El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dijous, 1 de novembre de 2007

Lovelock i el canvi climàtic

Dilluns passat, 29 d'octubre, James Lovelock va impartir una conferència sobre el canvi climàtic a la Royal Society de Londres. Va ser transmesa en directe per Internet i el vídeo es troba ja disponible en el web de la Royal Society.

La visió de Lovelock, que prové principalment de les deduccions fetes a partir de consideracions gaianes, i dels estudis amb models matemàtics, és molt pessimista Creu que les previsions fetes pel Panel Internacional del Canvi Climatic (IPCC) són molt conservadores i transmeten la impressió que, si actuem adequadament, el canvi climàtic pot aturar-se. Lovelock, en canvi, creu que el desastre és imminent i que el canvi no té aturador. És massa tard ja per aplicar un desenvolupament sostenible. N'està convençut, per diverses raons.

Va dir que el model de l'IPCC falla perquè els models informàtics tracten separadament diversos sistemes, com si el conjunt de la Terra fos la suma de les parts que la componen. No han tingut en compte que el nostre planeta és un sistema viu, en el qual, els components vius (la biosfera) i els inerts (la geosfera) interaccionen i s'influeixen mútuament; per exemple, no han considerat el paper del mar i els organismes que hi viuen en la regulació del clima (potser Carles Pedrós-Alió ens en parli --d'aquest paper regulador del mar-- el dia 9, en la inauguració de la Setmana de la Ciència 2008).

Lovelock va afegir que els models amb què ell va treballar ja fa anys, que tenen en compte la Terra amb els organismes vius, indiquen que, si la concentració de CO2 a l'atmosfera arribés a 50 parts per milió (ppm), la temperatura del planeta augmentaria 6 graus C, mentre que l'IPPC va fer uns càlculs més baixos. I si el planeta augmentés 6 graus C, seria en un nivell en el qual ja no és posible la marxa enrera: la temperatura quedaria estabilitzada encara que les emissions de diòxid de carboni variessin (augmentant o disminuint).

Va dir també que la substitució del carbó per biocombustibles no solucionarà res. És més, creu que si de sobte es deixessin d'usar combustibles fòssils, la situació empitjoraria perquè les partícules contaminants de l'atmosfera ajuden a reflectir la llum del sol (l'efecte "albedo" que ha explicat en alguns articles i llibres) i tenen un efecte refredant.

Malgrat el seu pessimisme, Lovelock diu que encara hi ha alguna esperança, però caldrà aprofitar alguns mecanismes d'autoregulació propis de la Terra com a sistema viu. Per exemple, es pot investigar per trobar mecanismes que permetin reflectir part de la llum del sol que arriba a la Terra o bé que puguin extreure l'excés de diòxid de l'atmosfera.