dijous, 29 d’abril del 2010

I si de tant en tant deixéssim de volar?

Fa dies que anava pensant quants tones de CO2 devien deixar d'emetre's a l'atmosfera els dies que es va interrompre la circulació aèria a Europa per causa del núvol del volcà islandès. Avui, gràcies a Octavi Planells (autor de l'agenda de cultura científica), m'he assabentat que hi ha qui ja ho ha calculat:


El triangle vermell de l'esquerra de la figura equival a l'emissió diària de CO2 per tota la indústria europea d'aviació. Són 344.109 tones. El triangle negre de la part inferior equival a la mitjana de les emissions de CO2 estalviades (206,465 tones) per dia quan es van suspendre el 60% dels vols europeus. Però cal tenir en compte que l'estalvi no va ser gratuït, sinó per causa de l'erupció del volcà, i que en el núvol de gasos que el volcà expulsava a l'atmosfera hi havia també CO2, amb una emissió diària de 150.000 tones.

La reducció d'emissions va ser de més de 50.000 tones, que segurament siguin menys perquè en el càlcul no crec que s'hagi tingut en compte les emissions de CO2 causades pels viatges que es van fer per terra o per mar --qui va poder, si més no per tornar a casa. De tota manera, no crec que hi hagi cap mitjà de transport que necessiti tanta energia com l'avió i que per tant causi tantes emissions de CO2.

És una contradicció que, quan més necessari és un canvi d'actitud per part de la nostra espècie en relació al consum d'energia, més aeroports s'estiguin construint i moltes més persones viatgin cada any amb avió. O potser ja està bé que ho fem, per aprofitar-ho, perquè és possible que no passin molts anys abans que aquesta disbauxa s'acabi i els aeroports quedin deserts, llevat que es trobi una manera de fer funcionar els avions que no depengui del petroli ni de cap altre combustible que emeti gasos d'efecte d'hivernacle.

Mentre això arriba, i si de tant en tant deixéssim de volar?

Procedència de la figura: "Planes or volcano" (Information is beautiful, 16.04.2010)

dimarts, 27 d’abril del 2010

Seients reservats?

El metro de la línia 3. Hi pujo a l'estació de Les Corts un matí a les 10.45. A aquella hora hi ha poca gent. Una noia i dos nois que han pujat a Les Corts i que no van junts ocupen tres dels quatre seients reservats a "persones que mereixen una atenció especial". En el vagó, hi ha molts altres seients que encara estan disponibles. A la següent parada, puja un noi i seu en el quart seient reservat. Quan arribem a Espanya ja no hi ha seients lliures i algunes persones que "mereixen una atenció especial" han d'estar-se a peu dret.

Això no és una excepció, ho veig gairebé cada cop que agafo el metro. Hi trobo algunes possibles explicacions: a) el jovent d'avui dia té una salut molt feble i és mereixedor d'una atenció especial; b) el jovent d'avui dia va pel món indiferent al que passa al seu voltant i ni veu els cartells que indiquen que són seients reservats ni s'adona de la presencia de persones que mereixen l'atenció especial de poder seure en el metro; c) el jovent d'avui dia només pensa en si mateix i tant li fa si els seients estan reservats i potser pensa que les persones que mereixen una atenció especial més val que no surtin de casa o que, si ho fan, agafin un taxi.

Quan la persona jove que ocupa un seient reservat és una noia recordo una escena viscuda al metro quan el meu fill tenia uns cinc o sis anys. Tot mirant una dona jove que seia en un seient reservat, va preguntar-me: "Mama, aquesta dona està embarassada?" (devia estranyar-li que no fes panxa). La seva deducció, senyalant-me les icones darrere dels seients reservats va ser: "Si seu aquí i no porta cap nen a braç, ni va amb crosses ni és una velleta, ha d'estar embarassada, oi?"

dilluns, 26 d’abril del 2010

Yo microondo, tu microondas

Novetat en el mercat dels precuinats: aliments en recipients microondables:


I un nou verb que suposo que s'afegeix al castellà: microondar.


Foto: M. Piqueras 25.04.2010

diumenge, 25 d’abril del 2010

Revoluçao dos Cravos


Em sembla que mentre el meu cap funcioni com cal no oblidaré el 25 d'abril de 1974, aquell dia que, amb la família, vaig travessar el Guadiana per anar a passar el dia a Portugal. No ho torno a explicar perquè seria com les batalletes de la tercera edat, però si algú té curiositat de saber què feia jo a Portugal el dia de la Revolució dels Clavells, pot llegir això que vaig escriure el 2008

Grândola, vila morena
Terra da fraternidade
O povo é que mais ordena
Dentro de ti ó cidade.
José Afonso (1929-1987)

En el vídeo, de la televisió gallega, un grups d'artistes entre els quals hi ha Dulce Pontes i João Afonso, nebot de José Afonso, canten Grándola, vila morena en un homenatge que es va fer a José Afonso (no s'indica la data):



Foto: Henrique Matos, Wikimedia Commons

divendres, 23 d’abril del 2010

Sant Jordi

No és la rosa tancada i vermella que esperem per al dia de Sant Jordi , però em va agradar molt quan la vaig veure en el parc Cervantes.


El poema de la rosa als llavis

Botons de foc al cor
la fiblada d'amor--
però els déus s'hi tatuaven.

Joan Salvat-Papasseit

Foto: M. Piqueras (abril 2008)