dilluns, 2 d’abril del 2012

La societat de comprar, usar i llençar

La meva petita Olympus s'ha tornat boja. Fa alguns dies, en prèmer el botó per posar-la en funcionament l'objectiu va començar a obrir-se i tancar-se. Ho va fer unes quantes vegades i finalment es va quedar obert, però no completament i sense enfocar. Vaig pensar si no seria que la bateria estava baixa i quan vaig aconseguir que es tanqués l'objectiu --de la mateixa manera que quedava sense obrir del tot, tampoc acabava de tancar-se-- vaig treure'n la bateria per carregar-la. Però amb la bateria carregada segueix fent el mateix. Penso si no s'hi haurà ficat alguna porqueria que dificulti l'obertura i el tancament.

Avui he anat a la botiga on la vaig comprar per preguntar on és el servei tècnic d'Olympus. M'han preguntat si encara tinc la càmera en garantia. Però ja es va acabar l'any passat, la garantia. M'han aconsellat que en compri una altra, que les reparacions són molt cares i per poc més del que em costaria arreglar aquesta càmera en puc tenir una de nova i més moderna. Suposo que a ells, allò que els interessa és vendre, però no crec que m'estiguin enredant quan em diuen que les reparacions són cares. Em va passar una cosa semblant amb l'anterior càmera. Em van dir que era "vella" quan vaig voler reparar-la. I com que havien baixat molt de preu, vaig comprar aquesta Olympus, que tenia més prestacions, molta més resolució i pesava bastant menys.

Vaig comprar-me el portàtil que tinc ara quan se'm va espatllar l'anterior. Volia conservar el "vell" --devia tenir tres anys-- de recanvi, per si algun dia fallava el nou. El vaig dur a reparar i em van dir que em cobrarien 150 euros (o 200, no n'estic segura) per fer-me el pressupost i que, si després decidia reparar-lo, m'ho descomptarien del cost de la reparació. Al final el vaig dur al punt verd.

Després d'haver vist el documental Obsolescencia programada, m'he tornat molt mal pensada i cada cosa que se m'espatlla o trenca penso si no deu ser perquè ja venia programat que passés així. El documental explicava --amb les referències corresponents-- perquè s'espatllen o fan malbé molts productes de la vida quotidiana. Les bombetes incandescents, que podrien durar molts anys, van ser fabricades de manera que tinguessin una durada limitada; les mitges de niló, que al principi semblaven irrompibles, van començar a fabricar-se de manera que amb el temps les fibres es trenquessin. I així amb moltes altres coses.

Em pensava que tenia mala sort, perquè m'he trobat moltes vegades que algun aparell s'espatllava  justament als pocs dies o setmanes d'acabar-se'n la garantia. Però com més va més penso que no és mala sort meva, sinó que es deu a l'obsolescència programada.

Vivim en una societat on tot és d'usar i tirar. I m'emprenya molt que sigui així. Està molt bé que reciclem el paper, el plàstic dels envasos, el vidre, les deixalles orgàniques, el tòner de les impressores... Però no m'agrada haver de reciclar (= llençar al punt verd) telèfons mòbils, càmeres, ordinadors, assecadors de cabell, batedores, aspiradores i altres petits electrodomèstics que podrien encara ser útils si algú els reparés per un preu raonable. Com m'agradaria ser "manetes" i poder reparar aquests coses quan es fan malbé! He estat mirant com podria desmuntar la càmera; potser si té porqueria, només desmuntant-la i tornant-la a muntar el problema desapareixeria. Però té uns cargols de miniatura que no podria descargolar ni amb el tornavís minúscul de la màquina de cosir. El noi del documental se'n surt i després de buscar en molts llocs aconsegueix resoldre el problema de la seva impressora. Però em fa l'efecte que jo no seré capaç de resoldre el problema de la meva Olympus 8-(

6 comentaris:

fra miquel ha dit...

A mi també em pasa, Mercè.
L'anterior càmera compacta se'm va embrutar. Sortien unes taques a les fotos, i no era de la part de fora de la lent. Alguna cosa havia entrat dins. Però al servei tècnic em van dir que l'objectiu no es podia desmuntar i el que feien els tècnics era canviar tot el bloc de lents. Així que ni els manetes (jo m'en considero) podrien netejar la lent per dins.
Resultat: el preu s'acostava molt al d'una càmera nova.

La càmera que tinc ara, deu fer any i mig que la vaig comprar. Diumenge de rams em va fer el mateix que expliques que et va passar a tu. Misteriosament s'ha arreglat, però no em refio que duri gaire.
I hi ha més coses... Perquè t'han de vendre un carregador nou cada cop que canvies de mòbil, càmera o el que sigui?
Hauriem de demanar una llei que obligués a unificar models de carregador, i que es venguesin a part. I més coses que em sembla que estariem d'acord...
Ai, que ja m'estic extenent massa ;o)
Que pasis bona Setmana Santa
petó

Mercè Piqueras ha dit...

Fra Miquel, de passada que he fet la consulta sobre la càmera he comprat una memòria per al mòbil, perquè només té la interna que duu quan el compres i amb unes quantes fotos de seguida s'omple. Me l'han posada, però veig que el mòbil no se n'assabenta i segueix dient-me que té la memòria plena. L'he desconnectat i tornat a connectar, però inútil. I ara tots aquests aparells gairebé no duen instruccions, diuen que són molt intuïtius. Però la meva intuïció deu ser ínfima, perquè no ho encerto.Demà amb calma ho miraré o connectaré el mòbil a l'ordinador per veure si hi descobreixo alguna cosa.

Segons van acordar fa uns anys els fabricants de mòbils, el 2012 hauria de ser l'any d'uniformar-ne els carregadors, però ara que ja hi som, sembla com si aquell acord hagués estat foc d'encenalls.

Olivier ha dit...

M'ha arribat exactament la mateixa cosa, i me van dir exactament les mateixes paraules...

Pakiba ha dit...

I es que avui día es més card arreglar que tirar!!.Així anem.

Clidice ha dit...

Cannon, sempre Cannon. Encara em funciona la primera, de 2 megapixels, i fa unes fotos boníssimes (l'òptica és excel·lent). :)

Mercè Piqueras ha dit...

Clídice, ho tindré en compte. De fet, la primera que em vaig comprar em vaig equivocar: em pensava que m'havien recomanat una Nikon i en realitat era una Canon la que m'havien aconsellat que comprés.