dijous, 14 de novembre del 2013

Paraules d'ahir i de sempre

Després dels fets d'octubre de 1936 1934, el diari La Publicitat va estar tancat uns mesos. L'1 de gener de 1935 tornava a sortir al carrer. A la primera pàgina, en el seu editorial, titulat "En tornar-hi", es pot llegir:
Volem que tot català trobi dins els partits catalans un que satisfaci la seva ideologia política i social. I les seves concepcions quant a procediments de govern. Cal, però, que ningú, en posar-se al servei d'un partit, no oblidi que els partits estan al servei del país i que, si moltes coses els separen, una de més alta els uneix -- una sense la qual no existirien: Catalunya.
I val la pena recordar també un altre parell de frases d'aquell editorial:
Els vells canyons d'artilleria , obres d'art, decorats amb relleus i amb inscripcions, solien dur aquesta: Ultima ratio regis. La "suprema raó del rei", la força armada, però, no pot ser-ho també del poble. L'última ratio populi és el vot dipositat a l'urna electoral.
Esperem que no passi massa temps abans que deixin exercir al poble català la seva ultima ratio en unes urnes pel que fa a la seva autodeterminació.

3 comentaris:

KRT ha dit...

Si no m'equivoco, el director de 'La Publi' era Antoni Rovira i Virgili, i al diari hi escrivia gent com Pompeu Fabra, Carles Riba, Carles Capdevila, J. V. Foix, Sagarra...

Quanta veritat en les paraules que has triat: "els partits han d'estar al servei del país" i "l'última ratio del poble és el vot dipositat a l'urna".

Ara hi ha partits que avantposen els interessos propis (personals i electoralistes) per davant de l'interès del país, i s'oposen a l'exercici del dret de votar lliurement al·legant tota mena d'excuses. La més barroera, l'última: que no donarem suport a una proposta si aquesta no està prèviament pactada amb el partit que governa, i que ja ha dit que no per activa i per passiva. Si aplicàvem aquest argument en general, no caldria que cap partit presentés mai cap proposta! "Vergonya, cavallers, vergonya!"

Pilot ha dit...

Em penso que hi ha un error. Si el diari es va tancar despres dels fets d'octubre del 36, no es podia reobrir l'1 de gener del 35, a menys que l'editor fos H.G. Wells.

A banda d'aixo, la cita es genial i molt ben trobada.

Una abraçada

Mercè Piqueras ha dit...

Gràcies pels vostres comentaris, KRT i Pilot. (Pilot t'agraeixo l'avís. Wells no hi tenia res a veure; era una pifiada meva i ja ho corregit.)