"Pastilles de goma" miraculoses

Això és el que semblen: pastilles de goma o aquells caramels elàstics que tan agraden a la mainada (i a molta gent que fa temps que ha deixat de formar part de la mainada). Una amiga em va explicar que, en una casa de regals, va comprar un paquet d'una mena de boletes petites com llenties que, deixades en aigua unes hores, es convertien en unes boles molt més grosses. Estava intrigada per saber quina podia ser la causa d'aquesta transformació i em va contagiar la seva curiositat.

Jo mateixa he fet també la prova. En la floristeria del mercat de Les Corts vaig comprar dos sobres de Crystal-Soil:


Cada sobre conté 15 grams d'uns cubs tous i elàstics que semblen petits caramels o pastilles de goma. El pes net és de 15 grams. Vaig abocar tot el contingut d'un sobre de Crystal-Soil en un gerro i els cubs ocupaven un petit espai en el cul del gerro; es veia això:


L'endemà, però, el seu aspecte era molt diferent:


Vist de més a prop:


L'única cosa que vaig afegir al gerro va ser aigua i fixeu-vos com van anar xuclant-la els petits cubs originals. Com és possible?

Si ningú no em vol explicar per què ha passat això, hauré de buscar-ne jo la solució ( i tinc tanta feina...).

Actualització, 25.02.2010
Com diu en Basseta, es tracta d'un polímer, la poliacrilamida. Les molècules que componen el polímer es disposen formant una xarxa treidimensional que funciona com una esponja. En la seva composició té uns grups amida (-NH2) que poden establir ponts d'hidrogen amb l'aigua i pot anar absorbint molècules d'aigua fins que ja no queda cap grup -NH2 lliure. Segon indica el sobre de Crystal-Soil, cada unitat de poliacrilamida pot absorbir 40 vegades el seu volum (en alguns llocs he llegit que són 30, però déu n'hi do, també!).

I com molt bé ha deduït l'Eulàlia, són l'explicació del "culito seco" que diuen en la propaganda dels bolquers, i suposo que també en les compreses. A més, estalvien haver de demanar al conserge, a alguna amistat, parentela o la veïna que ens reguin les plantes de casa quan marxem de vacances. Fins i tot serveixen per mantenir frescos els rams de flor tallada per decorar. La mostra de la foto és de color transparent, però n'hi ha amb coloracions diverses i, si es posen en gerros transparents, l'efecte és molt bonic.

La Filo, que ha estat florista molts anys, em diu que ara, damunt d'aquesta massa inflada de poliacrilamida, hi puc posar una planta --amb la seva terra-- que li agradi l'aigua i que quan baixi de nivell (perquè la planta hagi anat prenent l'aigua retinguda en els cubets gelatinosos) li tiri una tasseta d'aigua, que sera absorbida de nou per la poliacrilamida. Potser ho faré; així podré veure a quina velocitat agafa l'aigua la planta.

Fotos. M. Piqueras (23 i 24 de febrer 2010)

Grup d'excel·lència

La inauguració de l'exposició "16 Científiques catalanes" va tenir molt d'èxit. Hi van venir gairebé totes, algunes fent l'esforç de venir de fora de Barcelona (Lleida, Tarragona, Girona). En aquesta foto es veuen 12 de les 16 científiques, i estan acompanyades de Raül Toran i la lectora corrent, que van coordinar l'exposició (he de reconèixer que molt més en Raül que la lectora).

12 Científiques i el coordinador i la coordinadora de l'exposició
(Foto: Miquel Baidal)

De dreta a esquerra (i si no m'equivoco): Lourdes Vega (directora de MATGAS), Mara Dierssen (neurobiòloga), la lectora corrent, Marta Orive (microbiòloga cervesera), Carme Jordi (astrònoma), Alícia Casals (bioenginyera), Raül Toran, Marta Prevosti (arqueòloga), Assumpció Vila (arqueòloga), Adriana Kaplan (antropòloga), Conxita Solans (química), Teresa Puig (física), Sílvia Simon (física) i Isabel Cacho (paleoclimatòloga).

De les que van assitir a la inauguració, falten a la foto Pilar Bayer (matemàtica) i Lina Badimon (investigadora en biomedicina). Pilar Bayer va haver de marxar aviat perquè havia de viatjar a Madrid on avui prenia posessió del seu escó com a membre de la Real Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales. I Lina Badimon, que diumenge (21.02.20120) va ser protagonsita d'una entrevista en el Dominical d'El País, arribava el mateix vespre de Madrid, on havia hagut de desplaçar-se per motius professionals.

L'exposició estarà en el Centre Cultural Les Corts fins al 10 de març, un període molt adient perquè agafa la celebració del Dia Internacional de la Dona. És una exposició itinerant que més endavant podrà presentar-se en altres llocs i que té també la seva versió virtual.

16 Científiques catalanes

Avui, 23 de febrer 2010, en el Centre Cultural "Les Corts" (c/ Dolors Masferrer, 33, Barcelona), s'inaugura l'exposició 16 Científiques catalanes, que presenta el perfil de 16 investigadores catalanes o que treballen a Catalunya. La finalitat de l'exposició és apropar a la ciutadania la figura de les científiques i tecnòlogues i mostrar-ne tant el seu vessant professional com alguns detalls personals. Per combatre el tòpic que la ciència --especialment les branques considerades més "dures"-- és cosa d'homes, l'exposició mostra dones que treballen en àmbits molt diversos de la recerca.

Altres tòpics relacionats amb la ciència són que qui es dedica a la recerca viu en una mena de bola de cristall, allunyat o allunyada de la gent "normal" i que --especialment en el cas de les dones-- cal renunciar a la família per poder triomfar en la professió. En l'exposició hi ha dones solteres, casades, divorciades, amb fills (hi ha dues investigadores que en tenen quatre cadascuna), aficionades a la música i al cant (unes quantes toquen instruments musicals, i una altra té enregistrats dos discos com a cantant), que practiquen esports (esquí, muntanyisme, alpinisme, ciclisme, navegació), que viatgen per plaer, que els agrada el cinema, el futbol, la lectura, l'art, la cuina, la dansa... I és que el món de la ciència és un reflex de la societat en que viuen les científiques i els científics.

Les científiques que estan presents en l'exposició són (per ordre alfabètic):

• Lina Badimon, investigadora en biomedicina (Institut Català de Ciències Cardiovasculars, Consell Superior d'Investigacions Científiques)
• Pilar Bayer, matemàtica (Universitat de Barcelona)
• Isabel Cacho, paleoclimatòloga (Grup de Recerca Consolidada en Geociències Marines, Universitat de Barcelona)
• Alicia Casals, bioenginyera (Institut de Bioenginyeria de Catalunya)
• Mara Dierssen, neurobiòloga (Centre de Regulació Genòmica)
• Marta Estrada, oceanògrafa (Institut de Ciències del Mar-CSIC)
• Carme Jordi, astrònoma (Universitat de Barcelona)
• Adriana Kaplan, antropòloga (Universitat Autònoma de Barcelona)
• Marta Orive, biòloga especialitzada en microbiologia cervesera (Grupo Mahou-San Miguel)
• Marta Prevosti, arqueòloga (Institut Català d'Arqueologia Clàssica)
• Teresa Puig, física (Institut de Ciència de Materials de Barcelona-CSIC)
• Sílvia Simón, química computacional (Institut de Química Computacional, Universitat de Girona)
• Conxita Solans, química (Institut de Química Avançada de Catalunya-CSIC)
• Anna Veiga, biòloga (Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona)
• Lourdes Vega, física, directora de MATGAS
• Assumpció Vila, arqueòloga (Institució Milà i Fontanals-CSIC)

Una versió virtual de l'exposició pot veure's en el bloc 16 científiques catalanes.

L'exposició podrà veure's en el Centre Cultural Les corts fins al 10 de març. És una mostra itinerants que més endavant es presentarà en altres espais, a Barcelona i també fora.

Organitza: Associació Catalana de Comunicació Científica, amb la col·laboració del Consell per a la Igualtat de la Dona de Les Corts i amb el suport del Departament d'Innovació, Universitat i Empresa de la Generalitat de Catalunya.

Espriu i Sinera

No vull deixar passar el dia 22 sense unir-me a l'homenatge que la comunitat blocaire catalana dedica a Salvador Espriu per recordar el vint-i-cinquè aniversari del seu traspàs. Espriu i jo hem tingut una cosa en comú: el lligam amb Arenys de Mar. Per tant, el meu record serà a través de la seva Sinera, que és també la meva.

El 1997, en els temps heroics d'Internet, en el web d'Arenys de Mar es van celebrar les 24 hores del Ciberespai (no sé si eren les primeres o les segones). Vaig participar-hi amb un escrit que, gràcies a Google, he vist que encara és viu a la xarxa. En copio un paràgraf que te una referència a un personatge espriuà:

Arenys/Sinera, la vila on he passat més de la meitat dels estius de la meva vida; on he triscat pels seus rials i vinyes abandonades; on he passat hores i hores contemplant el vol de les gavines --fins i tot els vaig dedicar uns poemes molt dolents--, la lluna plena emmirallada en la mar i les llumetes de les barques que anaven a pescar el calamar les nits fosques de lluna nova; on vaig començar a fer windsurf no fa molts anys com un repte davant l'afirmació de la meva filla que va dir-me que jo ja havia fet tard per a aquell esport; on he caminat tantes vegades pel carrer de l'Església intentant descobrir-hi en algun racó l'espriuana Tereseta-que-baixava-les-escales; on m'he embadocat mirant les àvies --cossos pesants i corbats-- fent puntes de coixí amb uns dits que feien dansar els boixets vertiginosament al so de la música que ells mateixos creaven amb la seva dansa.
(De "La meva Sinera", M. Piqueras, 7 de febrer 1997)

D'entre els llibres d'Espriu que tinc, el que més m'estimo és Una ben petita antologia universitària, publicat per la Universitat de Barcelona quan, el curs 1980-1981, va concedir a Salvador Espriu el grau de Doctor Honoris Causa. El principal atractiu del llibre és que es tracta d'una antologia manuscrita. La trentena de poemes que la componen estan escrits amb la cal·ligrafia tan peculiar del propi poeta: les lletres d'una en una, en versaleta manuscrita, traç molt fi... El títol de la coberta també és manuscrit.

Una ben petita antologia universitària

Actualització: Mentre tornava a fullejar aquest llibret, m'he adonat d'un detall que m'havia passat sempre desapercebut. En un racó deia: "disseny gràfic: t. jordà". La Teresa Jordà és una amiga, ara ja jubilada, que havia treballat al Servei de Publicacions de la Universitat de Barcelona. Quan li he recordat el llibret m'ha explicat que Espriu va felicitar-la per la idea de reproduir els seus poemes directament del text manuscrit. I el dibuix que hi ha a la coberta és un retrat que ella mateixa va fer-li a llapis de mina de plom.

Actualitzacio 2 (12.05.2014): Avui he descobert que la Universitat de Barcelona té penjat en el seu web el pdf de la petita antologia de Salvador Espriu. Una joia. la podeu descarregar aquí.

Sobre crackers i hackers

Encara hi ha qui confon els crackers amb els hackers. Fins i tot en els mitjans de comunicació. Aquest Tutorial para convertirse en hacker, de Daniel Rodríguez, deixa ben clar què és i què no és un hacker. La publicació original és del 2002, però em fa l'efecte que encara segueix essent vàlid. És il·lustratiu i amè, i està molt ben escrit.