, el text és diferent.
2 comentaris:
Felicitats! S'edició llemosina és una edició que jo també li tenc molt d'apreci :-)
En tenc alguna altra d'occitana i és curiosíssim comparar, per exemple, sa versió llemosina amb sa provençal.
Salut! M'alegra trobar altres "principaires".
Gràcies pel comentari, Jordi. De vegades, la comparació de l'obra en llengües que són pràcticament la mateixa pot donar moltes sorpreses. Per exemple, en gallec, portuguès de Portugal i portuguès de Brasil.
Publica un comentari a l'entrada