Ada Yonath i el Premi Nobel

Actualització 07.07.2010. El text d'ahir, escrit des d'un ordinador amb teclat italià, tenia més errors que la manca d'accents. En veure'l ara, ja des del meu ordinador, m'he adonat que fins i tot el cognom de la científica israeliana havia escrit malament. Aquí va una nova edició, amb les correccions.

Ada Yonath es una de les tres dones que el 2009 van rebre algun premi Nobel de ciència; el d'ella va ser el de química, que va compartir amb dos col.legues homes, i el van rebre "pels seus estudis sobre l'estructura i la funció del ribosoma". Yonath ha estat convidada a l'EuroScience Open Forum (ESOF 2010), que s'esta celebrant aquests dies a Tori, on ahir al mati va participar en una sessió titulada "The world needs science and science needs women" (El mon necessita de la ciència i la ciència necessita de les dones) i aquesta tarda impartirà una conferència plenària en què explicarà el seu treball. No vaig poder assistir a la sessió de dilluns perquè vaig arribar a Tori a les tres de la tarda, però avui no m'he perdut la roda de premsa en que participava Yonath. Més que una roda de premsa, ha estat una exposició divulgativa del seu treball, seguida d'un col.loqui amb la gent que hi ha assistit.

Per explicar la seva recerca sobre els ribosomes, ha passat un powerpoint que es una simplificació del powerpoint que va passar a Oslo durant la cerimònia de lliurament del premi Nobel i segurament serà el que farà servir aquesta tarda. El powerpoint comença amb la visió d'un gran ram de flors perquè el primer efecte que va causar l'anunci del premi va ser que li enviessin moltíssimes flors.

I per explicar com treballa el ribosoma dins la cèl.lula, ha projectat aquest vídeo:



M'ha agradat la definició tan comprensible que ha fet del ribosoma: una maquina universal que fabrica proteïnes contínuament i que sap com ha de fer-ho a partir de la informació genètica que hi ha dins de totes les cèl.lules.

I m'ha agradat veure que els premis no l'han fet oblidar de les persones que l'han ajudada en la seva carrera, com tampoc oblida la gent que treballa ara amb ella; tots surten en el powerpoint.

I ara marxo a una sessió en que participa un català, Miquel Porta. La seva contribució tracta dels efectes al llarg de la vida dels factors ambientals i els genètics.

Tot és verí i res no hi ha sense verí

A la meva entrada sobre els prospectes, i en relació al reguitzell de possibles contraindicacions i efectes adversos que solen incloure, Claudi Mans hi ha deixat un comentari molt assenyat que reprodueixo aquí perquè no tothom llegeix els comentaris del bloc:

Aquesta és la conseqüència de la cerca de seguretat a ultrança per part del consumidor-pacient, i de l'empresa fabricant del producte. Per curat-te la salut, es curen en salut i diuen tot el que podria arribar-te a passar, perquè si a algú li passés, no digui que no ha estat advertit i no li posi una demanda meganària. Si les verdures i hortalisses portessin prospectes, no deixarien vendre les patates per excés de solanina, alcaloide tòxic, i perquè quan es fregeixen generen acrilamida, mutagènic. Ni deixarien fer pa per raons similars. No anem bé.

Com va dir Paracels: "Tot és verí i res no hi ha sense verí, només la dosi permet que una cosa no sigui un verí". És a dir que, a petites dosis, substàncies que considerem tòxiques poden ser inofensives i, al contrari, una substància que normalment no és perjudicial pot arribar a matar si es consumeix a dosis excessivament elevades, o --com deia la meva mare-- "totes les masses piquen".

Fa un parell de mesos vaig veure el químic atmosfèric britànic James Lovelock (el "pare" de la teoria de Gaia, en la foto aquí al costat) i em va explicar algunes coses sobre un petit aparell que ell va inventar: l'anomenat captador d'electrons (o detector de captura electrònica), que és especialment sensible a les molècules que contenen halògens, als carbonils conjugats, als compostos organometàl·lics i a altres compostos que solen ser contaminants ambientals. És tan gran la precisió de l'aparell, que pot detectar-los en quantitats molt petites, que poden ser inferiors a parts per bilió.

Lovelock es lamenta que ara de vegades s'exageri i es consideri un perill la presència de compostos que se sap que hi són únicament perquè aquell aparell els ha captat, i que moltes vegades es troben en quantitats molt petites, innòcues. A més, explica que en l'actualitat no hauria pogut fer la recerca que va dur-lo a aquesta invenció perquè a l'interior de l'aparell hi ha una font radioactiva. És una radioactivitat molt feble, només s'emeten partícules beta i no representa cap risc, però les pressions dels grups ecologistes al llarg de les darreres dècades han estat la causa que hi hagi grans restriccions per treballar amb isòtops radioactius. I afegeix que si les normes actuals s'haguessin aplicat quan ell va inventar el captador d'electrons, el 1959, ara no disposaríem d'un aparell que és essencial en estudis ambientals.


I és que, de vegades, l'anomenat principi de precaució ens lliga de mans i peus o fa que les empreses farmacèutiques es curin en salut redactant aquests prospectes que més val no llegir, altrament no prendríem cap medicament.

Fotos: M. Piqueras (Coombe Mill, 4.05.2010)

Els prospectes

Molts medicaments duen uns prospectes que haurien de venir acompanyats d'una lupa. Fa uns dies, però, vaig comprar uns col·liris que incloïen un prospecte com mai n'he vist cap altre. Vegeu-lo a la foto, al costat de l'ampolleta de col·liri. El regle que he posat de referència té una escala de trenta centímetres i la longitud del prospecte ultrapassa gairebé vint centímetres la del regle.

Gràcies a aquest desplegament de paper, la font que fan servir en el prospecte és d'un mida fàcilment llegible. Així m'he assabentat de les contraindicacions, de qui no pot utilitzar aquest col·liri (entre d'altres, les persones amb "tumor en las glándulas adrenales (feocromocitoma)" i aclareix: su médico se lo indicará), de les precaucions que cal prendre quan s'aplica, dels possibles efectes adversos... En acabar de llegir, vaig agafar l'ampolleta de col·liri i la vaig llençar a les escombraries.

Més sobre les coses que passen

Ahir explicava la història del copet que em van donar al cotxe i que ara el propietari d'aquell cotxe nega que el seu vehicle hagi intervingut en aquest incident. Després de rebre la carta de la seva companyia asseguradora no he pogut deixar de pensar de qui deu haver estat la decisió de negar els fets i per què. I se m'acudeixen diverses possibilitats
1. La conductora és la dona del propietari del cotxe
1.1 Quan el seu home arriba a casa, ella li explica què ha passat i li dona el full de declaració amistosa perquè ho tramiti a l'asseguradora. Ell s'adona que el full és incomplet i que, a més no està signat. Li pregunta si el seu cotxe ha patit algun dany i si hi havia testimonis. Quan ella li diu que no, ell li respon: "Doncs oblida-te'n. Ningú no pot provar que el meu cotxe ha donat una empenta a un altre."
1.2 La conductora havia agafat el cotxe sense que el seu home ho sabés. De fet, ella té un utilitari, el mateix que tenia abans d'estar amb ell, força vell i sense aire condicionat. Havia de dur el bebè a vacunar i feia molt de sol. Va pensar que la criatura estaria millor en el cotxe d'ell, amb aire condicionat. Quan s'han aturat i l'altra conductora li ha dit que volia fer el parte a la companyia, ella s'ha posat molt nerviosa, pensant en l'esbroncada que li cauria al damunt quan el seu home se n'assabentés. Ha reaccionat de seguida i ha aprofitat que el bebè estava plorant per dir a l'altra dona que ja completarien les dades les respectives companyies. El joc li ha sortit molt bé perquè l'altra ni tan sols li ha demanat que signés el full. Tan bon punt arrenca el cotxe, agafa el full, en fa una bola i el llença per la finestra. Quant unes setmanes més tard arriba la comunicació de la companyia, ell li pregunta si ella ha agafat el cotxe algun dia i ella ho nega.
2. La conductora no té cap relació de parentiu amb el propietari del cotxe.
2.1 Ella és soltera i l'amo del cotxe és el seu amant, un home casat i pare de la seva criatura (de la dona). Fa uns dies ella va dir-li que havia de dur el bebè a vacunar i ell va oferir-se a acompanyar-la amb el seu cotxe. Quan arriben a la consulta (privada naturalment), ell rep una trucada urgent de la feina; ha de fer cap al despatx immediatament perquè és a punt d'arribar un client molt important. Per no perdre temps havent d'anar a retirar el cotxe i després aparcar-lo prop del despatx, li passa les claus a ella i li diu que torni a casa seva amb el cotxe i que al vespre ell passarà a recollir-lo. Ara marxa en taxi.
2..1.1 Semblant a 1.1. Quan ella li explica què ha passat i li dóna el full, ell li diu que se n'oblidi, que si la companyia diu alguna cosa, ell ho negarà tot. Treu de la butxaca un cigar que li ha regalat el client important del matí i l'encenedor, agafa el full de la declaració amistosa, l'embolica entre els seus dits com si fos una cigarreta, l'apropa a l'encenedor i quan comença a flamejar el fa servir per encendre el cigar.
2.1.2 En alguns aspectes, semblant a l'1.2. Ella pensa que és molt compromès que el seu nom surti en un document de declaració d'accident del cotxe del seu amant i, per entendrir l'altra dona, que sembla força bleda, aprofita que la criatura plora per veure si la deixa marxar sense acabar d'omplir el full. Li surt bé i llença el paper i no li diu res a ell. A més el nom que hi ha posat no és el seu, sinó el de la dona del seu amant.
3, La decisió la pren l'agent d'assegurances
Quan ell o ella porten el full de declaració amistosa, l'agent d'assegurances --a qui coneixen des de fa anys-- els diu que allò és paper mullat perquè falten la major part de les dades, i a més, no està signat per cap de les dues parts. Tenint en compte que l'altre cotxe gairebé no s'ha fet res, els suggereix que se n'oblidin.

Podria continuar: potser la criatura no és d'ella sinó que tot just l'ha segrestada, o ella havia decidit abandonar el seu home i duia el cotxe ple amb l'equipatge del bebè i el d'ella i quan ell rep la carta de l'asseguradora ella fa dies que és lluny, o...

Coses que passen...

Coses que passen per refiar-se de la gent! Ahir vaig rebre una carta d'una companyia d'assegurances en què em comunicaven que el seu assegurat, senyor FJR, nega haver intervingut en l'accident pel qual jo vaig fer un parte a la meva companyia fa unes setmanes.

Agafo molt poc el cotxe, però aquell dia havia d'anar al Jardí Botànic i després a un altre lloc i per això vaig sortir de casa amb ell. De tornada, quan estava aturada en un semàfor --ja duia potser més d'un minut esperant que sortís el verd-- vaig notar un sotrac i un cop a la part posterior (del cotxe, no pas meva). Vaig baixar a mirar si aquell cotxe enorme que hi havia al meu darrere m'havia fet res. Únicament m'havia desbaratat el llum que il·lumina la matrícula: el vidre (o plàstic) s'havia sortir de lloc i la bombeta i el portalàmpades estaven ballant per l'interior de la caixa. Si jo fos una persona "manetes", ho hauria deixat córrer per arreglar-m'ho després jo mateixa. Però no és el cas; allò s'ha desmuntar i jo no sabria com fer-ho; si he d'anar al mecànic que ho faci, per poc que sigui, alguna cosa hauré de pagar. Per tant, vaig pensar a tramitar-ho a través de l'assegurança dels respectius vehicles.

Conduïa el cotxe que em va donar el cop una noia que estava molt nerviosa perquè duia un bebè que no parava de plorar. Em va dir que va ser justament quan ella va girar el cap per mirar la criatura, que em va donar el cop, perquè al mateix temps va arrencar pensant que havia canviat el semàfor i els altres cotxes també arrencaven.

Vàrem començar a omplir el típic full de declaració amistosa però ella estava molt angoixada amb la criatura plorant i després que escrivís el seu nom i número de carnet i les dades del cotxe i del propietari (no era ella; el cotxer era a nom d'un home), vaig dir-li que em donés el número de telèfon i podíem intercanviar les dades per telèfon. Ella va dir que les respectives companyies ja s'entendrien i podien acabar d'omplir les dades que faltaven. Em va agafar desprevinguda i a més, em feia pena la criatureta que no parava de plorar dins del cotxe. Així que vaig dir-li que marxés a donar de menjar el bebè, i no vaig pensar a dir-li que abans signéssim les dues el full.

L'endemà vaig anar a l'oficina del RAC a fer el parte, amb les poques dades que tenia. La persona de la meva asseguradora a qui vaig donar les dades per telèfon em va dir que ho comunicarien a l'asseguradora de l'altra part i, quan tingués la seva conformitat, podria dur el cotxe al mecànic.

Avui m'ha arribat la carta que esmento, en la qual em comuniquen que l'altra part nega haver intervingut en l'accident (jo no en diria accident, però deu ser el llenguatge administratiu de les companyies asseguradores). La solució que em donen:

Agotada por tanto, la gestión amistosa, sólo queda la vía judicial, pero, teniendo en cuenta que para que la demanda prospere deben probarse los hechos en los que se basa la reclamación, precisamos que nos indique si puede facilitarnos datos de testigos presenciales del accidente, que deberán comparecer en el Juzgado cuando sean citados para prestar declaración, o algún otro medio de prueba. Le recordamos que los testigos no pueden ser familiares.

És realment kafkià. És un cop petit, no hi ha res trencat (o potser sí, però no ho sembla perquè el llum, encara que sense la protecció del vidre i ballant dins la caixa, s'encén), només una reparació que segurament qualsevol mecànic podrà fer en uns pocs minuts. I la solució que em donen és portar-ho per la via judicial! I, a més, aportant-hi testimonis que no siguin parents meus! El temps que em farien perdre és molt més valuós que els diners que pugui cobrar-me el mecànic per tornar a posar el llum al seu lloc.

Pel que fa al propietari del cotxe, nega haver intervingut i això és cert, perquè el cotxe és a nom d'un home i era una dona qui conduïa; una dona jove que duia una criatura i que ella mateixa va escriure el seu nom i el número de carnet en el full de declaració amistosa. He respost a la persona de l'asseguradora que gestiona el cas i li he dit que pregunti al seu assegurat si no coneix la noia que figura com a conductora del vehicle que em va donar el cop o si pensa qui podia dur un bebè en el seu cotxe el 2 de juny al migdia. Perquè si ell diu que el seu cotxe no va intervenir en l'incident, deu ser que algú li agafa sense que ell se n'assabenti.

Suposo que no en trauré l'aigua clara, però de l'experiència he après una lliçó. Si mai em torna a passar una cosa semblant, no em deixaré commoure pels plors d'una criatura. No deixaré marxar la mare o qui sigui sense que em signi la declaració amistosa i em doni totes les dades que calgui incloure en el full. I cada vegada que tregui el cotxe al carrer hauré de fer-me acompanyar per algú que no sigui de la família, per si mai cal anar al Jutjat!