Com milers de persones, jo també he vist el vídeo de Youtube titulat "Qui són els violents?"
El vaig veure ahir al vespre i avui, quan he volgut tornar a veure'l per analitzar-lo amb calma, sortia una nota que deia que era un vídeo privat. Però la Cris Pagès m'ha enviat un nou enllaçde Youtube, on el vídeo torna a ser visible. Diversos comentaris del vídeo deien que l'havien censurat, però una nota diu: "El video no ha sido censurado, sino marcado como Privado por el propio usuario, Muchas gracias por subirlo de nuevo".
Karma Peiró, com a bona periodista, analitza els fets de manera objectiva en el seu bloc i parla del debat que el vídeo ha generat en les redaccions dels mitjans. En llegir el que ha escrit, m'he sentit identificada en les seves paraules. Per tant em remeto a la seva entrada del bloc "El vídeo de la violència #aixino #acampadabcn". Només hi afegiré algunes idees que em venen al cap després de tornar a veure el vídeo.
El vídeo té una narració escrita, com si fossin subtítols que expliquen el que va passant. Diu que arriben a les 7 am (suposo que es refereix a qui filma i qui l'acompanyi), que no es percep cap signe d'agressivitat i que de cop un grup de manifestants provoca aldarulls i la policia reacciona amb càrregues. En l'escena següent, el càmera enfoca la policia --a costat d'uns edificis roses--, i de sobte gira la càmera cap a l'altre vorera, mentre una veu de noia demana al càmera que enfoqui uns nois en aquell costat del carrer, li demana que se'ls vegi la cara i diu que porten pinganillo. Una noia que està amb els del pinganillo parla per un mòbil.
La narració del vídeo diu que "els 'manifestants' violents se separen clarament de la resta de manifestants pacífics i fan pinya entre ells", Mentrestant, els manifestants pacífics --segons la narració--, que s'han adonat de la presència d'aquell grupet els van escridassant . Els diuen coses com ara "confidentes", "esclavos", "hijos de puta" i una frase que em sembla que era "secreta, idiota, te crees que no se nota" (això no ho diu la narració, és del so original del vídeo). Finalment, un grup de policies uniformats s'apropen i s'enduen, protegint-los, els que el vídeo anomena "'manifestants' violents".
El vídeo acaba amb una pregunta a la pantalla: "Qui són els manifestants violents?" Imaginem-nos el vídeo sense lletres, només amb el so original. Arribaríem a la conclusió que aquells nois van ser els violents de la manifestació? Jo, no. Pensaria que són infiltrats de la policia i que, quan els manifestants que hi són per convicció pròpia s'ho ensumen, els esbronquen i alguns d'ells, amb una violència verbal contundent.
Com indica la Karma Peiró en el seu bloc, el vídeo no mostra en cap moment aquells nois actuant de manera violenta. Podem suposar-ho i imaginar-nos-ho, però el periodisme no es basa --o no s'hauria de basar-- en suposicions, sinó en fets contrastables i contrastats. Per tant, sembla lògic que els mitjans de comunicació no l'hagin passat ni informat de la presència d'aquests suposats violents. Per altra banda, però, l'enorme difusió del vídeo, l'existència del vídeo i la polèmica que ha generat ja em sembla una notícia que potser si que valdria la pena que els mitjans reflectissin.
Independentment de la presència de policia infiltrada entre els manifestants --per a mi, la hipòtesi més plausible--, i del fets que fossin o no violents --això el vídeo no ho demostra-- hi ha un fet que és inqüestionable: la finalitat de la convocatòria era impedir que el dia 15 se celebrés el ple del Parlament en què s'havia de tractar dels pressupostos. Els indignats estan descontents amb la democràcia actual i diuen que en volen una altra, la que anomenen "real". I diuen que no se senten representats pels polítics actuals. Creuen potser que ells sí que representen la població i que per això poden impedir el lliure desenvolupament de les activitats de les institucions? Com vaig escriure ahir: "no és això, companys, no és això".
#joambelparlament
Entrades relacionades:
- No és això, companys, no és això (15.06.2011)
- La batalla d'en Puig (27.05.2011)
- Més sobre l'acampada (22.05.2011)
- Amb Nadia a la plaça de Catalunya (20.05.2011)
- L'#acampadabcn (19.05.2011)
dijous, 16 de juny del 2011
dimecres, 15 de juny del 2011
No és això companys, no és això...
Quina llàstima! Tota la credibilitat i la confiança que els indignitats i les indignades es podien haver guanyat en la societat en un mes l'han enviada en orris en unes hores. Com ha dit Artur Mas en la seva compareixença davant la premsa, "no és el mateix estar indignats que actuar amb indignitat".
Fa unes setmanes em queixava en aquest bloc de l'actuació de la policia a la plaça de Catalunya. Continuo pensant que allò va ser lamentable, però això no treu que ara consideri que els indignats han ultrapassat els límits d'allò que és tolerable i que s'han atribuït una representativitat que no tenen quan han intentat evitar l'entrada dels diputats al Parlament, arribant fins i tot a l'agressió personal. Si això és la democràcia real que propugnen, em quedo amb l'altra, la democràcia que malgrat els seus defectes garanteix que la gent pugui expressar-se lliurement i que les institucions puguin dur a terme les seves funcions. Volen una democràcia real, però fan servir mètodes antidemocràtics.
Ho sento, però ho havia de dir.
A Twitter, l'etiqueta #joambelparlament és avui la més popular (en diuen tren topic) en tot l'Estat.
Actualització (15.06.2011, 19.00)
Si el que he llegit en el web de La Vanguardia és cert, demostra una manca absoluta de sensibilitat envers les persones discapacitades. El diari diu que un grup dels indignats que volien impedir el pas als diputats ha sacsejat Josep M. Llop, diputat invident i han intentat prendre-li el gos pigall que sempre l'acompanya. El diputat Jordi Turull, que anava amb Llop, ha dit que, quan ha retret als atacants el que estaven fent, li han respost que Llop, encara que sigui cec és un diputat: i de Convergència!, com si això justifiqués el seu atac. Estic indignadíssima amb aquests indignats.
Entrades relacionades:
- La batalla d'en Puig (27.05.2011)
- Més sobre l'acampada (22.05.2011)
- Amb Nadia a la plaça de Catalunya (20.05.2011)
- L'#acampadabcn (19.05.2011)
Fa unes setmanes em queixava en aquest bloc de l'actuació de la policia a la plaça de Catalunya. Continuo pensant que allò va ser lamentable, però això no treu que ara consideri que els indignats han ultrapassat els límits d'allò que és tolerable i que s'han atribuït una representativitat que no tenen quan han intentat evitar l'entrada dels diputats al Parlament, arribant fins i tot a l'agressió personal. Si això és la democràcia real que propugnen, em quedo amb l'altra, la democràcia que malgrat els seus defectes garanteix que la gent pugui expressar-se lliurement i que les institucions puguin dur a terme les seves funcions. Volen una democràcia real, però fan servir mètodes antidemocràtics.
Ho sento, però ho havia de dir.
A Twitter, l'etiqueta #joambelparlament és avui la més popular (en diuen tren topic) en tot l'Estat.
Actualització (15.06.2011, 19.00)
Si el que he llegit en el web de La Vanguardia és cert, demostra una manca absoluta de sensibilitat envers les persones discapacitades. El diari diu que un grup dels indignats que volien impedir el pas als diputats ha sacsejat Josep M. Llop, diputat invident i han intentat prendre-li el gos pigall que sempre l'acompanya. El diputat Jordi Turull, que anava amb Llop, ha dit que, quan ha retret als atacants el que estaven fent, li han respost que Llop, encara que sigui cec és un diputat: i de Convergència!, com si això justifiqués el seu atac. Estic indignadíssima amb aquests indignats.
Entrades relacionades:
- La batalla d'en Puig (27.05.2011)
- Més sobre l'acampada (22.05.2011)
- Amb Nadia a la plaça de Catalunya (20.05.2011)
- L'#acampadabcn (19.05.2011)
dilluns, 13 de juny del 2011
Vist per Barcelona
Davant d'una bar de la Rambla, a l'alçada de Canaletes, hi havia dotzenes de persones fent cua:
No volien menjar ni beure res. Volien veure un partit de futbol de la Champions! Jugaven el Barça i el Madrid i en el bar hi havia una pantalla molt gran de televisió on es veia el partit.
Aquesta primavera, a la plaça de la Gardunya feien obres en un bar-restaurant. El 10 de maig hi vaig passar pel davant i hi vaig veure aquest cartell damunt la porta:
Deien que obrien de nou el 23 de maig, dimarts. Del 2012? Perquè enguany, el 23 de maig ha caigut en dilluns.
Pel carrer del Carme vaig veure el repartidor d'un supermercat:
Aquest sí que és un transport ecològic!
Vist al carrer Hospital:
Llàstima que estigués tancat! M'hauria agradat saber com és el "cabell humà verge".
Fotos: M. Piqueras (maig i juny 2011)
No volien menjar ni beure res. Volien veure un partit de futbol de la Champions! Jugaven el Barça i el Madrid i en el bar hi havia una pantalla molt gran de televisió on es veia el partit.
Aquesta primavera, a la plaça de la Gardunya feien obres en un bar-restaurant. El 10 de maig hi vaig passar pel davant i hi vaig veure aquest cartell damunt la porta:
Deien que obrien de nou el 23 de maig, dimarts. Del 2012? Perquè enguany, el 23 de maig ha caigut en dilluns.
Pel carrer del Carme vaig veure el repartidor d'un supermercat:
Aquest sí que és un transport ecològic!
Vist al carrer Hospital:
Llàstima que estigués tancat! M'hauria agradat saber com és el "cabell humà verge".
Fotos: M. Piqueras (maig i juny 2011)
diumenge, 12 de juny del 2011
T'agrada el cafè? A alguns microbis també!
Sou de te o de cafè? Jo sóc de te; principalment, perquè el meu estómac no tolera bé el cafè. El te, a més d'agradar-me molt, m'anima. Una bruixa bevedora de te d'una pel·lícula infantil que vaig veure fa molts anys --crec que era El maravilloso mundo de los hermanos Grim-- deia, mentre se'n preparava una infusió, que el te "anima i reconforta". En realitat, allò que ens anima és la cafeïna, continguda en les dues begudes (en el te, l'anomenem 'teïna', però és la mateixa substància). Doncs bé, hi ha microorganismes que poden viure només de cafeïna. Imagineu com deuen estar d'animats i reconfortats!
La cafeïna (el seu nom científic és 1,3,7-trimetilxantina) és un alcaloide de la família de les metilxantines, que actua com a estimulant del sistema nerviós central i de la secreció gàstrica, i també com a diürètic. (Formen part dels anomenats alcaloides purínics, perquè deriven de nucleòtids purinícs.) Es va descobrir en la planta del cafè i després s'ha trobat també en plantes com ara el te, (diverses espècies de Camellia), el cacau (Theobroma cacao), l'herba mate (Ilex paraguariensis) o el guaranà (Paulliania cupana). Les infusions que es preparen a partir de les llavors i fruit del cafè i de les fulles del te són dues begudes universals. I el cacau em fa l'efecte que també es consumeix pertot. A més, la cafeína també és present en begudes a base de cola i es fa servir en la preparació de fàrmacs estimulants, com a diürètic i broncodilatador, i com a potenciador d'alguns analgèsics i antitussígens.
Altres alcaloides de la mateixa família de les metilxantines són la teobromina, molt semblant a la cafeïna (3,7-dimetilxantina), i que pren el nom de la planta que més en conté, la Theobroma cacao, el cacau, i la teofil·lina (1,3-dimetilxantina). Moltes vegades, aquests tres alcaloides i alguns altres són presents en una mateixa espècie. Dins d'un mateix gènere, però, pot haver-hi diferències pel que fa a l'abundància d'un alcaloide o altre. Per exemple, en el te corrent (Camellia sinensis) i el te d'Assam (Camellia assamica), l'alcaloide predominant és la cafeïna, però en la varietat xinesa del te d'Assam anomenada kucha, abunda més un altre alcaloide anomenat teacrina.
El consum generalitzat de productes que contenen cafeïna i l'aplicació d'aquest alcaloide en la indústria farmacèutica fa que alguns derivats seus siguin relativament abundants en les aigües residuals. De fet, podrien servir com a marcadors de la contaminació aquàtica d'origen humà.
No s'ha pogut esbrinar encara quina és la funció fisiològica que els alcaloides purínics tenen a les plantes que els produexien. Si bé el seu contingut de nitrogen és gran, no sembla que aquests compostos siguin un material de reserva d'aquest element que és essencial per a les plantes (i per a tots els éssers vius). L'estructra de la cafeïna i de les altres metilxantines fa que sigui difícil de degradar. Si va a parar al sòl, actua com a esterilitzant, perquè inhibeix la germinació de les llavors. Això podria ser un mecanisme protector per a la planta que la produeix, perquè li evitaria la competència amb altres plantes que poguessin créixer al seu voltant. Tanmateix, a llarg termini totes les molècules naturals són degradables; si no fos així, s'haurien anat acumulant en l'ambient al llarg de la història de la vida.
Se sap que hi ha bacteris que poden fer servir la cafeïna com a substrat de creixement. Entre els que poden fer-ho hi ha diverses espècies de Pseudomonas i també el bacteri del "miracle" de les hòsties sagnants (Serratia marcescens). A més, s'ha descrit el creixement d'alguns fongs filamentosos com ara Aspergillus i Penicillium en medis on l'única font de nitrogen era la cafeïna. Però hi ha un bacteri que té una afició desenfrenada per la cafeïna. És la soca CBB5 de Pseudomonas putida. Ryan Summers, investigador de la Universitat d'Iowa, als Estats Units, va explicar en el congrés del 2011 de l'Associació de Microbiologia dels Estats Units (ASM2011), la descoberta, en aquest bacteri, de quatre enzims que intervenen en la degradació de la molècula de cafeïna fins a obtenir els seus components més senzills: diòxid de carboni (CO2) i amoníac (NH3). Els assajos fets van permetre determinar els gens que regulen cada enzim i la funció específica de cada enzim en les diferents fases de la degradació. .
Pseudomonas putida CBB5 pot créixer bé en un medi que contingui fins a 2,5 grams per litre de cafeïna, una concentració considerable si tenim en compte que una tassa de cafè (estil nord-americà, suposo, perquè ho va dir l'investigador d'Iowa) pot tenir fins 0,8 grams per litre de cafeïna. Per tant, podria tenir aplicació en el tractament dels residus provinents del processament del cafè, del te i del cacau. Els residus orgànics desproveïts de cafeïna podrien servir per a la fabricació de pinsos o biocombustibles. Una altra possible aplicació seria l'eliminació natural de la cafeïna en el cafè i el té. Actualment es un procés que es fa mitjançant mètodes químics. No sé què es fa avui dia amb les càpsules de cafè que es recullen en els punts verds; però el marro, on encara queda força cafeïna, podria tractar-se amb aquest bacteri abans de destinar-lo --suposo-- a fer compost, amb la brossa orgànica.
Bibliografia:
- Summers RM et al. (2011) Characterization of a broad-specificity non-haem iron N-demethylase from Pseudomonas putida CBB5 capable of utilizing several purine alkaloids as sole caarbon and nitrogen source. Microbiology 157:583-592
- Ashihara H, Suzuki T (2004) Distribution and biosynthesis of caffeine in plants. Frontiers in Bioscience 9:1864-1876
- Hakil et al. (1998) Degradation and product analyisis of caffeine and related dimethylxanthines by filamentous fungi. Enzyme and Microbial Technology 22:355-35
Il·lustracions:
- Planta de cafè. H. Zeli, Wikimedia Commons
- Molècula de cafeïna . Icey, Clockworksoul
- Grans de cafè torrat. H. Zeli Wikimedia Commons
 |
| Planta de cafè (Coffea arabica) |
La cafeïna (el seu nom científic és 1,3,7-trimetilxantina) és un alcaloide de la família de les metilxantines, que actua com a estimulant del sistema nerviós central i de la secreció gàstrica, i també com a diürètic. (Formen part dels anomenats alcaloides purínics, perquè deriven de nucleòtids purinícs.) Es va descobrir en la planta del cafè i després s'ha trobat també en plantes com ara el te, (diverses espècies de Camellia), el cacau (Theobroma cacao), l'herba mate (Ilex paraguariensis) o el guaranà (Paulliania cupana). Les infusions que es preparen a partir de les llavors i fruit del cafè i de les fulles del te són dues begudes universals. I el cacau em fa l'efecte que també es consumeix pertot. A més, la cafeína també és present en begudes a base de cola i es fa servir en la preparació de fàrmacs estimulants, com a diürètic i broncodilatador, i com a potenciador d'alguns analgèsics i antitussígens.
Altres alcaloides de la mateixa família de les metilxantines són la teobromina, molt semblant a la cafeïna (3,7-dimetilxantina), i que pren el nom de la planta que més en conté, la Theobroma cacao, el cacau, i la teofil·lina (1,3-dimetilxantina). Moltes vegades, aquests tres alcaloides i alguns altres són presents en una mateixa espècie. Dins d'un mateix gènere, però, pot haver-hi diferències pel que fa a l'abundància d'un alcaloide o altre. Per exemple, en el te corrent (Camellia sinensis) i el te d'Assam (Camellia assamica), l'alcaloide predominant és la cafeïna, però en la varietat xinesa del te d'Assam anomenada kucha, abunda més un altre alcaloide anomenat teacrina.
 |
| cafeïna (1,3,7-trimetilxantina |
El consum generalitzat de productes que contenen cafeïna i l'aplicació d'aquest alcaloide en la indústria farmacèutica fa que alguns derivats seus siguin relativament abundants en les aigües residuals. De fet, podrien servir com a marcadors de la contaminació aquàtica d'origen humà.
No s'ha pogut esbrinar encara quina és la funció fisiològica que els alcaloides purínics tenen a les plantes que els produexien. Si bé el seu contingut de nitrogen és gran, no sembla que aquests compostos siguin un material de reserva d'aquest element que és essencial per a les plantes (i per a tots els éssers vius). L'estructra de la cafeïna i de les altres metilxantines fa que sigui difícil de degradar. Si va a parar al sòl, actua com a esterilitzant, perquè inhibeix la germinació de les llavors. Això podria ser un mecanisme protector per a la planta que la produeix, perquè li evitaria la competència amb altres plantes que poguessin créixer al seu voltant. Tanmateix, a llarg termini totes les molècules naturals són degradables; si no fos així, s'haurien anat acumulant en l'ambient al llarg de la història de la vida.
 |
| Grans de cafè torrat |
Pseudomonas putida CBB5 pot créixer bé en un medi que contingui fins a 2,5 grams per litre de cafeïna, una concentració considerable si tenim en compte que una tassa de cafè (estil nord-americà, suposo, perquè ho va dir l'investigador d'Iowa) pot tenir fins 0,8 grams per litre de cafeïna. Per tant, podria tenir aplicació en el tractament dels residus provinents del processament del cafè, del te i del cacau. Els residus orgànics desproveïts de cafeïna podrien servir per a la fabricació de pinsos o biocombustibles. Una altra possible aplicació seria l'eliminació natural de la cafeïna en el cafè i el té. Actualment es un procés que es fa mitjançant mètodes químics. No sé què es fa avui dia amb les càpsules de cafè que es recullen en els punts verds; però el marro, on encara queda força cafeïna, podria tractar-se amb aquest bacteri abans de destinar-lo --suposo-- a fer compost, amb la brossa orgànica.
Bibliografia:
- Summers RM et al. (2011) Characterization of a broad-specificity non-haem iron N-demethylase from Pseudomonas putida CBB5 capable of utilizing several purine alkaloids as sole caarbon and nitrogen source. Microbiology 157:583-592
- Ashihara H, Suzuki T (2004) Distribution and biosynthesis of caffeine in plants. Frontiers in Bioscience 9:1864-1876
- Hakil et al. (1998) Degradation and product analyisis of caffeine and related dimethylxanthines by filamentous fungi. Enzyme and Microbial Technology 22:355-35
Il·lustracions:
- Planta de cafè. H. Zeli, Wikimedia Commons
- Molècula de cafeïna . Icey, Clockworksoul
- Grans de cafè torrat. H. Zeli Wikimedia Commons
divendres, 10 de juny del 2011
Pluja al jardí Mercè Rodoreda
Aquest matí, aprofitant un descans en les Jornades de Revistes Científiques que s'han fet aquests dies a l'Institut d'Estudis Catalans, he sortit al jardí Mercè Rodoreda, que es troba en el primer pis de l'Institut i és un oasi de tranquil·litat i pau en el Raval. Plovia i l'aigua lliscava damunt les fulles de les camèlies:
En el petit estany, els nenúfars rebien l'aigua per tots costats. Allà es podia dir que plovia sobre mullat:
- Les camèlies de Mercè Rododera (21.02.2011)
- Donzella d'entre veles al jardí Mercè Rodoreda (20.04.2009)
- El jardí Mercè Rodoreda: un oasi ciutadà (23.06.2008)
Fotos: M. Piqueras (10.06.2011)
I una gota que no mulla
pel ventre verd d'una fulla
rellisca però no cau.
Mercè Rodoreda (de La cançó del diable)
En el petit estany, els nenúfars rebien l'aigua per tots costats. Allà es podia dir que plovia sobre mullat:
[...]els nenúfars
s'arrisquen palpitant sobre l'ensomni
dels estanyols on se condorm l'oratge.
Gabriel Alomar
Potser us interessarà:
- La glicina del Jardí Mercè Rodoreda (11.04.2011)- Les camèlies de Mercè Rododera (21.02.2011)
- Donzella d'entre veles al jardí Mercè Rodoreda (20.04.2009)
- El jardí Mercè Rodoreda: un oasi ciutadà (23.06.2008)
Fotos: M. Piqueras (10.06.2011)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)