Recordeu quan hi va haver el boom dels blogs? Van sorgir com els bolets quan plou. Blogger, Wordpress, Vilaweb… i molts altres espais per als blogaires, que aleshores anomenàvem blocaires (i blocs el que ara, amb molt bon sentit, s'ha normalitzat com a blog). Quants en queden avui dia, d'aquells milers —milions, a escala mundial— d'espais personals interactius? Miro la llista dels blogs que segueixo —actualment de manera intermitent, poden passar setmanes o mesos sense que hi entri— i en queden molt pocs que estiguin actius. Jo mateixa, que vaig tenir uns anys en què intentava que no passés una setmana sense que hi fes un mínim de dues o tres entrades, he passat, els darrers anys, a poder comptar amb els dits de les mans les entrades publicades en tot l'any.
Però el món virtual és un reflex del món real i, de la mateixa manera que al llarg de l'evolució han sorgit espècies que després de proliferar han acabat extingint-se, o que en l'àmbit de l'economia, hi ha èpoques en què sorgeixen nous tipus de negoci que, després d'una època d'auge van de baixa i desapareixen, els blogs també han evolucionat: n'hi ha que s'han consolidat i segueixen sent un referent per a molta gent; d'altres han agafat una nova orientació pel que fa al seu contingut o format; alguns han quedat només com a testimoni del que van ser, i inactius des de fa temps són ara una mena de fòssils, i també n'hi ha que han desaparegut, que algú ha eliminat, possiblement la mateixa persona que n'era autora.
En el cas d'aquest blog, llevat que el nombre d'entrades ha disminuït molt, no sabria dir quina n'ha estat l'evolució; segurament sigui més fàcil veure-ho des de fora. Però si repasso les entrades dels primers anys, m'adono que en moltes es tracten temes que ara es poden difondre més fàcilment per Twitter o Facebook. Per exemple, posar un enllaç a una cançó que t'ha agradat, publicar la foto d'alguna curiositat que has vist pel carrer, anunciar una activitat que es farà en algun lloc i penses que pot interessar a més gent, comentar alguna notícia d'actualitat sobre un tema de tecnologia que al cap d'uns anys ja serà obsolet o comentar molt breument algun fet del qual parlen els mitjans.
Avui he estat revisant entrades del 2008 —l'any que vaig decidir prendre'm seriosament això de mantenir un blog— i dubto si eliminar-ne moltes que avui dia no tenen cap valor o que les fotografies i vídeos enllaçats ja no existeixen. Potser algun dia m'hi posi (ho faria avui, però seria un excés de procrastrinació, que tinc una tasca per acabar aquest cap de setmana). En canvi, en tinc d'altres que prefereixo conservar, però que si les fes avui dia serien més llargues. I és que, amb el temps, el blog m'ha servit per desenvolupar temes sobre els quals a Twitter o a Facebook (les dues xarxes socials que freqüento; més Twitter que Facebook) no és adequat o fàcil estendre's.
Però si d'una cosa em serveix el blog és d'espai de memòria. De vegades ha estat un espai on he recordat temps passats; d'altres, un espai testimoni del que he viscut en el present. Sigui com sigui, en el blog tinc una part de la meva vida.
7 comentaris:
Jo soc fidel al blog, des de fa molts anys, més o menys del 2008, tambe, tot i que vaig començar al blocat, també entro a d'altres xarxes però aquesta encara em sembla la millor per explica coses de forma extensa i sense 'reduir', tant de bo no l'abandonis del tot, ep.
Júlia, pensava en tu en escriure allò de blogs que s'han consolidat i són un referent. Admiro la teva constància, i la qualitat i interès dels teus escrits.
A mi em passa que sóc molt tastaolletes i em disperso molt fàcilment i de vegades començo a escriure per al blog, però veig una altra cosa i em distrec i l'entrada que havia començat queda inacabada (el meu llistat d'esborranys és llarguíssim).
I estic d'acord que el blog és el millor mitjà per explicar coses de manera extensa, sense haver de comptar paraules o caràcters. I també el millor lloc per buscar el que havies publicat fa temps. A Facebook ara es poden escriure textos força llargs, però localitzar entrades antigues no és fàcil. I a Twitter es poden fer "fils" explicant coses, però també és difícil trobar allò que vas escriure fa un temps.
És sens dubte un format diferent als que imperen ara, però no crec que l'hàgim de deixar de banda. Com bé dius, hi ha coses que funcionen millor en un format breu, però altres mereixen més espai. Encara que el número de lectors sigui residual, val la pena resistir!
Sí, Salvador, val la pena resistir.
Suposo que no dec ser pas l'únic que, en no poder desenvolupar l'activitat que era l'objecte del blog, en el meu cas l'excursionisme, ha fet que decaigués l'activitat en el blog. En aquest sentit, els blogs diguem-ne generalistes, tenen un bon avantatge.
Tot amb tot, tens raó en el teu comentari: val la pena resistir.
Això que expliques també passa en altres coses, com bé dius.
En fotografía, que és un tema que m'agrada, semblava que els carrets es deixarien de fabricar i la fotografía "química" desapareixeria. Però no. Està resistint i ja hi ha qui la segueix utilitzant. Fins i tot hi ha un festival de fotografía analògica que es fa cada any a Vilassar de Dalt (Revela-T Festival)
Amb els Blogs probablement passarà el mateix.
Jo no he tancat els meus. Al "Llibre primer" faig una o dues entrades l'any i també em serveix per repassar posts antics. El "Banc amb Vistes l'he substituít per un parell de comptes a instagram; @framiquel i @miqelfoto. Tot i això el blog està obert i es poden buscar entrades gràcies a les paraules de referència.
I de tant en tant, com ara, em miro els blocs que segueixo i veig que encara publiqueu
Una abraçada
Fra Miquel, semblava que la televisió acabaria amb la ràdio; que el vídeo acabaria amb els cinemes; que Internet acabaria amb els diaris de paper i amb el suport físic de la música, els e-books amb els llibres… No han acabat amb ells (en alguns casos potser sí; qui recorda ara els cassettes?), però sovint els han fet canviar.
Publica un comentari a l'entrada