El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dimecres, 12 de febrer de 2014

Com voltors al voltant d'hospitals

Fa anys que es diu que, a les portes dels hospitals dels Estats Units, hi ha advocats que esperen els pacients o parents de pacients que en surten per suggerir-los que interposin una demanada a l'hospital o al metge que els ha atès o, si l'ingrés va ser causat per un accident, a alguna persona o entitat a qui es pugui culpabilitzar. Un motiu gairebé sempre el trobaran. Aquí no crec que s'hagi arribat a aquest extrem, però sembla que anem pel mateix camí.

L'Ana va relliscar pel carrer divendres passat quan estava plovisquejant i la vorera estava bastant llefiscosa. Al moment va notar que devia tenir alguna cosa trencada i un noi que se li va apropar --d'altres persones la van veure per terra, plorant de dolor i van passar de llarg--, va trucar perquè vingués una ambulància. Van dur-la primer a l'Hospital de Bellvitge --la caiguda va ser a l'Hospitalet de Llobregat-- i després a l'Hospital Clínic, on van operar-la d'urgència. A conseqüència de la caiguda s'havia trencat la tíbia, el peroné i l'astràgal i la cirurgia era absolutament necessària. Tres dies després de l'accident va trucar-li, al seu mòbil, una advocada per dir-li que sabia que havia tingut aquell accident i li suggeria que interposés una demanda per demanar una indemnització. I a aquí havia de demandar?, va preguntar-li l'Ana. Doncs "a l'administració".

Van quedar que tornarien a parlar-ne i ara l'Ana s'ho està rumiant. Si li proposen d'interposar la demanada i que el despatx d'advocats li cobri la gestió únicament en el cas que l'Ajuntament de l'Hospitalet li pagui una indemnització, és possible que ho accepti. Al cap i a la fi, si la vorera hagués estat ben neta, potser no hauria relliscat. De tota manera, hi ha un detall en tot això que a l'Ana li va cridar l'atenció: com va obtenir l'advocada el seu nom i el número de telèfon? Li ho va preguntar i l'advocada va dir-li que havia estat el camillero XXX de Bellvitge. Potser ara a qui hauria d'interposar una denúncia l'Ana és al camillero o a l'Hospital per haver difós unes dades que són privades.

5 comentaris:

KRT ha dit...

En efecte, a les pel·lícules i novel·les d'advocats americanes això és ben usual. I com que la cosa deu funcionar, l'American Way of Life es va estenent pel món. Demandar l'Administració (sobretot quan tenia diners) és fàcil, i segurament més d'una sentència no devia mocar-se amb mitja màniga a l'hora de calcular danys i perjudicis. I com que ho paguyem entre tots, no sembla que es perjudiqui a ningú en concret. És un model de societat pervers, però aquí fa anys que és així: el que és meu és meu, i el que és públic (que hauria de ser de tots) nbo és de ningú i tothom hi pot fotre mà. Per exemple, l'economia submergida.

Per tenir informació, els advocats han d'untar persones que hi tinguin accés, com el camiller X (que cobra una comissió, naturalment pagada i cobrada en negre). L'únic que no quadra en aquesta història és que l'advocada revelés a la possible client la font (irregular) d'on havia tret les seves dades. Això cap advocat amb ús de raó no ho faria mai: les 'Deep throats' no s'han de posar mai en evidència.

Gràcies pel teu post, com sempre tan instructiu i encertat.

KRT ha dit...

Per error he posat "paguyem" per "paguem" i "nbo" per "no". Tenir els dits grossos i talpers no m'és excusa. Disculpes!

Gregori Samsa ha dit...

Bé, posem una demanda a l'administració (en aquest cas a l'ajuntament per no tenir la vorera en condicions) i una altra a l'hospital per donar informació de les nostres dades. A més, també podríem posar una querella criminal als vianants que passaven per allà i no ens van socórrer per denegació d'auxili (dades que l'advocat aconseguirà de forma fraudulenta, per la qual cosa rebrà una demanda) I així fins a l'eternitat.
La carrera de dret serà, sens dubte, la que més sortides professionals oferirà.
No és un mal començament per sortir de la crisi

Mercè Piqueras ha dit...

KRT, jo tampoc entenc que l'advocada revelés el nom de la persona que li proporciona les dades, perquè descobrint-la, sembla que estigui matant la gallina dels ous d'or. (Jo també faig errors tipogràfics, no t'amoïnis.)

Mercè Piqueras ha dit...

Gregori, de vegades he vist anuncis en el diari o els he sentit per la ràdio, d'empreses que s'ofereixen per a interposar demanades en cas d'accident, però que fossin els mateixos professionals del dret els qui es posessin directament en contacte amb la persona afectada no ho havia vist mai.