dilluns, 11 d’agost del 2008

La madame de la cuina

Va néixer el 1919 i va morir el 2 de juliol de 2008. El seu nom era Simone Klein, però signava Simone Ortega, fent servir el cognom del seu segon marit. I com diu la periodista del Periódico, Mercedes Jansa, a poques cases deu faltar un exemplar del seu llibre 1080 recetas de cocina. Si més no, a poques llars on visquin persones de generacions "madures", com és la meva.

Vaig comprar el llibre el 1972 o 1973, segurament a l'Abacus. Recordo que vaig veure'l per casualitat, brostejant per les lleixes on hi havia la col·leció El libro de bolsillo, d'Alianza Editorial. Em va cridar l'atenció trobar-lo, enmig de llibres de filosofia, poesia, assaig científic o novel·la clàssica. El vaig fullejar i vaig veure-hi coses que em van decidir a comprar-lo. La majoria de receptes semblaven fàcils de preparar i m'agradava la manera com estaven disposades en el llibre. A més, de molts productes, n'indicava la manera general de preparar-los abans de començar l'elaboració culinària. Són les receptes que tenen títols començats per "Manera de" (preparar, cocer, limpiar, etc.). I també un apartat amb trucs per evitar alguns problemes que solen sorgir en preparar un plat.

Molts anys més tard vaig saber el perquè del llibre de cuina en aquella col·lecció. El fundador de El libro de bolsillo va ser José Ortega Spottorno, marit de Simone i fill del filòsof Ortega y Gasset. El primer llibre de la col·lecció va ser precisament una obra del seu pare: Unas lecciones de metafísica. No sé si Ortega Spottorno devia mai imaginar que el recull de receptes de la seva dona arribaria a ser un bestseller. Quan, el 1991, la col·lecció va arribar al número 1500, ja s'havien venut al voltant d'un milió d'exemplar de les 1080 recetas de cocina. Només el superava en vendes El principito, de Saint-Exupéry.

L'exemplar que tinc ara no és el primer que vaig comprar, sinó una reimpressió del 1986. El primer llibre es desmuntava per tots costats i tenia més pagines soltes que enganxades amb les seves companyes. L'enquadernació dels llibres d'aquesta col·lecció és molt senzilla, pensada per a llibres que després de llegir-los els deixes en un prestatge, no per a una obra que fulleges sovint i que obres amb força perquè les pàgines es mantinguin obertes. Ara em sap greu haver-me'n desprès; potser amb el temps, encara que estigui destrossat, seria un llibre preuat.

Les arrels de Simone Ortega eren franceses, però va néixer a Barcelona i va viure a Madrid des dels nou anys. Era de família burgesa, però ella va haver de lluitar per tirar endavant. Als 25 anys va quedar viuda (s'havia casat dos anys abans) i va treballar en tasques diverses. Als 30 anys va casar-se amb José Ortega i ell va esperonar-la perquè escrivís les seves receptes de cuina. Les 1080 recetas de cocina no ha parat de reimprimir-se i reeditarse i ha estat també traduït, si més no a l'anglès.

diumenge, 10 d’agost del 2008

Segell Joan Oró: sobre de primer dia?

El mes de juny Correus va emetre un segell dedicat a Joan Oró, que havia estat sol·licitat per l'Associació Catalana de Comunicació Científica. En aquest bloc vaig explicar l'error de Correus, que en el sobre de primer dia de circulació del segell va dibuixar un altre científic (Stanley L. Miller) en comptes de Joan Oró. En assabentar-se del error comès, van retirar els sobres que no s'havien venut encara i van demanar a persones que sabien que els havien comprat que els tornessin perquè hi havia un error (la persona que m'ho va explicar, abonada des de fa anys al serveis de filatèlia de Correus, va dir-me que no li van donar detalls sobre el tipus d'error).

Unes setmanes després va sortir el sobre correcte. Com l'anterior, porta imprès en la part superior esquerra "Primer Día de Circulación", tot i que quan va sortir el segell feia ja algunes setmanes que estava circulant. Vegeu el sobre definitiu:


Compareu-lo amb el que havien començat a distribuir el 2 de juny:

Encara no he pogut entendre com es va poder produir l'error. L'artista a qui encarreguen el dibuix que ha d'imprimir-se en el sobre del primer dia no veu el segell --encara que sigui en un esborrany-- o la foto original a partir de la qual es farà el segell?

dissabte, 9 d’agost del 2008

9 d'agost, dia dels pobles indígenes

Me n'assabento a través del bloc Amics arbres Arbres amics: avui és el Dia Internacional dels Pobles Indígenes del Món. El 1994, l'Aseemblea General de les Nacions Unides va decidir que, durant el Decenni dels Pobles Indígenes, cada 9 d'agost se celebrés aquesta diada. Ara ens trobem en el segon Decenni dels Pobles Indígenes (2005-2014).

Copio aquí un paràgraf del missatge que ha enviat avui el secretari general de les Nacions Unides, en ocasió de l Dia Internacional dels Pobles Indígenes del Món (en copio la versió castellana:

Teniendo presente que 2008 es el Año Internacional de los Idiomas, este Día Internacional de los Pueblos Indígenas del Mundo nos brinda también una ocasión para tomar conciencia de la crisis silenciosa por la que atraviesan muchos idiomas en todo el mundo, que en una aplastante mayoría son los idiomas de los pueblos indígenas. La pérdida de esos idiomas no sólo debilitaría la diversidad cultural del mundo, sino también nuestro saber colectivo como especie humana. Hago un llamamiento a los Estados, los pueblos indígenas, el sistema de las Naciones Unidas y todos los demás interesados para que adopten medidas inmediatas tendientes a proteger y promover los idiomas en peligro y garantizar que ese patrimonio común pueda pasar sin peligro a las generaciones futuras.

No sé que deuen pensar de les llengües indígenes els signants d'un Manifiesto recent, tenint en compte que en molts països amb llengües indígenes, la llengua que aquestes persones (les que han signat el Manifiesto) defensen aferrissadament també és cooficial, si no n'és l'única oficial.

Jo Stafford

Llegeixo en el Time que ha mort, als 90 anys, Jo Stafford, una de les cantants nord-americanes del segle XX que van fer-se un lloc en un grup en què podríem trobar Ella Fitzgerald, Judy Garland i Peggy Lee. Time diu de Stafford que "cantava directament en el centre de la nota i el seu so era tan clar com una ciutat espanyola la migdia" (suposo que es deu referir a una ciutat del sud de la península).

El nom de Jo Stafford no em deia res i he intentat reconèixer la seva veu buscant-la a Youtube. S'hi troba bastant de material i he estat una estona gaudint amb algunes de les seves cançons. La més famosa és You belong to me, del 1952, de la qual va vendre 2 milions de discos, però a mi m'han agradat més algunes altres que he trobat. Escolteu aquesta versió seva de Flow Gently, Sweet Afton, treta d'un disc que va enregistrar amb cançons escoceses:



També m'ha agradat Whispering Hope, cantada a duo amb Gordon MacRae:



I, en un estil molt diferent, aquesta barreja de cançons d'amor que fa amb Ella Fitzgerald:

divendres, 8 d’agost del 2008

La comissaria virtual (15)

Feia temps que tenia oblidada la comissaria virtual. No pas per manca de material, que d'això no falta, però de vegades em costa trobar el moment per posar-me a escanejar. Avui hi he dedicat una bona estona i em sembla que en tindré per a unes quantes "comissaries".

Anuncis per paraules
Els tres anuncis són del Diario de noticias, de Pamplona. En el primer s'anuncia una professora "de baile latino", tot aclarint que és nativa. Nativa, d'on? Del Laci, potser?

En el segon, s'anuncia la venda de dos lloros. Però fixeu-vos com està redactat l'anunci: "Se venden dos loros hablando". Qui és que parla? La persona que els ven o els lloros? Suposant que hablando faci referència als lloros, vol dir que quan facin l'operació de la venda ambdós estaran parlant?

El darrer anunci aparentment no té res d'estrany pel que fa a la redacció. però deu ser un cambrer molt previsor perquè s'anuncia per a treballar la nit de cap d'any i l'anunci es publica... el 3 de gener!

Màquines sense canvi
Aquest és de La Vanguardia; no vaig apuntar-ne la data, però és un comentari del problema amb què es van trobar els ususaris del servei de rodalies de Renfe quan es va suspendre la gratuïtat del servei després dels problemes que van patir durant la construcció de les vies d'accés de l'AVE a Barcelona:

Segons La Vanguardia, els usuaris i usuàries que volien pagar amb targeta de crèdit es van emprenyar molt perquè la màquina... no els tornava canvi!

Elles no volen ser menys
En la primera "comissaria" vaig incloure la notícia dels científics nord-americans que van concebre un simi transgènic. Ara són tres veterinàries de la Universitat Autònoma de Barcelona les que acaparen els titulars:

El que no queda clar és si cadascuna d'elles ha concebut la vedella o si la concepció és comuna.

Esplendor en la hierba


D'acord que Natalie Wood va ser una nena actriu i als cinc anys ja va fer una pel·lícula, però el 1928 encara faltaven deu anys per al seu naixement!