El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dissabte, 12 d’abril de 2014

La fira dels rams de la rambla Catalunya

Dijous vaig passar per casualitat per la rambla Catalunya i vaig topar-me amb la fira de Rams, que jo creia que ja no existia. Doncs, sí, encara existeix tot i que em sembla que va fent la viu-viu i és només l'ombra del que va ser el segle passat. No hi havia moltes parades i no feien gens de goig perquè gairebé totes tenien les palmes i palmons embolcallats en plàstic. Suposo que deu ser perquè no es ressequin.

Una de les poques parades sense les palmes dins de bosses

Em vaig posar nostàlgica i vaig recordar aquelles parades plenes a vessar de palmes i palmons, guarnides o sense guarnir, que els guarniments podien comprar-se per separat. A mi m'agradava el palmó, per poder fer força escombra picant al terra, i me'l compraven com el dels meus germans. Però a mi m'hauria agradat que algun any m'haguessin comprat un d'aquells palmons despentinats, en què les fulles de palma estan tallades molt fines i sembla com si el palmó tingués una melena, Quan vaig ser més gran jo mateixa em preguntava com era possible tenir aquell desig, si aquell tipus de palmes eren els que duien les nenes pijas de Barcelona.

I vaig recordar també l'olor de la palma blanca i tendra. Fa un parell d'anys, una lectora del blog em va dir que ella compra cada any una mini-palmeta a la rambla de Catalunya i camí de casa se l'apropa al nas per ensumar-la, que fa olor d'infantesa.

Després de comprovar que s'havia perdut una tradició,vaig decidir mantenir-ne una altra (no tan coneguda com la de la palma): entrar al Forn Sant Jaume i menjar-me un croissant, que són dels millors que es fan a Barcelona.

La forma no és molt maca, però tenen un gust....
Potser us interessarà:
- Palma o palmó (aquest blog, 01.04.2012)

1 comentari:

Marta ha dit...

Mercè de poc que ens trobem. També vam ser-hi el dijous. Acostumo a anar-hi cada any, però com be dius le palmes embolicades no són el mateix, ja que no es poden veure les fiigranes que ens agraden. En quan als croisants costa de trobar-ne de bons. L'altre dia en vam menjar de bons a Can Farga de la Gran Via amb un suïs gens despreciable.