Lovelock i el premi Fonseca

El químic atmosfèric britànic James Lovelock ha rebut aquest vespre, a Santiago de Compostela, el Premi Fonseca 2009, de divulgació científica, "por su liderazgo y carácter pionero en la construcción de la actual conciencia medioambiental, de la cual es referencia pública a escala mundial, y por la comunicación a la sociedad de importantes conceptos científicos propios; todo ello combinado con una ejemplar libertad e independencia de pensamiento y una brillantez y talento fuera de lo común, que le han permitido aportar resultados excepcionales en tan diferentes campos del saber cientifico."

No havia vist personalment Lovelock des de l'any 2000, quan va celebrar-se a València el congrés "Gaia 2000". Avui, en veure'l a l'Auditori de Galicia, en la cerimònia de lliurament del premi, l'he trobat igual de "jove" que fa nou anys; tant per dins com per fora. Com ha dit el rector de la Universitat de Santiago, Lovelock demostra que es pot viure amb les mateixes inquietuds als 90 anys que als 20.

En la seva conferència, Lovelock s'ha mostrat tan pessimista com en els seus darrers llibres i en les diverses aparicions públiques dels darrers anys. Segons ell, hem malmès tant la Terra, que el canvi climàtic ja no té aturador. La humanitat haurà d'afrontar reptes que en altres èpoques també se li van presentar, com ara les grans emigracions, perquè hi haurà llocs del planeta on no es podrà viure.

Lovelock ha fet la seva conferència a peu dret i, en acabar, ha estat signant autògrafs --ara ja assegut-- a nombroses persones que feien cua per apropar-s'hi.
Fotos: M. Piqueras (6 d'octubre de 2009)

Crònica d'un premi anunciat

Fa uns dies, escrivia sobre les prediccions per al Nobel d'enguany:

"Els pronòstics de Thomson Reuters per al premi de fisiologia o medicina posen en primer lloc a Elizabeth Blackburn, seguida de Carol W. Greider i Jack Szostak, en aquest ordre."

Doncs bé, Blackburn, Greider i Szostak comparteixen el premi. Eren els grans favorits d'enguany. El seu mèrit per ser mereixedors de compartir el premi: la descoberta dels telòmers, aquesta mena de protecció que tenen els cromosomes en els extrems. Es pot comparar a aquella protecció que tenen els cordons de les sabates en el seu extrem i que impedeix que els cordons s'esfilagarsin. Amb els anys els telòmers es van fent més petits i això causa l'envelliment. Si es pogués aconseguir controlar-los i que es conservessin bé, es podria allarga la vida.

Per cert, Szostak va ser a Barcelona el 1993. Va participar en el Congrés sobre l'Origen de la Vida que es va celebrar a la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona el juliol d'aquell any, Recordo el seu treball sobre ribozims. Em va fascinar! (El seu treball, no penséssiu!)

Oblidem allò que hem après

En la llista de blocs que brostejo, hi tinc un enllaç als diaris de Henry David Thoreau (1812-1862), l'home que va passar dos anys (1845-1847) en una cabana que ell mateix va construir (amb l'ajut d'alguns amics) en el bosc a la riba del llac Walden, prop de Concord (Massachusetts, EUA).

En el bloc de Thoreau, cada dia hi ha algun fragment dels diaris que va escriure i el fragment reproduït coincideix amb la data del dia. El d'avui (4 d'octubre) diu que, fins que no oblidem tot allò que hem après abans, no comencem a saber, i que quan ens apropem a un objecte natural, per entendre'l millor ens cal fer-ho com si ens fos totalment estrany. I acaba aconsellant que, si volem familiaritzar-nos amb les falgueres, hem d'oblidar la botànica que sabíem.

És cert que de vegades el coneixement que es té d'una cosa pot fer que no es vagi més enllà d'allò que aquell coneixement previ ens fa veure. Molts avenços de la ciència s'han fet precisament perquè algú ha "oblidat" allò après abans i ha observat un fenomen determinat amb ulls nous. Copèrnic (1473-1543) va aprendre dels seus mestres que la Terra era el centre de l'Univers. A Darwin (1809-1882) li havien fet creure que Déu va fer el món i tots els éssers vius en sis dies (a mi, també, quan anava a una escola de monges). James Lovelock (1919-) segurament va aprendre que la Terra era l'únic lloc de l'Univers que reunia les condicions perquè hi hagués vida. Per sort, aquests homes van saber "desaprendre" allò que els havien ensenyat a escola.

Adéu a Mercedes Sosa

A través de Vilaweb m'assabento que ha mort Mercedes Sosa. Les seva veu i les seves cançons queden i fan que continuï viva entre les persones que van admirar-la. Descansa en pau, Mercedes Sosa!

Decepció a Madrid

M'emprenya la gent tipus Jiménez Losantos i companyia, que només fan que criticar i insultar Catalunya, però també em molesta molt la gent que cau en el mateix extremisme, però des del costat català. S'hi posen a la mateixa alçada.

S'ha elegit la ciutat olímpica per al 2016 i ha estat Rio de Janeiro, i la tria ha deixat decebuts els madrilenys i molta altra gent que confiava que aquesta vegada seria la decisiva perquè la vil·la del oso y del madroño esdevingués ciutat olímpica. Doncs en els webs d'alguns diaris, ja hi ha ple de comentaris de persones suposadament catalanes que riuen del resultat i hi deixen comentaris de molt mal gust. Vegeu els de La Vanguardia (suposant que no els treguin).

Jo m'alegro que la ciutat triada hagi estat Rio de Janeiro, però no perquè això signifiqui que Madrid no organitzarà de moment els jocs. Me n'alegro perquè Brasil és un país emergent i un país d'un subcontinent on mai no s'ha celebrats els Jocs Olímpics. Com també m'hauria alegrat si haguessin decidit fer-los a Buenos Aires, a Valparaíso, a Alexandria, a Nairobi o a Uagadugu, per esmentar algunes ciutats de Sud-amèrica i d'Àfrica.

Però no per això em fico amb els madrilenys. Pel poc que he vist, m'ha semblat que Madrid havia preparat una bona candidatura. Però com es fa sovint, acabem confonent el poble amb els seus polítics. Potser és que d'aquell esperit olímpic de Pierre de Coubertin, ja en queda molt poc, si és que en queda res.