Anit en donar una mirada a les xarxes socials a les quals estic apuntada vaig veure que, com de costum, la majoria de polítics i polítiques no saben fer res més que criticar el que fan o han fet partits que no són els seus. Un comentari especialment va ser la gota que va fer vessar el got de la meva paciència política i no me'n vaig poder estar i vaig escriure això al meu mur de Facebook:
M'agradaria
que tinguéssim polítics i polítiques més constructius, que es
dediquessin a cooperar i a treballar pel poble al qual representen, en
comptes de fer-ho per al seu partit i d'intentar destruir els seus
adversaris a qualsevol preu. I això, a tots els nivells, des dels
governs municipals, als estatals, i des de l'esquerra fins a la dreta.
Els qui governen, moltes vegades apliquen polítiques que ells havien
criticat quan eren a l'oposició. Els qui són a l'oposició, sovint
critiquen tot el que fan els qui governen, encara que prenguin decisions
que són equivalents a les que ells havien pres en algun moment quan
manaven. El país està en una situació en què allò que cal és la
cooperació per tirar-lo endavant, en comptes de les lluites entre
partits o fins i tot dins dels mateixos partits i coalicions. Si us
plau, polítics i polítiques, per què no seieu a parlar?, per què no
treballeu tots per al poble en comptes de fer-ho per a vosaltres
mateixos i el vostre partit? Ho sento, però ho havia de dir!
De debò són aquests (i aquestes) els polítics que ens mereixem?
2 comentaris:
Costa molt, molt, dialogar... Quan fan veure que dialoguen, els polítics en realitat només alternen monòlegs. Un debat no és un diàleg, és una successió de monòlegs més o menys ordenada (de vegades, se sobreposen els uns als altres i criden), però mai ningú no escolta les raons de l'altre.
I no tan sols els polítics: també ho fan els empresaris, i els sindicalistes, i els artistes, i més d'un científic (inclosos els economistes). Jo dic la meva i (si sóc educat, que de vegades ni això) quan acabo el torn et deixo que tu diguis la teva (i si sóc mal educat, et tallo i em poso a cridar).
En tot cas, ni escolto els teus arguments ni intento aprendre del que em diguis, perquè només jo tinc la raó, i la tinc tota sencera, i tu estàs equivocat, pobret. I així anem.
No cal dir que et dono tota la raó, i les gràcies. Però serà picar en ferro fred, em temo.
KRT, és possible que sigui picar en ferro fred, però cal que ho diguem.
Publica un comentari a l'entrada