dilluns, 14 de gener del 2013

Un altre visitant (menys desitjat): el gavià argentat?

Ahir, quan no feia ni mitja hora que havia fet la foto del tallarol capnegre en un costat de la casa,  per la part del darrere vaig sentir els esgarips d'un ocellot, Vaig obrir la finestra i no n'hi havia un, sinó dos. Un era dalt d'una coberta, i era el que xisclava:

Gavià argentat 1

A la foto sembla tranquil, però estava molt esverat i mirava d'una costat a un altre, però especialment cap avall. Quan jo també vaig dirigir la mira al terra vaig entendre el perquè de l'esverament:

Gavià argentat 2 (?)

No sé si l'ocellot de la taulada estava reclamant la seva part del banquet o si estava celebrant que el seu company s'estigués cruspint un colom.

Tot i que quan vaig estudiar zoologia sabia distingir moltes espècies d'ocells, ara sovint he de recórrer a les guies per refrescar la memòria. Els ocells d'ahir era evident que eren làrids (el grup dels gavians i les gavines), però vaig haver de consultar la guia Ocells de Catalunya, País Valencià i Balears i mirar, augmentades, les fotos que jo els havia fet, per esbrinar-ne l'espècie. El dibuix i la definició de la guia que més s'hi ajusten corresponen al gavià argentat (Larus michahelliis). Entre altres característiques:
52-58 cm. Robust. Blanc amb el dors gris i la punta de l'ala negra. Potes i bec groc, amb taca vermella a la mandíbula inferior. A diferència d'altres gavians, a l'hivern manté el cap majoritàriament blanc. Molt lligat a l'activitat humana.
Tot coincideix: la robustesa, la coloració, la taca vermella de la mandíbula i les puntes negres de les ales. El gavià argentat dibuixat a la guia té les puntes de les ales com el que està menjant el colom (en l'altra foto no s'aprecien tan bé): negres, amb unes taques blanques.

M'agraden molt els gavians i les gavines, però a la costa i en el mar. Dins la ciutat i tan a prop meu, em fan pensar en els ocells de Hitchcock. I ahir, després de veure el que van fer amb el pobre colom aquells dos gavians, vaig entendre que el tallarol capnegre que ve a menjar al balcó prengui tantes precaucions.

Potser us interessarà:
- Les cueretes (aquest bloc, 03.01.2009). L'hivern 2008-2009 vaig veure per primer cop cueretes pel veïnat. Després ja han anat tornat cada hivern.
- És millor "au" que "ocell"? (aquest bloc, 25.10.2011). Per què molts persones no usen el terme 'ocell' més que per referir-se als que són petits?
- Els ocells i els vidres (aquest bloc, 17.09.2012). Sobre els ocells que moren estavellats contra els vidres dels edificis
- Moix, moixo, moixó, mixo i mixó (aquest bloc, 04.02.2012). La llengua és molt rica i té molts termes per un sol concepte; de vegades, però, una mateixa paraula pot tenir significats diferents segons les comarques.

Fotos: M. Piqueras (13.01.2013)

3 comentaris:

fra miquel ha dit...

...i vigila no et caigui a sobre una de les seves deposicions!
:)

Certament, aquests ocellots no fan gaire gràcia a ciutat, però també penso que hi ha massa coloms.
Últimament també han proliferat molt les cotorres... Potser l'ecosistema "ciutat" s'està regulant de manera natural ¿?
Una abraçada

Anònim ha dit...

fan por les gavines son molt grosses >_<

Mercè Piqueras ha dit...

Fra Miquel, els veig des de casa, per sort no em poden caure deposicions seves al damunt. I de cotorretes, a Les Corts n'hi ha moltíssimes. Fa un parell d'anys ja vaig llegir que n'hi havia unes 30.000 a tot Barcelona.

Pons007, sí que en són, de grosses. Quan les veig tan a prop, vigilo per si em cal tancar la finestra (tot recordant "Los pájaros" de Hitchcock).