El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

divendres, 10 de juny de 2011

Pluja al jardí Mercè Rodoreda

Aquest matí, aprofitant un descans en les Jornades de Revistes Científiques que s'han fet aquests dies a l'Institut d'Estudis Catalans, he sortit al jardí Mercè Rodoreda, que es troba en el primer pis de l'Institut i és un oasi de tranquil·litat i pau en el Raval. Plovia i l'aigua lliscava damunt les fulles de les camèlies:


 
I una gota que no mulla
pel ventre verd d'una fulla
rellisca però no cau.
Mercè Rodoreda (de La cançó del diable)

En el petit estany, els nenúfars rebien l'aigua per tots costats. Allà es podia dir que plovia sobre mullat:

                             [...]els nenúfars
s'arrisquen palpitant sobre l'ensomni
dels estanyols on se condorm l'oratge.
Gabriel Alomar

Potser us interessarà:
- La glicina del Jardí Mercè Rodoreda (11.04.2011)
- Les camèlies de Mercè Rododera (21.02.2011)
- Donzella d'entre veles al jardí Mercè Rodoreda (20.04.2009)
- El jardí Mercè Rodoreda: un oasi ciutadà (23.06.2008)

Fotos: M. Piqueras (10.06.2011)

2 comentaris:

Pilar ha dit...

Preciosa la composició de imatges i paraules.

Lectora corrent ha dit...

Gràcies, Pilar. Acostumem a mirar les coses en conjunt, sense fixar-nos massa en els detalls. Aquelles gotes lliscant per les fulles sense mullar-les i sense caure, com diu Mercè Rodoreda, em van semblar tan boniques! Volia compartir aquella visió i per això les vaig posar aquí.