La revista que donen en els trens de llarga distància (Paisajes desde el Tren) inclou en el número 236 (juny 2010) un article amb el títol "Una expedición de vida", que signa Laura Zazo. Tracta del metge alacantí Francesc Xavier Balmis (1753-1819) i de l'expedició de la verola que ell va dirigir.
L'article resum la primera campanya mundial de vacunació, que va ser possible perquè es comptava amb un reservori molt valuós de l'inòcul de la vacuna: nens entre vuit i deu anys que no haguessin passat la verola, per assegurar l'efectivitat de la transmissió de l'inòcul.
En el relat, però, hi he trobat a faltar un detall. Hi he buscat, sense trobar-la, alguna menció a la rectora de la Casa d'Expósitos d'on procedien els nens. Els documents de l'època indiquen la presència, en el vaixell que va salpar d'A Coruña, d'aquesta dona (Isabel Sendales en alguns llocs, Isabel López Gandalla en d'altres), que va acompanyar l'expedició de Balmis fins al final.
Per altra banda, l'autora de l'article esmenta un llibre esmenta un llibre que descriu, de manera novel·lada, l'expedició, durant la qual Balmis s'enfronta a una dona pirata en el mar de la Xina. Res tampoc de la dona que va cuidar els nenes que transportaven la vacuna en els seus cossos, a diferència del que va fer Julia Alvarez, que fa uns anys també va descriure l'expedició, centrant-ne el relat, però, en la Rectora de la Casa de Expósitos. Un cop més, les dones queden silenciades. I en aquest cas, és una dona qui les silencia.
Si us interessa el tema, podeu trobar més informació sobre l'expedició en una altra entrada d'aquest bloc: Balmis i l'expedició de la verola.
dimarts, 8 de juny del 2010
diumenge, 6 de juny del 2010
Zoom de "La Florida"
"La Florida" és un parc clàssic de Vitoria. És com un jardí botànic al centre de la ciutat, amb moltes espècies d'arbres d'origens molt diversos. Alguns arbres tenen una placa al peu amb el nom. El del zoom no el tenia i no he sabut identificar-lo:
Fotos: M. Piqueras (05.06.2010)
Fotos: M. Piqueras (05.06.2010)
divendres, 4 de juny del 2010
Burka
Si un mosso d'esquadra veiés pel carrer una persona --home o dona-- amb una caputxa com les que es posen els terroristes d'ideologies diferents quan fan comunicats de premsa o les que cobreixen el cap d'alguns atracadors de bancs, què faria? Pensaria que potser era qüestió de cultura o religió? Quina diferència hi trobaria amb una altra persona que, a més de dur el cap cobert i la cara oculta, també ocultés el seu cos darrera d'una mena de capa que li arribés fins als peus?
Per a mi, la burka i l'altra vestimenta que duen algunes dones musulmanes que només els deixen mostrar els ulls, són un atemptat contra la seva dignitat. I que no em diguin que moltes el porten voluntàriament. És possible que sigui així, però també hi havia abans moltes dones --malauradament, em sembla que encara n'hi ha algunes-- que creien que el marit o el pare tenia dret a pegar-les si elles "es portaven malament". I en el temps de l'esclavitud, hi havia esclaus i esclaves que estaven agraïts a l'amo o la mestressa perquè "els tractaven bé".
Suposant, però, que al legislador tant se li en foti.que una dona vagi completament tapada pel fet que sigui una dona, per què no ho agafen pel vessant de la seguretat? La polèmica no existiria si allò que es prohibís fos una vestimenta que ocultés la cara de qualsevol persona, sense esmentar peces de roba femenines o masculines, sense relacionar-ho amb cap religió ni cultura. Al cap a la fi, darrere d'una burka s'hi pot ocultar també un home que vulgui passar desapercebut.
Foto: Programa d'Assistència Cívica Mèdica a l'Afghanistan el 2007. Autor: Michael Carter. Llicència Creative Commons 2.0
Per a mi, la burka i l'altra vestimenta que duen algunes dones musulmanes que només els deixen mostrar els ulls, són un atemptat contra la seva dignitat. I que no em diguin que moltes el porten voluntàriament. És possible que sigui així, però també hi havia abans moltes dones --malauradament, em sembla que encara n'hi ha algunes-- que creien que el marit o el pare tenia dret a pegar-les si elles "es portaven malament". I en el temps de l'esclavitud, hi havia esclaus i esclaves que estaven agraïts a l'amo o la mestressa perquè "els tractaven bé".Suposant, però, que al legislador tant se li en foti.que una dona vagi completament tapada pel fet que sigui una dona, per què no ho agafen pel vessant de la seguretat? La polèmica no existiria si allò que es prohibís fos una vestimenta que ocultés la cara de qualsevol persona, sense esmentar peces de roba femenines o masculines, sense relacionar-ho amb cap religió ni cultura. Al cap a la fi, darrere d'una burka s'hi pot ocultar també un home que vulgui passar desapercebut.
Foto: Programa d'Assistència Cívica Mèdica a l'Afghanistan el 2007. Autor: Michael Carter. Llicència Creative Commons 2.0
dijous, 3 de juny del 2010
Un any més, el Corpus: hòsties i ous
Quan fa un parell de dies parlava aquí dels ous i del perquè es conserven millor crus que bullits, no vaig adonar-me que aquesta setmana és una setmana d'ous: la de l'ou com balla del Corpus, que des de fa alguns anys a Barcelona es pot veure en diversos patis històrics del barri Gòtic.
Com que el 2008 i el 2009 ja vaig escriure sobre els aspectes científics relacionats amb aquesta festa cristiana, no em repetiré, però si a algú li interessa pot veure el que vaig escriure aquells anys:
Corpus: el miracle que mai no existí
27 de maig 2008
Corpus i tradició: L'ou com balla
14 de juny 2009
A través de Jordi Mur, físic, he conegut aquest altre article que explica el fenomen de l'ou com balla. És de Jaume Pont, i es va publicar el 2009 a la revista Recursos de Física, de la Societat Catalana de Física. És molt adequat per tractar-ho a classe de física de batxillerat, quan s'estudia la dinàmica de fluids i les lleis de Newton:
Estudi de l'equilibri d'una pilota en un brollador
Com que el 2008 i el 2009 ja vaig escriure sobre els aspectes científics relacionats amb aquesta festa cristiana, no em repetiré, però si a algú li interessa pot veure el que vaig escriure aquells anys:
Corpus: el miracle que mai no existí
27 de maig 2008
Corpus i tradició: L'ou com balla
14 de juny 2009
A través de Jordi Mur, físic, he conegut aquest altre article que explica el fenomen de l'ou com balla. És de Jaume Pont, i es va publicar el 2009 a la revista Recursos de Física, de la Societat Catalana de Física. És molt adequat per tractar-ho a classe de física de batxillerat, quan s'estudia la dinàmica de fluids i les lleis de Newton:
Estudi de l'equilibri d'una pilota en un brollador
dimecres, 2 de juny del 2010
Una d'ous
La major part dels aliments que guardem a la nevera es conserven més temps si estan cuinats que no pas si encara són crus. Hi ha un producte, però, en el qual passa el contrari. Em refereixo als ous.
Un ou cru pot conservar-se setmanes i mesos a la nevera sense podrir-se (això no vol dir, però, que al cap d'un mes estigui encara en bones condicions per fer un ou ferrat o per batre'l a punt de neu). Fins i tot fora de la nevera, els ous poden durar molts dies sense malmetre's. En canvi, un ou dur, malgrat que hagi estat bullint cinc o deu minuts, es fa malbé en uns pocs dies, tot i que sembla que hauria de durar més.
Per saber per què es malmet més aviat l'ou quan està bullit, vegem què li passa a un ou cru. Què és allò que el protegeix de l'atac dels bacteris que farien malbé un bistec de vedella, una cuixa de pollastre o una rodanxa de lluç que també fossin a la nevera al costat de l'ou? La resposta la trobem en la clara de l'ou.
La clara d'ou té una sèrie de proteïnes que tenen propietats antimicrobianes. Algunes de les proteïnes que conté, com ara l'avidina, el lisozim o la conalbumina (també anomenada ovotransferrina), aturen el creixement microbià i fins i tot poden matar els bacteris anomenats grampositius. Cadascuna d'aquestes proteïnes actua de manera diferent, però el resultat és la protecció contra la infecció.
L'avidina s'uneix a una vitamina anomenada biotina, que és necessària per a molts éssers vius, entre els quals els microbis (també per a les persones). En la clara de l'ou, gairebé tota la biotina acaba unida a l'avidina. De fet, no es coneix cap altra proteïna que s'uneixi de manera tan forta amb qualsevol molècula. A més de trobar-se a la clara de l'ou, aquesta proteïna també s'ha descrit en els teixits d'alguns animals (ocells, rèptils i amfibis), on té també aquesta funció antimicrobiana.
El lisozim actua d'una altra manera. Desfa unes molècules que formen les parets cel·lulars d'alguns bacteris, causant-los la lisi o destrucció. Els humans també en tenim en diferents teixits, a la saliva, a les llàgrimes i en el moc nasal, on va ser descobert per Alexander Fleming el 1922.
La conalbúmina (o transferrina, per la seva semblança amb una proteïna transportadora del ferro que tenen els mamífers) s'uneix de manera molt forta a una forma de ferro que queda fora de l'abast dels microbis que puguin entrar dins de l'ou. I el ferro és un element essencial per a gairebé tots els organismes, els bacteris inclosos.
La presència d'aquestes proteïnes en l'ou és un mecanisme de protecció de l'embrió que es desenvoluparia en un ou que estigués fecundat i no anés a parar a una parada d'un mercat o als prestatges d'un supermercat.
Però, què passa en bullir un ou? Per què desapareix aquesta protecció? Doncs passa que l'escalfor necessària per a coure l'ou actua sobre les proteïnes modificant-ne la seva estructura o fins i tot trencant-les en els seus components (és un procés conegut com a desnaturalització). Això fa que perdin les seves qualitats inicials: la biotina de la clara queda disponible per a nodrir qualsevol microbi que penetri dins de l'ou, i el mateix passa amb el ferro; per altra banda, els bacteris tampoc han de témer la destrucció de la seva paret cel·lular perquè els lisozims han desaparegut. En pocs dies, l'ou bullit es pot podrir. A la nevara aguantarà més, però mai tant com un ou cru; i si aguanta s'anirà enfosquint la part exterior del rovell (però això ja és una altra història). Si bé la closca de l'ou i la membrana interior protegeixen la clara de l'atac microbià, la protecció no és completa; de tota manera, un ou dur pelat encara es fa malbé més aviat.
Per tant, si voleu que els ous estiguin en bon estat, no els bulliu fins que els hàgiu de fer servir. I no s'us acudeixi de bullir els ous que us queden a la nevera abans de marxar de vacances pensant que així es conservaran millor per a la tornada.
Un ou cru pot conservar-se setmanes i mesos a la nevera sense podrir-se (això no vol dir, però, que al cap d'un mes estigui encara en bones condicions per fer un ou ferrat o per batre'l a punt de neu). Fins i tot fora de la nevera, els ous poden durar molts dies sense malmetre's. En canvi, un ou dur, malgrat que hagi estat bullint cinc o deu minuts, es fa malbé en uns pocs dies, tot i que sembla que hauria de durar més.
Per saber per què es malmet més aviat l'ou quan està bullit, vegem què li passa a un ou cru. Què és allò que el protegeix de l'atac dels bacteris que farien malbé un bistec de vedella, una cuixa de pollastre o una rodanxa de lluç que també fossin a la nevera al costat de l'ou? La resposta la trobem en la clara de l'ou.
La clara d'ou té una sèrie de proteïnes que tenen propietats antimicrobianes. Algunes de les proteïnes que conté, com ara l'avidina, el lisozim o la conalbumina (també anomenada ovotransferrina), aturen el creixement microbià i fins i tot poden matar els bacteris anomenats grampositius. Cadascuna d'aquestes proteïnes actua de manera diferent, però el resultat és la protecció contra la infecció.
L'avidina s'uneix a una vitamina anomenada biotina, que és necessària per a molts éssers vius, entre els quals els microbis (també per a les persones). En la clara de l'ou, gairebé tota la biotina acaba unida a l'avidina. De fet, no es coneix cap altra proteïna que s'uneixi de manera tan forta amb qualsevol molècula. A més de trobar-se a la clara de l'ou, aquesta proteïna també s'ha descrit en els teixits d'alguns animals (ocells, rèptils i amfibis), on té també aquesta funció antimicrobiana.
El lisozim actua d'una altra manera. Desfa unes molècules que formen les parets cel·lulars d'alguns bacteris, causant-los la lisi o destrucció. Els humans també en tenim en diferents teixits, a la saliva, a les llàgrimes i en el moc nasal, on va ser descobert per Alexander Fleming el 1922.
La conalbúmina (o transferrina, per la seva semblança amb una proteïna transportadora del ferro que tenen els mamífers) s'uneix de manera molt forta a una forma de ferro que queda fora de l'abast dels microbis que puguin entrar dins de l'ou. I el ferro és un element essencial per a gairebé tots els organismes, els bacteris inclosos.
La presència d'aquestes proteïnes en l'ou és un mecanisme de protecció de l'embrió que es desenvoluparia en un ou que estigués fecundat i no anés a parar a una parada d'un mercat o als prestatges d'un supermercat.
Però, què passa en bullir un ou? Per què desapareix aquesta protecció? Doncs passa que l'escalfor necessària per a coure l'ou actua sobre les proteïnes modificant-ne la seva estructura o fins i tot trencant-les en els seus components (és un procés conegut com a desnaturalització). Això fa que perdin les seves qualitats inicials: la biotina de la clara queda disponible per a nodrir qualsevol microbi que penetri dins de l'ou, i el mateix passa amb el ferro; per altra banda, els bacteris tampoc han de témer la destrucció de la seva paret cel·lular perquè els lisozims han desaparegut. En pocs dies, l'ou bullit es pot podrir. A la nevara aguantarà més, però mai tant com un ou cru; i si aguanta s'anirà enfosquint la part exterior del rovell (però això ja és una altra història). Si bé la closca de l'ou i la membrana interior protegeixen la clara de l'atac microbià, la protecció no és completa; de tota manera, un ou dur pelat encara es fa malbé més aviat.
Per tant, si voleu que els ous estiguin en bon estat, no els bulliu fins que els hàgiu de fer servir. I no s'us acudeixi de bullir els ous que us queden a la nevera abans de marxar de vacances pensant que així es conservaran millor per a la tornada.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)