El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dimecres, 2 de gener de 2013

Un problema de cultura

Estava penjat a la paret d'una biblioteca a Benasc, el juliol de 2004:
Se ha dicho hartas veces que el problema de España es un problema de cultura. Urge, en efecto, si queremos incorporarnos a los pueblos civilizados, cultivar intensamente los yermos de nuestra tierra y de nuestro cerebro, salvando para la prosperidad y enaltecimiento patrios todos los ríos que se pierden en el mar y todos los talentos que se pierden en la ignorancia.
Ho va escriure Santiago Ramón Cajal el 1922. Noranta anys més tard em sembla que Espanya segueix tenint el mateix problema de cultura. Només cal observar quins són els diaris i revistes més llegits i quins els programes de televisió que tenen més audiència.


7 comentaris:

Clidice ha dit...

costa poc de signar-ho, oi? que trist :(

David ha dit...

Quanta raó tens...

Júlia ha dit...

Les grans mancances de fa anys van fer confondre sovint 'cultura' amb alfabetització i escolarització i el concepte de cultura és equívoc i compta amb moltes definicions, amb milers. Un meu professor de la Normal recordo que ens repetia que feien falta moltes coses per deixar de ser analfabets, no tan sols saber llegir i escriure. O al menys saber 'llegir i escriure' d'una forma aprofundida i comprensiva, vaja.

No són processos fàcils, aquests, assolir una cultura general seriosa és un procés llarg i demana la participació de molts sectors no acadèmics, com la mateixa televisió, o la ràdio, en els quals em temo que hem anat enrere, la veritat. O hi han anat els qui en tenen cura i ja els va bé així.

Mercè Piqueras ha dit...

Gràcies, Clídice, David, Júlia. Com diu la Júlia, cultura és molt més que alfabetització. Ara tothom --o gairebé-- sap llegir i escriure, però la incultura segueix dominant.

Marta ha dit...

Estic totalment d'acord amb tots/totes vosaltres! Res més a afegir

Jordi Lleonart ha dit...

Una de les moltes coses que han canviat en 90 anys és que ara no es pot considerar que "els rius es perdin a la mar" (encara que molts ho continuin pensant). És el progrés de l'ecologia i la cultura de l'aigua.

Mercè Piqueras ha dit...

Jordi, ho vaig pensar quan ho vaig llegir, però el desconeixement de 1922 potser no sigui atribuïble a falta de cultura.

Malauradament, com diu en Jordi, encara hi ha qui ho segueix pensant i es dedica alegrament a projectar transvasaments.