El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dilluns, 17 de febrer de 2014

Un zoo o un circ romà?: La fi del pobre Màrius

 (Ampliació de la meva columna de febrer en el el diari ARA, publicada a la secció de ciència el 16.02.2014.)

Girafes, zoo de Copenhaguen (foto: Daderot, Creative Commons)
No fa gaires dies, els mitjans de comunicació informaven sobre sobre la fi de Màrius, la girafa mascle del zoo de Copenhaguen que després de ser mort d'un tret amb una pistola de bala captiva --es fan servir en els escorxadors i destrueixen part del cervell de l'animal-- va ser esquarterat en públic --adults i mainada-- i els trossos van formar part del menú dels lleons d'aquell parc. A Internet es poden veure vídeos i fotos que mostren aquell trist espectacle. Per una banda, la girafa morta estesa al terra i personal del zoo fent-la a trossos i obrint-la per mostrar-ne l'anatomia interna al públic. . Segons el diari The Guardian, la dissecció va durar gairebé tres hores. I la BBC informa que l'examen de l'animal mort es va retransmetre en directe per Internet. Algunes imatges mostren els lleons del zoo cruspint-se una cuixa de la girafa, fàcilment identificable perquè no es van molestar a llevar-ne la pell.

Bengt Holst, director científic del zoo de Copenhaguen va justificar el sacrifici de l'animal per la selecció genètica que cal fer per assegurar la supervivència a llarg termini de l'espècie. A més, va dir que les girafes es reprodueixen molt bé en els parcs zoològics i, si hi ha diversos mascles, cal triar els millors per evitar la consanguinitat. El mateix dia de l'execució de la girafa --9 de febrer de 2014-- el zoo de Copenhaguen va publicar en el seu web un article que explicava per què se sacrificava l'animal. En realitat fan servir el terme 'eutanàsia', que en aquest cas és un eufemisme perquè Màrius, que tenia un any i mig, era una animal sa.

Sobre l'esquarterament de Màrius, que l'anomenen 'autòpsia', diuen que va ser una activitat educativa perquè els veterinaris que van fer-la són bons comunicadors i van anar explicant el que es veia. A més, van avisar per endavant que la visió de l'autòpsia podia ser desagradable per a algunes persones, perquè decidissin si la volien presenciar. També justifiquen que donessin trossos de l'animal als lleons perquè era una manera natural de desfer-se de la bèstia; el cicle de la natura funciona així: les restes d'animals morts són consumides per altres animals. De tota manera, no totes les parts de la girafa morta van ser consumides pels lleons; algunes van enviar-se a centres de recerca i permetran ampliar el coneixement que es té sobre la biologia de les girafes.

Ho sento, però a mi, aquestes justificacions em semblen excuses de mal pagador. Per una banda, altres zoològics havien expressat el desig de quedar-se la girafa, però no van rebre cap resposta per part del zoo de Copenhaguen. Un d'ells, el Yorkshire Wildlife Park, del Regne Unit, té un espai ampli per a joves girafes mascles. Actualment en tenen quatre i encara podrien acceptar-ne una altra. A més, un dels joves mascles que tenen hi va arribar del zoo de Copenhaguen el setembre de 2012 quan tenia la mateixa edat que Màrius en ser sacrificat.

Zoo de Barcelona, antiga "Casa dels lleons"
La mort de Màrius --jo en diria 'execució' o 'sacrifici', però no pas 'eutanàsia'-- ha revifat la polèmica sobre el paper dels parcs zoològics, que hi ha qui creu que haurien de desaparèixer perquè consideren que tots els animals mereixen viure en el seu hàbitat natural. Jo estic d'acord que desaparegui el model de zoo que va imperar fins ben entrat el segle XX. Eren centres pensats per a l'exhibició d'animals exòtics i les bèsties vivien recloses en gàbies, on en molts casos a penes podien moure's. Avui dia, els parcs zoològics són molt diferents, han evolucionat segons la demanda social del país on es troben. Tot i que la finalitat educativa dels zoos, més que no pas d'exhibició, és segurament la més visible, no n'és l'única ni la principal. La recerca i la conservació d'algunes espècies animals fora del seu hàbitat són objectius prioritaris d'un zoo. A més, mitjançant programes de reproducció en captivitat, els parcs zoològics estan contribuint a frenar la desaparició d'algunes espècies en perill d'extinció.

Suricata a l'aguait, en el zoo de Barcelona
En més d'una ocasió he sentit dir a Miquel Trepat, director del zoo de Barcelona, que potser els zoos no han sabut sempre fer el que caldria i que tampoc han sabut transmetre a la societat el que representen avui dia i el que fan fora de la vista del públic. Al cap i a la fi, actualment la seva finalitat és la mateixa que persegueixen els col·lectius que critiquen aquestes instal·lacions. A més, els zoos que són de titularitat pública poden desenvolupar millor la seva tasca de recerca, educació i conservació. Trepat reconeix que en el zoo de Barcelona hi ha encara algunes instal·lacions obsoletes, que tenen més de quaranta anys, però a poc a poc es van modernitzant. Com altres zoos actuals, el de Barcelona col·labora amb universitats i centres de recerca i forma part de diverses xarxes internacionals de parcs zoològics. S'hi fa recerca en temes diversos com ara la reproducció, l'anàlisi del DNA, l'alimentació animal, la parasitologia o el comportament i es manté un banc de teixits animals. Els Programes Marc del zoo de Barcelona comprenen un ampli ventall de projectes de recerca.

Per altra banda, el zoo de Barcelona compta amb un espai on viuen animals de granja com ara cabres, bens, vaques, cavalls, ases, porcs, conills i altres animals que es poden trobar en moltes masies, però que la mainada que viu a ciutat no sempre ha tingut ocasió de veure i tractar. Aquí, les criatures, acompanyades de monitors del zoo, poden entrar en els estables i veure de prop els animals i fins i tot jugar-hi una estona.

Tornant a Màrius, la girafa sacrificada en el zoo de Copenhaguen, crec que aquí un cas com aquest no hauria estat possible. La llei espanyola de conservació de la fauna silvestre als parcs zoològics (Llei 31/2003, BOE del 28.10.2003) prohibeix "[m]atar de manera intencionada els animals del parc zoològic o eliminar-ne les restes intencionadament sense causa justificada". Clar que, segons el director del zoo de Copenhaguen, la mort de Màrius estava justificada. Però, estava justificat l'espectacle de l'esquarterament públic de l'animal,? La mainada --n'hi havia de totes les edats, com es pot veure en els vídeos-- que va assistir a l'anomenada 'autòpsia' quina lliçó en devia treure? Què pensaran si mai senten dir que s'ha fet l'autòpsia a una persona?: que l'han oberta i feta a trossos en un lloc públic perquè altres persones ho puguin veure?

Flamencs en el zoo de Barcelona

Fotos del zoo de Barcelona: M. Piqueras, gener 2012.


Potser us interessarà:
- Edison, l'elefanta Topsy i la cadira elèctrica (aquest blog, 04.01.2012). Fa un segle, l'execució d'un animal també va ser un espectacle. Unes 1500 persones es van reunir per veure l'electrocució de l'elefanta Topsy.

2 comentaris:

Marta ha dit...

Estic totalment d'acord amb el teu article.
La meva filla de petita la vam apuntar als cursets del Zoo de Barcelona i tant bé li va anar que va orientar la seva carrera. Ara és biotecnòloga i Doctora en genètica. Sempre es va mostrar inclinada per la biologia.

Mercè Piqueras ha dit...

Gràcies pel teu testimoni, Marta (ja fa dies, però fins avui no m'havia adonat que hi havia aquest comentari).