El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

diumenge, 1 d’abril de 2012

Palma o palmó

Quan era petita, per al diumenge de Rams volia sempre un palmó. No entenia que les nenes haguessin de dur una palma que calia aguantar enlaire mentre els nens podien dur un palmó amb el qual picaven a terra i feien "escombra". Per sort, a casa no van tenir en compte que jo fos nena i vaig tenir sempre el meu palmó, i picava amb força per fer l'escombra ben llarga. Excepte un any, quan ja era bastant grandeta, que per algun motiu jo mateixa vaig dir que volia una palma, tot i que després me'n vaig penedir.

Els diumenges de Rams que recordo millor són els dels anys que vaig viure a Gràcia i anàvem a la benedicció a la plaça de Lesseps. Fins que vaig tenir quatre anys, vaig viure a la Barceloneta i d'aquella primera època he trobat aquest foto que va fer el meu pare un diumenge de Rams:


Els dos nens eren cosins meus. La nena amb l'abric i el barret de piqué blanc sóc jo. Havíem nascut tots tres el mateix any i vivíem a la mateixa escala. I suposo que també anàvem a beneir la palma plegats.

Foto: S. Piqueras

6 comentaris:

joana ha dit...

Quan jo era petita al meu poble sols hi havia palmons. I ben molt que m'agradaven!

joana ha dit...

I en déiem "palma", no palmó.

Montse Vallmitjana ha dit...

Desprès de diversos anys d'anar amb una gran palma ben guarnida, jo també vaig voler palmó. I fer una gran escombra!!!!

Clidice ha dit...

Ben presumida que anaves amb el teu palmó. Del meu record n'és una palma, l'única, perquè després els pares es van desentendre de l'assumpte :)

Ofelia ha dit...

Jo també vaig passar de palma a palmó perquè la palma era de "nena petita". Ara encara compro cada any una mini palmeta a la Rambla Catalunya i la substitueixo per l'anterior. Vaig de la Rambla a casa amb la palmeta al nas. Fa olor d'infantesa.

Mercè Piqueras ha dit...

Joana, Montse, Clídice, Ofèlia, gràcies per compartir els vostres records.