El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dijous, 5 d’abril de 2012

Le religió també es cultura

Estic d'acord que la religió no s'ha d'inculcar a l'escola; de fet, el meu fill i les meves filles van anar a una escola laica. Però no inculcar la religió no significa ignorar el fet cultural que representa la religió.

Quan tenia divuit anys vaig passar unes setmanes a casa d'una amiga en un poble del nord d'Alemanya, i vaig anar d'oient al Gymnasium del poble (equivalent als nostres instituts). Tenien una assignatura que es deia "Religió", on s'explicava la religió com un fet cultural i els estudiants aprenien les característiques de les principals religions del món i la seva història, independentment de la confessió que ells practiquessin, si és que en practicaven alguna.

Ahir, vaig veure una estona un concurs de sobretaula en el qual participen persones que normalment m'admiren pels profunds coneixements culturals que demostren sobre temes molt diversos. Doncs bé, quan els van preguntar què descriu la Bíblia que va passar al mont Sinaí, cap dels tres concursants en va saber la resposta.

Hem passat de l'empatx de religió --catòlica-- de la meva infància i joventut a una ignorància total del fet religiós i de la història de les religions. No estaria de més que alguna de les assignatures que s'estudien a l'ESO o batxillerat --potser socials?-- ho inclogués en els seus programes.

5 comentaris:

Júlia ha dit...

De fet alguna coseta ve però es fa poc i malament. Ja seria hora de superar aquell empatx que tant de mal ens va fer i recuperar el tema cultural, el tradicional i folklòric sembla que s'ha recuperat una mica en els darrers anys, tot i que també es cultura aquest segon, és clar.

Ni tan sols les escoles religioses 'modernes' no gosen insistir molt en el tema per no quedar malament, em sembla.

Al Cèsar, el que és del Cèsar, vaja.

cristina ha dit...

Estic molt d'acord en que la religió és cultura. de fet és un dels pilars des del que s'ha vestit la nostre cultura. No podem entendre moltes coses del passat si s'esclou el fet religios. De la mateixa manera que no podem entendre la nostra manera de ser si fem omisió del pas dels musulmans per les nostres terres, i un llarg etc. I tampoc sóc practicant!
Un tema que donaria per molt!!

Raquel ha dit...

Estic plenament d'acord amb tu.
Jo fins a l'ESO, que vaig canviar d'escola, no vaig fer l'assignatura de Religió, però, de fet, el que fèiem era cultura religiosa. Només recordo les classes de 1r de Batxillerat: un repàs de les religions més importants.

Tot i així, en ment no m'han quedat coneixements d'aquelles classes. Potser perquè era d'aquelles assignatures "fàcils" que ningú li feia gaire cas.
I ara em trobo, com tants d'altres, sense tenir ni idea de res.

Sé que si no en sé prou sobre aquests temes és perquè mai m'he espavilat per saber-ne, però també és cert que mai no m'han explicat a l'escola per què celebrem totes les festes que celebrem.


Així de trist i així de real.

Mercè Piqueras ha dit...

Júlia, Cristina, Raquel, de l'escola franquista, se sortia sense saber quins eren els fonaments de les altres confessions religioses i ens empatxaven de "catecisme" i dogmes.

A mi, la història de la religió ja m'agradava, però llevat de la "bona" --la catòlica, naturalment-- no sabíem gairebé res de les altres. Només una mica de Mahoma i els musulmans, i de Luter, Calví, i de l'església anglicana per allò del rei que volida divorciar-se i el papa no el deixava i que feia tallar el cap a les seves esposes.

Quan tenia divuit o dinou anys vaig anar a Alemanya unes setmanes i em van deixar anar, d'oient, a classe al "Gymnasium" (l'Institut de Batxillerat) del poble on m'estava. I em vaig quedar parada que a classe de religió el que aprenien era cultura religiosa, les diferents religions del món. La majoria eren protestants, i jo no tenia ni idea quines eren les diferències entre protestantisme i catolicisme; és més, a Espanya ens pintaven els no catòlics com a gent de qui valia més no fiar-se.

Paqui ha dit...

En relació al comentari "la religió també és cultura", fa uns dies explicant als meus alumnes com és el fruit de la Sófora, els vaig dir que s'assemblava a un rosari. Quin error ! D'un grup de 10 o 12 sols sabien què és un rosari uns 2 o 3. Després venia un evònim, amb un fruit com un barret de capellà d'abans ( bonet),,,,això ja va ser per llogar-hi cadires: ni un sabia de què parlava.
El que deies, que la religió també és cultura.
Paqui