divendres, 30 d’agost del 2013

Ecografies prenatals, un negoci de la medicina

Voleu formar part del món del vostre bebè i contemplar-lo en moments tant dolços i entranyables com si ja el tinguéssiu amb vosaltres? La família podrà veure el futur nadó badallant, xuclant-se el dit, estirant els braços, obrint i tancant els ulls... Són imatges increïbles que proporcionen una connexió entre el pare i la mare i la criatura que fins ara només s'experimentava quan ja havia nascut.

Que està fent allà el teu bebè? Vine a veure-ho en 4D en directe. Fem servir la millor i més segura tecnologia d'ecografia per obtenir les imatges prenatals dels vostres bebès. Podreu veure fins i tot quin aspecte tindrà quan neixi.

Has desitjat alguna vegada poder veure ja el teu bebè, especialment quan notes que dóna voltes i es mou d'un costat a l'altre o que et colpeja la panxa? T'agradaria que el teu marit pogués compartir aquesta experiència que només tu pots sentir? Amb el nostre aparell d'ecografia, de tècnica ultramoderna revolucionària, podràs veure, en color, com somriu el teu bebè, com es xucla el dit,  o mou la mà saludant. I això amb una nitidesa que costa d'imaginar. [...] Podràs imprimir les imatges i emmarcar-les o compartir-les per Internet. El vídeo 4D et sorprendrà; és una cosa que cap mare podrà oblidar i que en el futur podrà mostrar al seu fill o filla...
Aquests paràgrafs estan trets de webs d'empreses que, als Estats Units, han fet un negoci de les ecografies prenatals. Tenen noms com ara That's My Baby, A Womb With A View, Prenatal Miracles, My Sunshine Baby, A Window To Your Womb, The Prenatal Picture, The Baby Connection... Tenen unes instal·lacions modernes i acollidores  --res que s'assembli a un consultori mèdic-- on la mare i el pare del futur nadó poden anar acompanyats de parents i amics per compartir l'experiència. N'hi ha que estan ubicats en centres comercials i algunes empreses fins i tot tenen unitats mòbils que es desplacen al domicili familiar, si així ho prefereix la clientela.

He mirat a l'atzar els preus d'una d'aquestes empreses (The Baby Connection). El pack més barat costa 50 dòlars i dóna dret a una sessió de 10-15 minuts d'ecografia 2D, la determinació del sexe, 2 fotos en blanc i negre, un CD amb totes les imatges (un màxim de 20) i un DVD amb cançons de bressol. L'opció més cara és quan la sessió es fa a domicili. El mínim és de 450 dòlars si la unitat mòbil es desplaça en un radi de 20 milles (32,2 km); si és més lluny, caldrà afegir-hi 2 dòlars per milla.

Aquest estiu estic llegint a tongades el llibre The business of baby (el negoci dels nadons), de la nord-americana Jenny Margulis, que és una denúncia del negoci que el sistema nord-americà de salut fa de l'embaràs i el part, i dels primers anys de vida d'una criatura. Margulis fa periodisme d'investigació i s'ha documentat molt bé per escriure aquest llibre. No estic d'acord amb totes les seves conclusions --les dades poden interpretar-se de moltes maneres i si no es tenen en compte totes les variables que influeixen en un fenomen, les conclusions poden ser esbiaixades-- però admiro la seva valentia en denunciar el negoci que en el seu país es fa de la salut.

Un capítol del llibre de Margulis està dedicat precisament a les ecografies, una prova que s'ha convertit en rutinària i a la qual moltes dones se sotmeten fora dels centre mèdics, en empreses com les esmentades més amunt, que no ofereixen cap garantia. Hi ha empreses que ja deixen clar en el seu web que no es tracta d'un servei mèdic. Per exemple, Womb With A View diu que és un servei electiu, limitat i no diagnòstic i que no esta cobert per cap assegurança. Quan vaig llegir aquell capítol vaig pensar que això eren coses que només passaven als Estats Units, però ara sé que no és aixi.

Una amiga meva de Barcelona --que no espera cap criatura; si de cas esperaria nets-- ha rebut un correu en què li feien una oferta per fer-se una ecografia en 4D. He recordat el que vaig llegir fa poc i he pensat que potser això de fer-se ecografies especials i guardar-ne un DVD o CD i fins i tot emmarcar una foto del fetus non era únicament propi dels Estats Units. Efectivament, la moda sembla que s'ha estès i també ens ha arribat aquí. En primer lloc, vull aclarir què s'entén per ecografia 4D. El web de Nadó 4D diu:
La denominació 4D és deguda a les quatre dimensions enteses per la imatge 3D, obtinguda per l'acció dels ultrasons, més l'efecte de moviment en temps real, amb la qual cosa, es visualitza una imatge autèntica del fetus en moviment.
Es produeixen increïbles imatges del nadó amb totes les seves expressions, somriu, badalla, es llepa el dit, obre i tanca la boca, etc. Es creen els primers llaços afectius entre el nadó i la seva família.
Nadó 4D fa les ecografies a domicili i té tarifes diverses, més barates que les americanes, si tenim en compte el desplaçament i que les sessions són de 30 minuts (una de les tarifes inclou dues sessions de 30 minuts en setmanes diferents de l'embaràs, per veure com s'ha desenvolupat el fetus). A més, afegint 10 euros al preu de la tarifa triada, envien un muntatge de les fotos i vídeos, amb la música que s'esculli i amb ej nom del futur nadó. A Youtube en tenen un exemple:



En els Estats Units, la classe mèdica s'ha oposat des de l'inici a l'existència d'aquests centres no mèdics que fan ecografies com si es tractés d'un estudi fotogràfic on es porta la criatura per fer-li un retrat. Aquesta oposició, però, ha estat vista per altres com una preocupació, no tant pel possible perill per a la mare i el fetus, sinó per allò que els metges consideren intrusió professional; no volen que personal no mèdic dugui a terme una activitat que altrament es faria en centre mèdics, on moltes vegades les ecografies no tenen cap finalitat diagnòstica i també ofereixen la possibilitat de comprar fotografies i DVD amb les imatges del fetus.

Potser caldria preguntar-se és si no s'està abusant de les ecografies en obstetrícia. És cert que és una bona eina diagnòstica que permet visualitzar malformacions congènites i potser altres afeccions del fetus, però és sempre necessari aquest examen? A una persona li fan una ecografia del fetge, del cor o d'algun altre òrgan si se sospita que hi pot haver una anomalia, però no de manera rutinària. En canvi, les ecografies de l'úter sí que són habituals, tant en les dones embarassades com en les que es fan revisions ginecològiques. ¿Hi ha la seguretat que és una prova que no comporta cap risc? Cal tenir en compte que els aparells que es fan servir avui dia són molt més potents que els que s'usaven quan van començar a fer-se ecografies prenatals. I que el fetus humà és un ésser que s'està desenvolupant.

El 2012, un article publicat a la revista Ultrasound in Medicine & Biology, descrivia un estudi de l'impacte dels ultrasons en el desenvolupament de la barrera hematoencefàlica en ratolins de laboratori. (La barrera hematoencefàlica és una estructura membranosa que impedeix el pas de compostos de molècules grans i de bacteris al líquid cefaloraquidi i al teixit cerebral.) L'estudi va revelar que els nivells d'ultrasons que es feien servir amb valor diagnòstic en els ratolins afectaven la barrera hematoencefàlica durant els primers deu dies de vida dels ratolins. No són resultats conclusius, però cal seguir investigant per poder assegurar la innocuïtat dels ultrasons. Per altra banda, se sap que, en travessar el cos, els ultrasons poden causar efectes mecànics i tèrmics. Els mecànics estan relacionats principalment amb la formació de bombolles (cavitació acústica). Quant als tèrmics, tot i que no hi ha estudis que demostrin efectes adversos en humans, en experiments amb animals en el laboratori s'han descrit un augment de la temperatura i danys en teixits.

Tot i que jo fa molts anys que vaig tenir el darrer embaràs i que no he viscut de manera propera embarassos d'altres dones en les darreres dècades, em fa l'efecte que avui dia, en els països avançats es considera l'ecografia com a una prova essencial que s'ha de fer en diversos moments durant l'embaràs. Si més no, en webs dedicades a l'embaràs, ho reflecteixen així. Per exemple, a Mibebé y yo,com, diu (el ressaltat és meu):
Nuestro ginecólogo te explica todo lo que necesitas saber sobre la primera ecografía que se realiza a la embarazada. Qué se ve, por qué es necesaria, qué es el embrión y cómo observarlo.
I en el web Natalben Supra, indiquen cronològicament les proves que s'han de fer a la dona embarassada i marquen ecografies en el 3r mes, en el 5è i en 8è. En el web de la revista Ser Padres, diuen de l'ecografia que és "la principal prueba en el embarazo". I en alguns fòrums de futures mares, com ara socpetit.cat, he vist queixes pel fet que la seguretat social només faci tres ecografies durant l'embaràs, si no hi ha complicacions o no es tracta d'una pacient de risc. Algunes recomanen serveis mèdics privats on els faran l'ecografia cada més (cobrant, naturalment, que cal amortitzar els aparells).

Jo he estat embarassada tres vegades i m'alegro que fos en una època en què encara no es feien ecografies. Vam esperar intrigats i il·lusionats els nou mesos per saber si el nadó seria nen o nena i en cap moment vaig pensar que la criatura pogués tenir una malformació, que sembla que moltes futures mares hi pensen cada cop que van a fer-se l'ecografia de torn, i estan impacients perquè el metge els digui que tot va bé, com si això fos l'excepció. Potser de la mateixa manera que moltes joves mares ara volen tenir un part natural, amb el temps altres generacions de futures també voldran tenir un embaràs natural i renegaran de l'ecografia, fins i tot en els casos en què seria aconsellable. Les persones humanes som així, anem d'un extrem a un altre.

dilluns, 26 d’agost del 2013

Brossa on vas?

Un dia de la setmana passada, en baixar la brossa al contenidor més a prop de casa, vaig veure que, en el lloc on hi havia des de feia molt de temps un contenidor de brossa orgànica i dos de rebuig, el contenidor marró de la brossa orgànica havia desaparegut:


Aleshores vaig anar en direcció al mercat de Les Corts, on hi havia també dos contenidors de brossa general i un d'orgànica entre el pas de vianants i la parada de l'autobús. Però també allà havia desaparegut el contenidor de la tapa marró:


No sabent què fer amb la bossa, sentint-ho molt, la vaig llençar a un d'aquests dos contenidors de la foto. Després vaig enviar un tuit a @BCN_LesCorts, que és el compte de twitter oficial de l'Ajuntament en el districte de Les Corts. Em van respondre dient-me que era una prova pilot i que m'ho podrien explicar millor per correu. Vaig escriure a l'adreça que em van donar i, efectivament, m'han respost.

Mentrestant, dissabte vaig descobrir on havia anat a parar un dels contenidors desapareguts:


El contenidor de la brossa orgànica que hi havia entre els dos de la fotografia anterior ara es troba uns metres més enllà, després de passar la parada de l'autobús, entre el quiosc i els tres contenidors que ja hi havia de reciclatge d'envasos, vidre i paper. A més, vaig veure que en alguns carrers del barri també havien separat el contenidor de la brossa orgànica del contenidor de rebuig i l'havien col·locat a costat dels altres.

En el correu que m'han enviat em diuen que es tracta d'una prova pilot de la qual hi ha informació en el web del districte i que és una iniciativa de la qual van informar el veïnat empadronat mitjançant una carta nominal explicativa al maig o juny d'enguany. És possible que rebés aquella carta, però no la recordo; potser no era massa explícita sobre el tipus de prova que es pensava fer. En el correu em detallen en què consisteix la prova i el motiu pel qual la fan:

L'origen d'aquesta iniciativa rau en el fet que els contenidors de recollida orgànica reben un percentatge molt elevat de deixalles que no els pertoquen (sobretot, pròpies dels contenidors de rebuig). Actualment, s'estan duent a terme proves pilot amb dos sistemes diferents: un, canviant la tapa d'accés al contenidor per donar-li una accessibilitat més concreta a aquesta mena de deixalles; l'altra, canviant la ubicació del contenidor per tal que estigui més lluny dels contenidors de rebuig. Amb les dades que s'obtinguin de les diferents àrees on s'està duent a terme aquesta prova pilot, es prendran les decisions oportunes.

Tinc la impressió que qui va decidir el canvi d'ubicació dels contenidors de la brossa orgànica no va tenir en compte la proximitat de les cases i tampoc sembla que tingui el costum de treure personalment la  brossa de casa seva. Sovint veig gent de la meva escala i d'altres escales en el mateix bloc que porten els dos tipus de bosses (rebuig i orgànica) penjant de la mà. En canvi, quan vaig a dur la brossa als contenidors reciclables de davant del Mercat veig molta gent que, com jo mateixa, treuen del carret de la compra papers, envasos i vidre, que llencen en els contenidors respectius abans d'entrar al Mercat.

A mi no em fa res dur papers, envasos o vidre en el carret, però no hi penso ficar la bossa de la brossa orgànica (tampoc hi posaria la del rebuig); ho trobo antihigiènic. M'anava molt bé on estava el contenidor, però ara ja em queda més lluny i la brossa sol pesar més que l'altra. Dissabte vaig sentir dues persones de la meva escala que deien que, sense el contenidor marró a l'abast, no es molestarien a fer la separació i llençarien la brossa orgànica amb el rebuig general. Per altra banda, els conserges d'algunes escales  recullen la brossa del veïns i la duen als contenidors; no crec que cap d'ells es molesti a desplaçar-se fins al punt del reciclatge per deixar-hi les bosses marrons.

I quan la propera setmana torni de vacances el quiosquer, no crec que li faci gaire gràcia veure que ara té al costat del quiosc el contenidor de tapa marró. A l'estiu, amb la calor, l'olor que desprenen no es precisament agradable.

M'han dit també en el correu de l'Ajuntament que la situació actual no és definitiva. Confio que la prova pilot no duri massa temps i que es trobi una altra manera de solucionar el problema que diuen que hi ha ara: que molta brossa de rebuig acaba en el contenidor de la brossa orgànica. Allunyant el contenidor de la brossa orgànica em fa l'efecte que aconseguiran el contrari: que la gent llenci al contenidor del rebuig també la brossa orgànica.

Fotos: M. Piqueras (agost 2013)

divendres, 23 d’agost del 2013

Un passeig per Caldes d'Estrac

Caldes d'Estrac, església vista des del parc de Can Muntanyà

Caldetes, platja (tardor 2012)
Malgrat haver passat gairebé trenta estius de la meva vida a Arenys de Mar, fins fa alguns anys Caldes d'Estrac --Caldetes--, que és un dels pobles amb què llinda, era per a mi una població pràcticament desconeguda. Només hi havia estat a la platja i a un parell de restaurants, un d'ells en un hotel. És el poble que la N-II creua per l'aire, amb un viaducte sobre la via del tren que permet, a qui la travessa en cotxe, tenir una vista del poble que s'enfila riera amunt i observar, on acaben les cases en direcció a Arenys, un turó amb força vegetació i, a la part més alta, una torre de guaita (la torre dels Encantants, que es troba ja en territori arenyenc).

Abans que fessin el viaducte de Caldetes, la carretera passava per dins del poble --és el camí Ral-- i es feia tan estreta, que en algun lloc no tenia prou amplada perquè es creuessin dos vehicles. Ho van solucionar amb un semàfor, que deixava pas alternativament en un sentit o l'altre. Tot i que la circulació no era ni de bon tros tan intensa com ho és avui dia, s'hi feien moltes cues, però no eren tan llargues com les que es feien a Arenys, potser perquè allà el tram de sentit únic intermitent regulat per un altre semàfor era més llarg. (Les cues d'Arenys comptaven amb l'al·licient de poder comprar peladilles --les famoses ametlles d'Arenys-- i pinyonets mentre els cotxes esperaven, perquè hi havia venedors i venedores que les oferien als ocupants dels vehicles aturats. Alguns les duien en unes paneres planes; d'altres, en cistelles.)

Gràcies a la meva amiga Carmen C., que tot i tenir la residència a Barcelona, reparteix el seu temps entre la gran ciutat i Caldetes, i hi està molt vinculada per diversos motius, he conegut millor aquest poble del Maresme: les cases modernistes, les termes, el safareig públic, la Fundació Palau (creada per Josep Palau i Fabra)... La setmana passada em va guiar fins al Parc de Can Muntanyà, que es troba en el turó on hi ha la torre dels Encantats i té l'entrada a costat de la Fundació Palau. De fet, havia estat el jardí de l'edifici que ocupa la Fundació, que era la casa d'Adolf Muntanyà, un indià que va retornar a Caldetes el 1934.

Can Muntanyà és una combinació de parc urbà, amb vegetació "domesticada" i  espècies foranes, i parc forestal, amb espècies autòctones com ara el pi pinyer (molt abundant), algun pi blanc, alzines i arboç. La primera part que trobem és un jardí humit, amb gespes, ciques, hibiscs, buguenvíl·lea, i un estany artificial amb nenúfars i granotes.




 

 Segueix després una zona de màquia litoral, amb plantes adaptades a la sequera i al sol implacable. Entre d'altres, en recordo el llentiscle, el garric, la murtra, atzavares i potser també alguna figuera de moro.

Vegetació reflectida en una bassa de Can Muntanyà

la lectora corrent. Autoretrat en una bassa.

Com que hi ha moltes escales i camins costeruts, de tant en tant va bé aturar-se a descansar i contemplar el panorama: el poble i les vistes del mar i de la costa.






Un passeig pel poble dóna també moltes oportunitats de treure la càmera, ja des de l'inici de la Riera, on va podem veure aquesta bonica gateta:


Viu sola en el jardí d'una casa, des que la seva mestressa, una senyora ja de molta edat, va haver de deixar el seu domicili. Però m'explica la meva amiga que la gata rep moltes visites d'altres felins i no sembla pas trista de viure sola.

Aquest altre jardí ombrívol és també d'una casa de la Riera, i fa pensar com devia ser en els seus temps d'esplendor:


Anar a Caldes d'Estrac amb tren és còmode, si rodalies no falla, i relativament barat. Un bon lloc per passar unes hores un dia d'agost --millor a la tarda, quan el sol comenci a afluixar.

Fotos: M. Piqueras

dilluns, 19 d’agost del 2013

Mirant enlaire (XV): pel Rosselló

En realitat, per una zona reduïda del Rosselló al voltant de Prada de Conflent. En aquest cas, a Illa o Illa del Riberal (Ille-sur-Tet en francès):

Monument als caiguts, a Illa

Quan acaben les classes de la Universitat Catalana d'Estiu ja és tot tancat. Cal conformar-se a veure el monestir benedictí de Sant Miquel de Cuixà des de l'exterior:
Sant Miquel de Cuixà, campanari

Un altre campanar romànic, el de l'església de Sant Jaume, del segle XII, a Vilafranca de Conflent:



Vaig agafar jaqueta de pluja (amb caputxa) i jersei. Ahir em pensava que havia carregat inútilment amb unes peces que no em farien falta, perquè a aquesta hora érem a 31 graus. Però avui, potser encara em faran servei (encara que no sembli, jo mirava cap amunt; he inclinat la càmera perquè no es veiessin els cotxes en primer pla):



Fotos: M. Piqueras (18 i 19.08.2013)

dissabte, 17 d’agost del 2013

El petit príncep (xinès)

Un altre petit príncep per a la meva col·lecció. Me l'envia l'Elena des de Tailàndia, però és en xinès (la versió thai ja la tinc; me la va regalar també ella fa dos anys):




Potser us interessarà:
- El petit príncep (llemosí i sefardita) (07.12.2012)
- Moleskine i "El petit príncep" (01.10.2011)
- El petit príncep (hindi i tailandès) (05.04.2011)
- El petit príncep (lleonès i turc) (14.12.2009)
- Cròniques alguereses (6) (03.04.2009) El petit príncep: connexió sarda
- El petit príncep (nepalès) (14.02.2009)
- El Principín i les llengües minoritàries (07.06.2008)
- El petit príncep i les llengües (06.04.2008)
- Web de l'Associació "El Petit Príncep" de Catalunya