dissabte, 10 d’octubre del 2009

El gallec és portuguès?

A Galícia hi ha dos corrents pel que fa a la llengua. Un d'ells, el galleguisme, és el corrent oficial i considera que el gallec és una llengua diferent del portuguès i segueix unes normes ortogràfiques pròpies. L'altre corrent, el lusista, considera que la llengua que es parla a Galícia és una variant de la llengua parlada a Portugal i en alguns altres països (Brasil, Angola i Moçambic, entre d'altres) i que per tant ha de seguir les normes gramaticals d'aquella llengua. En realitat encara hi ha un tercer corrent: l'anomenat reintegracionista, que proposa adoptar la grafia històrica però incorporant-hi peculiaritats de la llengua parlada a Galícia.

La Llei de Normalització Lingüística que va aprovar-se quan Galícia va regir-se per l'Estatut d'Autonomia estableix que qui fixa les normes relatives a la llengua és la Reial Acadèmia Gallega, la qual elabora les normes ortogràfiques, gramaticals i lèxiques del gallec. I l'any 1982. la Xunta de Galícia va establir que les publicacions en gallec que no seguissin la normativa oficial no podrien acollir-se a subvencions.

Fa uns dies, a Santigo, en una esplanada prop de l'Auditori de Galícia, sota un gran arbre vaig veure-hi aquesta pintada:


Hi diu: "O galego ou é galego-portugués ou é galego-castelhano. R. Carvalho Calero." Ricardo Carvalho Calero (1910-1990) va ser filòleg i escriptor, i titular de la primera càtedra de llengua i literatura gallegues, que va establir-se el 1972. Va anar distanciant-se de la línia oficial i el 1981 va publicar Problemas da língua galega, en qué defensava el reintegracionisme lingüístic amb el portuguès.

En llegir aquella frase de Carvalho, no sé per què, vaig recordar uns versos de Ramón Cabanillas que fa anys va recitar-me un amic de Cambados. Són d'un poema titulat "¡Meu carriño!", en què el poeta parla al seu carro i li diu per on l'ha de guiar:

Aunque hay lama no camiño
¡é tua terra meu carriño
e a terra de meus abós!
¡Non collas pra chan alleo!
¡Non me leves a Castela
que non quero nada dela
xa que arrenegou de nós!

(Foto: M. Piqueras, 6.10.2009)

Bars amb caliu (I): Bar Derby (Santiago de Compostela)

Molts pobles i ciutats han conservat alguns bars històrics que tenen alguna característica especial, a més de la seva antiguitat. A Santiago, davant l'hotel on em vaig allotjar fa pocs dies, hi ha el bar Derby.

Interior del bar Derby (foto: M. Piqueras, 5.10.2009)

Sobre aquest bar, Avelino Pousa Antelo, president de la Fundació Castelao ha escrit: "Con outros rapaces asistín a aquela "peña" que os galeguistas santiagueses tiñan no Bar Derby onde escoitabamos con verdadeira devoción a palabra daqueles homes que intuíamos que eran a xeració máis brilante da historia de Galicia. Poque por alí pasaban tódalas figuras do galeguismo que viñan por Santiago, entre as que lembro ao propio Castelao, Otero Pedrayp, Vicente Risco, Cuevillas, Bóveda, Álvaro das Casas, Suárez Picallo, ademais dos santiagueses Casal, Camilo Días, Barrerior Salaño e moitos máis que xa no lembro."

És un lloc molt agradable i tranquil. L'únic inconvenient (per a mi i per a qui defugi del fum): hi està permès fumar. Però a mitja tarda, quan jo vaig anar a prendre-hi un te, hi havia poca gent i encara s'hi podia estar bé.

divendres, 9 d’octubre del 2009

La casa més estreta? (IV)

Deu ser la casa més estreta de Santiago de Compostela?

No és tan estreta com la de Londres, però Déu n'hi do! Es troba al carrer del Franco, segurament el carrer més turístic de Santiago i deu fer uns dos metres i escaig d'amplada.

dijous, 8 d’octubre del 2009

El fenomen Forcades i la grip A

Si, amb l'arribada de la tardor, el virus de la grip A s'està escampant molt ràpidament per tot l'hemisferi nord, hi ha un altre virus que em sembla que s'està escampant encara més ràpidament i és el que representen les declaracions fetes per la monja benedictina Teresa Forcades sobre la grip A i el pla de vacunacions. Fa uns dies, a través d'un bloc, vaig anar a parar-ne a un altre que parlava d'aquesta dona i recomanava un vídeo en el qual Forcades fa unes importants declaracions sobre la grip A, denuncia la manera com s'està gestionant la pandèmia per part de les autoritats sanitàries i l'Organització Mundial de la Salut, i demana a la població que es mobilitzi per impedir la vacunació contra la grip A.

No fa molt, vaig veure Teresa Forcades en una entrevista que van fer-li en el programa Singulars del Canal 33 i em va agradar molt. Vaig pensar que, per a una monja, no devia ser fàcil expressar públicament aquella visió tan oberta sobre el feminisme, l'avortament, l'homosexualitat i altres temes que solen ser tabú en l'església catòlica o sobre els quals hi ha molta intransigència. Per això aquest dia em va interessar saber què deia sobre la grip. En el vídeo d'ara, em fa l'efecte com si Forcades volgués defensar les seves idees amb el principi d'autoritat i per això comença explicant el seu currículum, destacant que és metge. (També són metges Jordi Pujol i Joan Clos, i no crec haver-los sentit mai opinar sobre temes de medicina.)

Si no fos que aquesta dona és una gran comunicadora, el vídeo es faria molt pesat, perquè dura gairebé una hora i és només un monòleg. Si la Forcades fos capellà, les esglésies serien molt més plenes que no ho són ara. Parla molt bé i transmet serenor i tranquil·litat. Té "ganxo". Mentre veia el vídeo, jo anava fent altres coses i no vaig parar atenció en tot moment al que deia Forcades. A més, d'alguns aspectes que va tractar, com ara l'afer Baxter, jo no n'estava assabentada. Però a mesura que avançava el seu monòleg, em va fer l'efecte com si Forcades hagués perdut el centre i en alguns moments fins i tot pixés fora de test.

Joaquim Elcacho, periodista de ciència i medi ambient del diari Avui, va publicar un breu article sobre aquestes declaracions en l'edició del 5 d'octubre de 2009 de l'Avui. La gent hi ha enviat comentaris que, en gran part, són molt favorables a Forcades i de crítica a Elcacho. Dilluns a la tarda ja n'hi havia més d'un centenar i només dues persones eren a favor del periodista i en contra de les declaracions de Forcades. Conec Elcacho i és un periodista que mesura molt el que escriu; però la gent, quan deixa comentaris en els diaris en línia, sembla que perdi l'oremus i escriu coses que no sé si gosaria dir de paraula.

Tornant al vídeo, em va fer l'efecte com si Forcades volgués defensar les seves idees amb el principi d'autoritat i per això comença dient que és metge i que va especialitzar-se en els EUA i després va fer la seva tesi doctoral en salut pública a la Universitat de Barcelona. I ja ben endavant del seu monòleg torna a dir que és metge i que, si estigués exercint la medicina, potser no diria tot això que diu ara perquè tindria por de represàlies.

No sé si Forcades ho fa intencionadament o sense adonar-se, però el vídeo és alarmista i se'n por treure la conclusió que la població està en perill de caure com a mosques si es vacuna. Després d'insistir que la societat s'ha de moure per aturar la vacunació, diu que si algú decideix vacunar-se lliurement, hauria de demanar tenir el dret a rebre una indemnització si la vacuna li causava una greu malaltia o la mort.

Si no voleu o no podeu dedicar una hora a veure el vídeo, podeu llegir un escrit de la mateixa Forcades que resum les reflexions presentades en el vídeo. A més, aquest escrit va acompanyat de referències. I és curiós veure d'on treu algunes de les seves informacions, tot i que en diverses ocasions en el monòleg parla que la informació que té és de revistes prestigioses. I sí, hi ha alguna informació extreta del New England Journal of Medicine, del British Medical Journal, de Morbidity and Mortality Weekly Report, i de l'European Centre for Disease Prevention and Control, però després n'hi ha que l'ha obtinguda de Le Journal du Dimanche, La Razón, The Times of India (la seva font d'inforamció sobre el cas Baxter), de la CNN, Irish Star Sunday, WBUR Boston, l'agència Associated Press i el web d'una associació d'infermeres franceses. No entenc que, si tan bé coneix --i no ho dubto-- el món de la medicina i de la recerca, se li acudeixi citar informació recollida en diaris o d'una agència de notícies. De tota la llista de referències que inclou, només se'n salven unes poques.

Amb aquest cas es posen de manifest dos fets: a) el gran poder de la Internet 2.0 per difondre notícies de tota mena; b) que la gent se sent atreta per la conspiració. Només cal fer una cerca amb google per veure quanta gent fa seva la tesi de Forcades i creu que governs, empreses farmacèutiques i la mateixa Organització Mundial de la Salut volen eliminar una part de la població mundial (cosa que espero no pensi Forcades). I per què deu ser que la teoria de la conspiració té tanta acceptació? Jo prefereixo creure en el principi de la navalla d'Ockham.

Actualització 10.10.2009
Ahir a la tarda, en el programa de Catalunya Ràdio "El Secret", que presenta Sílvia Coppulo, hi va haver un debat sobre la grip A en què van participar Teresa Forcades i Antoni Trilla, cap del Servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l'Hospital Clínic de Barcelona i professor de la Universitat de Barcelona. Ajuda a entendre a alguns dels punts que potser no estan massa clars en el vídeo que va generar aquesta entrada de bloc. El programa es troba disponible en el web de Catalunya Ràdio.

Szostak, els ribozims i els telòmers

De tornada a casa, he buscat les fotos i el llibre de resums del congrés sobre l'origen de la vida que es va fer a Barcelona el 1993. Hi he trobat un Jack Szostak --un dels guardonats amb el premi Nobel de fisiologia o medicina 2009-- setze anys més jove. (Tots i totes teníem setze anys menys. I com es nota en alguns casos...; gairebé no em reconec en aquelles fotos!) I també hi he trobat el resum de la ponència que va presentar al congrés: Approaches to the selection of an RNA polymerase, en un simposi sobre l'origen de l'RNA, del DNA i de les proteïnes.

El grup de Szostak tractava de reproduir en el laboratori allò que tal vegada s'esdevingué en l'origen de la vida. Com en el debat sobre la gallina o l'ou (què va ser primer?), en els estudis sobre l'origen i evolució de la vida s'ha debatut molt quin àcid nucleic va ser primer: el DNA (àcid desoxiribonucleic) o l'RNA (àcid ribonucleic)? El treball de Szostak ha aportat proves que donen suport a l'anomenat "món de l'RNA". L'àcid ribonucleic és una molècula que, en l'origen de la vida, pot haver dut a terme la transmissió d'informació genètica i pot haver actuat de catalitzador; són dues funcions que ara duen a terme el DNA i els enzims proteics, respectivament.

Szostak i els seus col·laboradors han obtingut, per selecció natural in vitro, molècules d'RNA que s'uneixen a molècules diana. Aquesta recerca té moltes possibilitats d'aplicació en el diagnòstic i el tractament de certes malalties, i com a biosensors. Amb el mateix mètode, han aconseguit sintetitzar ribozims, que són molècules d'RNA amb propietats enzimàtiques. Hi ha ribozims naturals, però els que s'han sintetitzat tenen una capacitat enzimàtica molt superior.

Tot i que el treball de Szostak sobre el món de l'RNA i el que duu a terme actualment intentant obtenir una cèl·lula artificial són de gran interès, la part del premi Nobel que li correspon és per a una recerca feta fa prop de trenta anys juntament amb Elizabeth Blackburn, una altra de les persones guardonades enguany. Blackburn havia descobert, en el protozou Tetrahymena, una seqüència genètica, CCCCAA (C i A són adenina i citosina), que es repetia diverses vegades als extrems dels cromosomes. Al mateix temps, Szostak havia descobert que una molècula de DNA linear, una mena de cromosoma en miniatura, es degradava ràpidament si s'introduïa en cèl·lules de llevat. Van decidir fer un experiment junts en què Blackburn va aïllar la seqüència i Szostak, després d'enganxar aquella seqüència als extrems dels seus microsomes, repetia l'experiment d'introduir els minicromosomes en cèl·lules de llevat. El resultat va ser sorprenent: aquella seqüència procedent de Tetrahymena podia protegir els cromosomes d'un altre organisme molt diferent, el llevat.

Quan avui dia molta gent creu que l'única recerca vàlida és l'aplicada, el premi Nobel ha reconegut un tipus de recerca bàsica, però que pot tenir moltes aplicacions en el futur. I és que, com deia Pasteur, no hi ha ciència aplicada, sinó aplicacions de la ciència.

Jack Szostak a la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona
Congrés ISSOL, juliol 1993 (Foto: copyright Elena F. de Castillo)