dimecres, 15 de maig del 2013

Prepotència o enredada?

Fa uns minuts he rebut un correu electrònic en què em diuen això:
Bona nit,

Estaria interessat en una traducció de l'anglès al català ergo estic demanant diferents pressupostos. El tipus de  registre emprat hauria de culte, no col·loquial. No estem parlant d'aquesta mena de traduccions actuals tipus El vuit, Els homes que no estimaven a les dones, etc. sinó de traduccions de la qualitat de la Divina comèdia, El senyor dels anells o L'Ulisses de Joyce. Si vostè creu que no és el seu registre, faci-m'ho saber.

Per tant, si em pogués fer saber els preus per grans volums, li agrairia. Per cent pàgines, cinc-centes pàgines, mil pàgines, mil cinc-centes pàgines, dos mil pàgines i dos mil cinc-centes pàgines, etc. fins a cinc mil. Sé que s'avalua per nombre de paraules, però jo no tinc el nombre de paraules del text a traduir. Imaginem un valor mig de 300 paraules per pàgina.

Doni'm valors finalistes, si li plau, atès que no regatejaré i es perdrà l'oferta.

A tall de curiositat, la traducció que se li demana és de tipus literària i del més alt nivell. Volem un resultat a l'alçada de Carner, Riba, Ors, Maragall o Pla. S'hi podrà lluir tant que vulgui, sempre i quan respecti el to i l'essència de l'original.

El nostre objectiu no és guanyar un sol euro en aquest projecte, sinó dotar a la literatura catalana d'algunes traduccions que encara ara manquen. Tingui-ho en compte a l'hora de fer el pressupost atès que farà que el projecte sigui o no viable.
No he respost ni penso fer-ho per diversos motius:
  • Perquè no responc correus anònims. I un correu que no va signat i que, en l'adreça del remitent, diu només "Quim M..." i a continuació una adreça de hotmail, per a mi és un anònim.
  • Perquè jo no m'he adreçat a ells i, per tant, no tinc per què fer cas de la seva petició "Si vostè creu que no és el seu registre, faci-m'ho saber."
  • Perquè el to general de l'escrit és de prepotència. Per exemple: "Doni'm valors finalistes, si li plau, atès que no regatejaré i es perdrà l'oferta." O "Tingui-ho en compte a l'hora de fer el pressupost atès que farà que el projecte sigui o no viable."
  • Perquè no sé què pretén qui ha enviat aquest correu. Si fos una editorial, ho diria. Si es tractés d'un projecte per difondre grans obres de la literatura, també. I en el cas que es tractés d'una editorial o d'un projecte, jo no voldria col·laborar amb qui no sap com adreçar-se a la gent o que creu que, perquè els pugui oferir feina, ja els pot tractar de qualsevol manera.
He pensat també si no respondria a una pràctica que sembla que comença a ser freqüent en el món de la traducció en aquests temps de crisi: demanar pressupostos a diverses persones i quedar-se amb l'oferta millor (a la baixa, naturalment).

3 comentaris:

Clidice ha dit...

m'he quedat a quadres amb aquest text. Pensava que ometies les dades però veig que no. Hi ha gent flipada, ja es veu.

Salvador Macip ha dit...

Impressionant. Ves a saber quin il·luminat ho ha escrit (algú que segurament no sap a quan es paga la traducció literària...).

Mercè Piqueras ha dit...

Clídice, Salvador, no sé si és algú "flipat" o il·luminat, però no entenc que una persona normal o una empresa enviïn un correu així. Per això penso que potser hi ha al darrere alguna altra cosa; que sé jo, potser que si algú respon, intentaran enredar-lo d'alguna manera.