El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

divendres, 27 de gener de 2017

Les sabates de taló arriben al Parlament britànic

Sabates vistes pel carrer a Barcelona
Avui, una amiga que sap que ho he tractat en alguna ocasió, m'ha trucat per dir-me que, a la Cadena SER, parlaven durant el programa de la tarda d'un cas del Regne Unit relacionat amb les sabates de taló exigides --més o menys oficialment-- a les dones en alguns llocs de treball, i de l'enrenou que se n'ha derivat. He escoltat una part del programa i després he buscat més informació per Internet.

Es tracta d'una notícia que s'ha escampat més enllà de les illes Britàniques (la nostra premsa també n'ha parlat aquests dies, però la majoria a través de notícies d'agència) i fins i tot ha travessat l'Atlàntic, de manera que The New York Times se n'ha fet ressò en un article. La protagonista de la història és la jove Nicola Thorp, que, a través d'una empresa de treball temporal, va entrar a fer de recepcionista en una empresa. Però no era una recepcionista de les que s'estan tota l'estona assegudes darrere d'una taula o mostrador. Entre d'altres tasques, havia d'acompanyar els clients que anessin arribant fins a les sales on s'havien de reunir amb empleats de la casa. La noia, de 27 anys, es va sorprendre quan el supervisor, en veure com anava calçada, va dir-li que no podia treballar amb sabates planes, que calia que calcés unes sabates amb un taló d'una alçada mínima de cinc centímetres i li va demanar que sortís a comprar-se'n unes (que hauria de pagar ella, naturalment).

La noia va dir al supervisor que faria el que li demanava si li explicava per quin motiu les sabates planes podien impedir-li de fer bé la seva feina. Ell no va saber donar-li cap motiu (o potser va preferir més no dir-lo) i la noia es va negar a l'exigència del supervisor, tot preguntant-li si a un home li demanaria també que es desplacés amunt i avall amb sabates de taló. Aleshores la van enviar a casa sense pagar-li res.

Nicola va desfogar-se explicant a les seves amistats de Facebook el que li havia passat i aleshores va saber que moltes altres dones havien viscut situacions semblants i va pensar que era un problema que no es podia silenciar. És cert que les empreses poden tenir un codi intern en relació a la manera de vestir i la presentació del seu personal, però quan es tracta de les dones, les exigències ultrapassen uns límits que les fa discriminatòries. Arran del cas de Nicola Thorp, altres dones van confessar que, en la seva empresa, a més de l'exigència de dur sabates de taló, els havien demanat que es tenyissin el cabell, que portessin roba una mica transparent o que anessin en tot moment ben maquillades. Per cert, l'empresa de contractació temporal que feia d'intermediària en el cas de la Nicola tenia unes normes per a les dones que els exigia dur maquillatge, coloret, els llavis pintats, rimmel (o máscara, com diuen ara), ombra d'ulls i retocar-lo sempre que calgui. Pel que fa a les mans, demanaven que, si les ungles es pinten amb esmalt de color, sigui d'uns determinats colors. I les cames, mai sense mitges, ni mitges d'un gruix superior a 15/20 deniers. Si més no, no sembla que exigissin a les treballadores negres --com fa Harrods-- que s'estiressin el cabell per procediments químics.

Doncs bé, el cas de la Nicola ha arribat fins al Parlament britànic a través d'una petició que, en el moment que es va tancar, després de sis mesos d'estar exposada en el web del Parlament, havia aconseguit 152.420 signatures. La petició diu:
En el Regne Unit encara és legal que una empresa exigeixi a la part femenina del seu personal que duguin sabates de taló en el treball en contra de la seva voluntat. Les lleis sobre el codi del vestir haurien de canviar de manera que les dones tinguessin l'opció de dur sabates planes formals, si ho desitgen. Els actuals codis relatius a la manera de vestir en el treball estan passats de moda i són sexistes.
En el mateix web, el Govern respon (aquesta és la versió curta; en el web hi ha un enllaç a una altra resposta ampliada, més llarga):
Els codis sobre la manera de vestir en les empreses han de ser raonables i han de tenir exigències equivalents per a homes i dones. La llei és així i els empresaris l'han de complir.
Indica també que la petició es debatrà en el Parlament el 6 de març de 2017 i es podrà seguir en línia a través del canal de televisió del Parlament. Mentrestant, el Comitè de Peticions del mateix Parlament ha estat fent una investigació sobre el problema, el que diu la llei i què es podria fer per millorar-la. Mentrestant, a través de Twitter, amb l'etiqueta #heelsatworkinquiry es pot seguir l'actualització que es fa sobre el tema objecte de la petició.

Quantes hores devia fer que les duia, la propietària?
Aquesta tarda, mentre berenava, m'he assegut davant la TV i casualment he vist una mini-desfilada de moda en què les noies estudiants d'una escola de models mostraven la col·lecció d'una jove dissenyadora. Totes duien sabates de taló, en algun cas molt exagerat, amb una plataforma molt gruixuda. He pensat que en algun moment, en caminar d'aquella manera típica en què caminen les models, creuant les cames (deu ser elegant?; a mi em sembla un caminar ridícul), potser alguna cauria de les sabates. No acostumo a mirar desfilades de moda, però m'agradaria saber si se'n fan en què les models vagin amb sabata plana o de taló de menys de 5 centímetres. Suposo que no, llevat que es tracti de moda esportiva o d'estar per casa. I heu vist mai alguna hostessa de congressos o fires que anés amb sabata plana? Jo, no.

El mes passat, un any més, la Marató de TV3 va comptar amb una parella de presentadors, home i dona. Les estones que vaig mirar el programa, ell duia sempre unes còmodes sabates. Ella, en canvi, es va passar tot el dia enfilada dalt d'unes sabates de taló. Exigència de TV3? Tria "conjunta" amb l'estilista, com em va dir l'any passat un realitzador de TV3 que feien les conductores dels telenoícies? No deu haver cap presentadora que s'hagi rebel·lat mai a aquesta imposició de la moda, digui que el que digui la seva estilista? I no deu haver a TV3 cap estilista que entengui que les sabates de taló a la llarga perjudiquen la salut del peu i de l'esquena de la dona que les duu?

Potser us interessarà:
 - La lluita perquè les dones no estiguin obligades a portar talons arriba a Westminster, per Begoña González, a El Periódico (26.01.2017)
- Sent home for not wearing heels, she ignited a British rebellion, per Dan Bilefsky, a The New York Times (25.01.2017)
- Law must be tougher over dress code discrimination, say MPs. A The Guardian (25.01.2017).
- High heels and workplace dress codes. En el web del Parlament del Regne Unit (23.01.2017). Informe detallat sobre la investigació duta a terme en relació a la petició sobre aquest tema.
- Ser home o dona per presentar un programa: encara hi ha diferències (aquest blog, 18.12.2016)
- Més sobre les sabates de les presentadores de TV3 (aquest blog, 29.09.2016
- TV3 i les sabates de les presentadores (aquest blog, 25.08.2016)

5 comentaris:

Allau ha dit...

Sí, critiquem molt les imposicions indumentàries de l'islam pel que fa a la dona i a Occident pequem de tres quarts del mateix. Mentre que els homes ens anem alliberant de mica en mica de la incòmoda corbata, vosaltres heu de patir la imposició de les sabates de taló, el tint, la depilació, el maquillatge, la manicura (i segur que encara me'n descuido algun oprobi). Lamentablement, per a molts energúmens la dona representa encara la part decorativa de la Humanitat.

Júlia ha dit...

Vaig llegir la notícia i al menys es parla d'un tema que sembla menor, tot i que sense el ressò que hauria de tenir. El pitjor no és que es demani això sinó que tantes dones ho acceptin 'encantades' o gairebé i que aquest cas sigui una excepció tan important que hagi sortit als diaris. Al menys quan el Tarradellas les feia anar amb faldilles hi va haver una mica de soroll, tot i que sense conseqüències.

Gregori Samsa ha dit...

Està clar que no és el mateix exigir a un home que porti corbata a la feina que el tema dels talons de les dones, això últim té unes connotacions que no podem obviar. És necessari que aquestes qüestions transendeixin a la opinió pública, és l'única manera que ens podem adonar de la importància de temes que creiem anecdòtics o que, directament, desconeixem. Per ser més exactes que jo, personalment, desconeixo.

Mercè Piqueras ha dit...

Gràcies pels vostres comentaris, Allau, Júlia i Gregori. Potser, de la mateixa manera que es va començar a fer campanyes que advertien del perill del tabac, caldria advertir les dones del perill de calçar amb massa freqüència sabates de taló, que mantenen el cos en una posició que no és la natural. Clar que patir galindons o problemes d'esquena no mata com els efectes del tabaquisme, però la qualitat de vida és més baixa. Així, les dones que encara creuen allò que "per presumir s'ha de patir" potser s'adonarien que no és únicament la incomoditat d'unes hores de calçar aquest tipus de sabates, sinó les conseqüències que això té a la llarga.

Marta ha dit...

Llegint el comentari de l'Allau, he recordat el llibre de Fatema Mernissi "L'harem occidental", en el qual va desmuntant els estereotips habituals i analitza l'ideal occidental de bellesa femenina i el compara amb el mulsumà. Molt interessant!