Segueixo la vaga a uns quants milers de quilòmetres de distància, "fullejant" alguns diaris per Internet. Llegeixo a l'Avui-El Punt que Josep M. Álvarez, secretari general de la UGT ha dit: "El dret a no fer vaga no existeix" i que defensa el treball dels piquets "dissuassius" (les cometes són en el text de l'Avui i no sé quin sentit donar-los).
No estic d'acord amb aquest senyor. El mateix dret que té una persona a fer vaga el té a no fer-la. Per a mi, això és una decisió personal, que no ha de venir imposada per ningú. Crec que no és pot obligar ningú a no fer vaga, però tampoc es pot obligar a fer-la. Álvarez creu que la majoria de persones que avui han anat a treballar ho han fet coaccionades pels seus caps. És possible que hi hagi casos en què això sigui cert, però posaria la mà al foc que també hi ha molts treballadors i treballadores que estan seguint la vaga per les coaccions rebudes en sentit contrari, i per les que estan rebent al llarg de dia. Què són si no, els piquets "dissuassius" que defensa el secretari general de la UGT? O no és coacció constrènyer la voluntat de qui vol treballar, forçant-lo a no fer-ho?
Em sembla tan malament que un o una cap forci moralment els seus inferiors a no fer vaga, com que uns treballadors forcin altres treballadors a fer-la.
Perdoneu, però ho havia de dir!
dimecres, 29 de setembre del 2010
Más Puro Verso
Más Puro Verso es el nom d'un llibreria de Montevideo que es troba a l'entrada de la ciutat vella, prop de la porta de l'antiga ciutadella. És la germana petita d'una altra llibreria que es diu Puro Verso. No conec la germana gran, però Más Puro Verso és fascinant. Està situada en un edifici modernista que havia estat una òptica i té una gran sala central de l'alçada de dos o tres pisos.
Es pot pujar a la part superior, on hi ha també un bar restaurant, amb un ascensor de la mateixa època en què es va construir la casa o per una escalinata noble que es divideix en dos i té, al mig, un enorme vitrall.
Com en altres llibreries de Montevideo, aquí també hi ha algunes butaques perquè la gent pugui seure a fullejar els llibres còmodament. És una d'aquelles llibreries on no s'hi va a comprar el bestseller de torn, sinó a brostejar entre les taules i prestatgeries i on hi ha gent que entra només mirar sense que els llibreters se sentin molestos si surten amb les mans buides.
Fotos: M. Piqueras, 26.09.2010
Es pot pujar a la part superior, on hi ha també un bar restaurant, amb un ascensor de la mateixa època en què es va construir la casa o per una escalinata noble que es divideix en dos i té, al mig, un enorme vitrall.
Com en altres llibreries de Montevideo, aquí també hi ha algunes butaques perquè la gent pugui seure a fullejar els llibres còmodament. És una d'aquelles llibreries on no s'hi va a comprar el bestseller de torn, sinó a brostejar entre les taules i prestatgeries i on hi ha gent que entra només mirar sense que els llibreters se sentin molestos si surten amb les mans buides.
Fotos: M. Piqueras, 26.09.2010
Els humans i els seus microbis
No sé com s'ho van fer per comptar-les, però el cas és que se sap que el nombre aproximat de de cèl·lules del nostre cos és de deu bilions (un 1 seguit de tretze zeros, si no m'he descomptat). Em costa molt imaginar una xifra tan gran. Però encara em costa més imaginar el nombre de bacteris que viuen en el nostre budell: 100 bilions! (un 1 seguit de catorze zeros).
Algú pot pensar que tenir tans milions de microbis dintre del cos ens fa mantenir una lluita constant per no agafar alguna malaltia infecciosa, però és al contrari: els nostres microbis ens ajuden i sense ells, ho passaríem malament perquè ens proporcionen substàncies que ens són necessàries i que el nostre cos, pel seu compte, no pot sintetitzar, com ara la vitamina K. Hem de rebutjar la idea que es tenia abans del microbis, que s'identificaven sempre amb malalties, segurament perquè el desenvolupament de la microbiologia va lligat al coneixement de la causa de les malalties infeccioses. El nombre de microbis patògens és molt baix, ínfim, comparat amb el total d'espècies microbianes.
Però no és únicament en el budell on tenim microbis, si bé allà hi ha la més gran concentració. Pràcticament, pot dir-se que tota la superfície del cos és recoberta de microbis. I com els dels budells, n'hi ha molts que tenen una acció beneficiosa. D'això, n'ha parlat avui en aquest congrés llatinoamericà de microbiologia, Roberto Kolter, investigador de la Harvard School of Medicine, de Boston.
Els antibiòtics van ser un gran invent per lluitar contra les malalties infeccioses, i després de l'arribada de la penicil·lina, semblava que la batalla estava guanyada. No es va tenir en compte un factor molt important: el desenvolupament de resistència per part dels bacteris. Com que el temps de generació d'un bacteri és molt curt (el d'Escherichia coli, un dels bacteris més coneguts, és de 20 minuts en condicions normals de laboratori), quan un bacteri està en contacte amb un antibiòtic, si es produeix alguna mutació que confereix al bacteri resistència a l'antibiòtic, aquesta resistència aviat s'estén, perquè els bacteris sensibles a l'antibiòtic moren i els que es van dividint són els resistents. Des que es va començar a usar la penicil·lina, s'han descobert molts altres antibiòtics i els bacteris patògens han anat desenvolupant resistència a cadascun d'ells. És la seva manera de lluitar per la supervivència i és l'estratègia que en evolució es coneix com 'la carrera de la reina roja'.
La 'reina roja' a què fa referència el nom d'aquesta estratègia evolutiva és un personatge del llibre Alícia a través del mirall, de Lewis Carroll. Alícia viatja al país de la reina roja, on tots els habitants han de córrer sempre tant com poden per no moure's de lloc, perquè el país també es mou. En evolució, quan es produeixen canvis en el medi, els organismes han d'evolucionar també perquè, si no ho fan, poden anar abocats a l'extinció. Kolter ho ha comparat a l'exercici que és fa en una d'aquelles cintes que es mouen en un gimnàs. Cal córrer per mantenir-se en el mateix lloc, perquè la cinta també corre; i si augmentéssim la velocitat de la cinta, encara hauríem de córrer més.
Quan es fan servir antibiòtics per tractar infeccions cròniques, es pot produir aquesta carrera de la reina roja i a la llarga els antibiòtics acaben sense tenir cap efecte perquè els bacteris que abans eren susceptibles han esdevingut resistents. Cal buscar altres maneres de lluitar contra les infeccions cròniques. Estudiant els microbis presents en el nas i a la part posterior del coll de persones sanes, Kolter i els seus col·laboradors han vist que quan hi havia bacteris del grup anomenat actinobacteris, no s'hi trobaven alguns bacteris patògens. Aquests resultats els ha dut a elaborar la hipòtesi que la presència d'alguns bacteris pot frenar el desenvolupament d'infeccions per part d'algunes espècies patògenes. Qui sap si en el futur, de la mateixa manera que ara ens prenem un iogurt per a reforçar la microbiota intestinal, no ens posarem al nas unes gotes que duguin també bacteris vius, per evitar infeccions a les vies respiratòries.
Per saber-ne més (en anglès):
- Host-bacterial mutualism in the human intestine, Science 307, 1915 (2005)
- Comparative analyses of the bacterial microbiota of the human nostril and oropharynx. mBio 1 (3) e00129-10, 2010
Algú pot pensar que tenir tans milions de microbis dintre del cos ens fa mantenir una lluita constant per no agafar alguna malaltia infecciosa, però és al contrari: els nostres microbis ens ajuden i sense ells, ho passaríem malament perquè ens proporcionen substàncies que ens són necessàries i que el nostre cos, pel seu compte, no pot sintetitzar, com ara la vitamina K. Hem de rebutjar la idea que es tenia abans del microbis, que s'identificaven sempre amb malalties, segurament perquè el desenvolupament de la microbiologia va lligat al coneixement de la causa de les malalties infeccioses. El nombre de microbis patògens és molt baix, ínfim, comparat amb el total d'espècies microbianes.
Però no és únicament en el budell on tenim microbis, si bé allà hi ha la més gran concentració. Pràcticament, pot dir-se que tota la superfície del cos és recoberta de microbis. I com els dels budells, n'hi ha molts que tenen una acció beneficiosa. D'això, n'ha parlat avui en aquest congrés llatinoamericà de microbiologia, Roberto Kolter, investigador de la Harvard School of Medicine, de Boston.
Roberto Kolter, de Harvard School of Medicine
Els antibiòtics van ser un gran invent per lluitar contra les malalties infeccioses, i després de l'arribada de la penicil·lina, semblava que la batalla estava guanyada. No es va tenir en compte un factor molt important: el desenvolupament de resistència per part dels bacteris. Com que el temps de generació d'un bacteri és molt curt (el d'Escherichia coli, un dels bacteris més coneguts, és de 20 minuts en condicions normals de laboratori), quan un bacteri està en contacte amb un antibiòtic, si es produeix alguna mutació que confereix al bacteri resistència a l'antibiòtic, aquesta resistència aviat s'estén, perquè els bacteris sensibles a l'antibiòtic moren i els que es van dividint són els resistents. Des que es va començar a usar la penicil·lina, s'han descobert molts altres antibiòtics i els bacteris patògens han anat desenvolupant resistència a cadascun d'ells. És la seva manera de lluitar per la supervivència i és l'estratègia que en evolució es coneix com 'la carrera de la reina roja'.
Quan es fan servir antibiòtics per tractar infeccions cròniques, es pot produir aquesta carrera de la reina roja i a la llarga els antibiòtics acaben sense tenir cap efecte perquè els bacteris que abans eren susceptibles han esdevingut resistents. Cal buscar altres maneres de lluitar contra les infeccions cròniques. Estudiant els microbis presents en el nas i a la part posterior del coll de persones sanes, Kolter i els seus col·laboradors han vist que quan hi havia bacteris del grup anomenat actinobacteris, no s'hi trobaven alguns bacteris patògens. Aquests resultats els ha dut a elaborar la hipòtesi que la presència d'alguns bacteris pot frenar el desenvolupament d'infeccions per part d'algunes espècies patògenes. Qui sap si en el futur, de la mateixa manera que ara ens prenem un iogurt per a reforçar la microbiota intestinal, no ens posarem al nas unes gotes que duguin també bacteris vius, per evitar infeccions a les vies respiratòries.
Per saber-ne més (en anglès):
- Host-bacterial mutualism in the human intestine, Science 307, 1915 (2005)
- Comparative analyses of the bacterial microbiota of the human nostril and oropharynx. mBio 1 (3) e00129-10, 2010
Foto: M. Piqueras, 28.09.2010
dimarts, 28 de setembre del 2010
Trencadís a Montevideo
Per la ciutat vella de Montevideo de tant en tant, a les voreres o en el terra --en carrers de vianants que no tenen vorera--, he vist uns quadrats fets de trencadís. Estic intrigada per saber quin és el seu significat. Com que el primer vaig veure'l davant d'un edifici modernista, vaig pensar que potser indiquen una ruta modernista per la ciutat. Però la meva hipòtesi ha fallat quan n'he trobat alguns en llocs on no hi ha cases modernistes. He de preguntar-ho.
Actualització 29.09.2010
Una dona de Montevideo m'ha explicat que el trencadís el fa un senyor per encàrrec dels veïns. Diu que, quan cal arreglar una vorera, ho han de pagar els veïns, i a Ciudad Vieja, n'hi ha que avisen aquest senyor perquè, quan s'ha trencat una peça del terra, els la substitueixi per trencadís, que ell mateix prepara amb restes de rajoles de mosaic.
Fotos M. Piqueras, 26.09.2010
Actualització 29.09.2010
Una dona de Montevideo m'ha explicat que el trencadís el fa un senyor per encàrrec dels veïns. Diu que, quan cal arreglar una vorera, ho han de pagar els veïns, i a Ciudad Vieja, n'hi ha que avisen aquest senyor perquè, quan s'ha trencat una peça del terra, els la substitueixi per trencadís, que ell mateix prepara amb restes de rajoles de mosaic.
Fotos M. Piqueras, 26.09.2010
Va de tango
Des que he arribat a Montevideo ja he sentit uns quants tangos interpretats en directe. La sessió inaugural del congrés va acabar amb un espectacle de tango: un grup de músics, una cantant i una parella balladora. En van interpretat alguns de coneguts, com ara La Cumparsita, i d'altres que, si mai els havia sentit, no els recordava.
El Día del Patrimonio també vaig sentir alguns tangos. Un grup de noies els van interpretar al saxofon en un pati del palau del Cabildo:
Només en vaig saber reconèixer Por una cabeza. A Youtube hi ha algunes versions tan variades que sentir-les és com sentir cançons diferents. El cas és que jo em pensava que era un tango sense lletra, perquè mai l'havia sentit cantat i he descobert que Carlos Gardel ja el va cantar en un film; i he entès el perquè del títol, a quin 'cap' es refereix la cançó (el del potrillo, que fa que perdi l'aposta que havia fet a les carreres de cavalls):
M'agrada més la versió de Calamaro, tant per l'acompanyament musical com per la veu que, menys potent, trobo més agradable:
Potser la versió disponible a Youtube que hagi estat més vista sigui la de música sola de la pel·lícula Perfume de mujer, en què el ballarí és Al Pacino:
Foto M. Piqueras, 26.09.2010
El Día del Patrimonio també vaig sentir alguns tangos. Un grup de noies els van interpretar al saxofon en un pati del palau del Cabildo:
Només en vaig saber reconèixer Por una cabeza. A Youtube hi ha algunes versions tan variades que sentir-les és com sentir cançons diferents. El cas és que jo em pensava que era un tango sense lletra, perquè mai l'havia sentit cantat i he descobert que Carlos Gardel ja el va cantar en un film; i he entès el perquè del títol, a quin 'cap' es refereix la cançó (el del potrillo, que fa que perdi l'aposta que havia fet a les carreres de cavalls):
M'agrada més la versió de Calamaro, tant per l'acompanyament musical com per la veu que, menys potent, trobo més agradable:
Potser la versió disponible a Youtube que hagi estat més vista sigui la de música sola de la pel·lícula Perfume de mujer, en què el ballarí és Al Pacino:
Foto M. Piqueras, 26.09.2010
Subscriure's a:
Missatges (Atom)