El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

diumenge, 28 d’octubre de 2007

Becoming Jane Austen

He vist Becoming Jane Austen. Com en la majoria de pel·lícules britàniques d'època, el vestuari, les cases i la decoració, l'ambientació exterior, la música i el paisatge estan triats amb molta cura. Hi ha imatges que podrien congelar-se i serien fotografies d'un gran valor artístic per la tècnica, el cromatisme, els detalls.

M'agrada satisfer la vista amb pel·lícules com aquesta. I també l'orella, amb aquest anglès decimonònic tan ben pronunciat.

La història m'ha semblat "allò que tal vegada s'esdevingué". A través d'algunes cartes i altres documents se sap alguna cosa de la vida amorosa de l'escriptora Jane Austen (que mai no va casar-se), però en la pel·lícula és com si ho veiéssim ampliat amb una lupa de molts augments. Moltes coses de la història que veia en la pantalla m'han recordat Pride and Prejudice, una de les novel·les de Jane Austen (feta també pel·lícula), en la qual l'autora segurament hi devia reflectir fets autobiogràfics. I potser els guionistes s'hagin inspirat en aquella novel·la per recrear la joventut de l'escriptora.

Com definir la pel·lícula amb dos mots: preciosisme visual.